Pagina principala

Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 73 816 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

La Catarina Sforza

La Catarina Sforza (latin: Catharina Sfortia; Milan, 1463Fiorenza, 20 de masg del 1509) l’è staita una nobila lombarda famosa fiss per la sò ardenza de carater, la coltura, curiositaa, inscì coma per la sò spertisia e in amor, e in guerra. Una tosa inlesgitema del Galeazz Maria Sforza e de la sgimaca soa de lu, la Lucrezzia Landriana, la s’è voltada in contessa de Forlì e sciora de Imola quand che, a nomà 14 agn, l’ha tolt l’Ironem Riari in marid ind ol 1477. La sò imasgen publega l’è staita fosgiada di devers rœui che la gh’ha havud de ciapà ind ol cors de la sò vita, o ben quii de governadora, mojer, mader e vedua, in sgionta a tute i oltre ativitaa colturai che l’ha tolt part adree al Renassiment.

Una fomna ben crejada, de finisia, granda coltura e bell vedé, a cort l’era vegnuda propri una fashion icon. Ind ol sò privad, la Catarina la se dava a un frach de interess personai – a ghe piaseva indà a cavall, a cascia, ballà e infinamai dedegàss a l’istudi de l’alchemia. De sora maross, l’ha menad inanz devers proget de natura urbana, residenzial, militara e architetonega ind i terre de lee ministrade.

(Va inanz)

Te 'l savevet che ...

El porton de la gesa

La Gesa de San Gaitan a l'è una gesa de Bari Vegg, arenta a l'arch di meravilie, de proprietà de l'Arcidiocesi de Bari-Bitonto, del 2012 gestida de la comunità ortodossa etiopa.

Fada su in tra el secol quell de vundes e quell de dodes e dedicada in principi al Salvador, l'è stada fada su ancamò del 1170 del San Ghielm de Vercej e, ancamò, del 1630 del pitor de Fiorenza Vincenzo Sirigatti, che 'l gh'ha havud el nulla osta de l'arcivescov Ascanio Gesualdo, e l'ha fornida del 1642 sota l'arcivescov Diego Sersale: l'è dada ai regolar de San Gaitan del 1675, che fann san-martin de la Gesa de Sant Isep e la dedichen donca al San Gaitan.

I teatin la fann su ancamò di fondamenta del 1774, quand che l'era runada sgiò per via de la poca manutenzion, e la gesa noeuva l'è consacrada del 1776, pussee eleganta de quella che gh'era prima. Quei del San Gaitan la lassen del 1789, quand che l'orden l'è soprimud a Bari, e l'è dada a la Confraternita del Purgatori

(Va inanz...)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Piemontes, Catalan, Sardegnoeul, Galles, Galizzian, Ciovasch, Alemann, Sicilian, Cherokee, Mannes.

Un proverbi a cas

"Chi vosa pussee la vaca l'è soa"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Plasma

Cossa se po fà?


Lengua