Carles Puigdemont
Carles Puigdemont Casamajó[10] (29 d'avientu de 1962, Amer) ye un políticu y periodista catalán, miembru de Convergència Democràtica de Catalunya, alcalde de Girona dende 2011, diputáu nel Parllamentu de Cataluña dende l'añu 2006, miembru del grupu parllamentariu de Junts pel Sí.[11] y presidente de Cataluña hasta ochobre de 2017.
Carles Puigdemont | |||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
9 agostu 2020 - 4 xunu 2022 ← Carles Valls i Arnó (es) - Laura Borràs →
2 xunetu 2019 - Distritu: España Eleiciones: eleiciones al Parllamentu Européu de 2019 n'España
8 marzu 2018 - ← ensin valor
17 xineru 2018 - 7 xineru 2020 - Ferran Mascarell (es) → Distritu: Barcelona (es) Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2017
12 xineru 2016 - 28 ochobre 2017 ← Artur Mas - Quim Torra →
26 ochobre 2015 - 28 ochobre 2017 Distritu: Girona Eleiciones: eleiciones la Parllamentu de Cataluña de 2015
17 xunetu 2015 - 15 xineru 2016 ← Josep Maria Vila d'Abadal i Serra (es) - Josep Andreu Domingo (es) →
17 avientu 2012 - 24 xunetu 2015 Distritu: Girona Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2012
1r xunetu 2011 - 11 xineru 2016 ← Anna Pagans (es) - Albert Ballesta i Tura →
16 avientu 2010 - 27 setiembre 2012 Distritu: Girona Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Catalunya de 2010
16 xunu 2007 - 11 xineru 2016 - Albert Ballesta i Tura → Eleiciones: Girona municipal elections 2007 (en) , Girona municipal elections 2011 (en) , Girona municipal elections 2015 (en)
17 payares 2006 - 22 setiembre 2010 Distritu: Girona Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Catalunya de 2006
1999 - 2002 - Joan Besson i Blaya → | |||||||||||||||||||||||||||
Vida | |||||||||||||||||||||||||||
Nacimientu | Amer[1], 29 d'avientu de 1962[1] (61 años) | ||||||||||||||||||||||||||
Nacionalidá | España | ||||||||||||||||||||||||||
Residencia | Casa de la República (es) Vallespir (es) | ||||||||||||||||||||||||||
Llingua materna | catalán contemporáneo (es) castellanu | ||||||||||||||||||||||||||
Familia | |||||||||||||||||||||||||||
Padre | Xavier Puigdemont | ||||||||||||||||||||||||||
Madre | Núria Casamajó | ||||||||||||||||||||||||||
Casáu con | Marcela Topor (2000 – )[2] | ||||||||||||||||||||||||||
Fíos/es | 2[3] | ||||||||||||||||||||||||||
Hermanos/es | Montserrat Puigdemont i Casamajó | ||||||||||||||||||||||||||
Estudios | |||||||||||||||||||||||||||
Llingües falaes | castellanu inglés[3] francés[3] rumanu[3] catalán[4] | ||||||||||||||||||||||||||
Oficiu | activista políticu, periodista, políticu | ||||||||||||||||||||||||||
Llugares de trabayu | Barcelona, Girona y Casa de la República (es) | ||||||||||||||||||||||||||
Emplegadores | El Punt (es) (1982 – Agència Catalana de Notícies (es) (1999 – 2002) Casa de Cultura de Girona (es) (2002 – 2004) Catalonia Today (es) (2004 – 2006) | ||||||||||||||||||||||||||
Trabayos destacaos | Cata… què? (es) La crisis catalana (es) M’explico. De la investidura a l’exili (es) | ||||||||||||||||||||||||||
Influyencies | Martin Luther King y Nelson Mandela | ||||||||||||||||||||||||||
Miembru de | Colegio de Periodistas de Cataluña (es) [5] Mocedá Nacionalista de Cataluña[6] Consejo por la República (es) Consell de Govern (Consell per la República) (en) | ||||||||||||||||||||||||||
Creencies | |||||||||||||||||||||||||||
Relixón | Ateísmo cristiano (es) [7] | ||||||||||||||||||||||||||
Partíu políticu | Junts per Catalunya (dende xunetu 2020)[8] Partíu Demócrata Européu Catalán (de 2016 a 31 agostu 2020)[1] Converxencia Democrática de Cataluña (de 1983 a 2016)[9] | ||||||||||||||||||||||||||
IMDb | nm4479759 | ||||||||||||||||||||||||||
carlespuigdemont.cat | |||||||||||||||||||||||||||
Biografía
Cursó los estudios básicos y el bachilleratu nel so pueblu natal Amer, Girona, y nel internáu del Collell. A los 16 años yá exercía de corresponsal pal periódicu Los Sitios, de Girona, unviando cróniques futbolístiques y otres noticies.[12]
Empecipió Filoloxía Catalana nel Colexu Universitariu de Girona, estudios qu'abandonaría más tarde pa dedicase al periodismu.[12] En 1981 empezó a trabayar nel diariu El Punt, au acabó siendo redactor xefe. Tamién trabayó na revista Presència.[13]
En 1988 dedicóse a axuntar referencies de la prensa internacional sobre Cataluña, material que dio como frutu la espublización en 1994[13] del llibru Cata... què? Catalunya vista per la premsa internacional.[14] Ye miembru del Colexu de Periodistes de Cataluña.
Mientres los Xuegos Olímpicos de Barcelona (1992) tuvo una actividá destacada escontra la denominada "Operación Garzón".[13]
Nos años 90 viaxó per Europa y empezó a trabayar na aplicación de les nueves teunoloxíes a la información, lo que se traduciría na creación en 1999, por encargu de la Generalitat, de la Agència Catalana de Notícies (ACN).[12]
Puigdemont dirixó l'axencia hasta 2002, cuando l'entós presidente de la Diputación xerundense, Carles Pàramo (CiU), ufiertó-y ser el direutor de la Casa de Cultura de Girona.
En 2004 tornó al periodismu como direutor xeneral del periódicu Catalonia Today, un periódicu catalán n'inglés que contribuyó a impulsar.[13]
Dexó'l periodismu pa dedicase de llenu a la política en 2006 cuando CiU fíxo-y una doble ufierta: formar parte de la candidatura al Parlament de Catalunya y aspirar en 2007 a l'alcaldía de Girona.[12]
Trayeutoria política
En 1980 empecipió'l so activismu políticu marcáu pol independentismu. Asistió al so primer míting, de Jordi Pujol.[12]
Activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i nacer Catalanes perteneció a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) que contribuyó a fundar en Girona. Anguaño ye militante de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).[13]
En 2006 foi candidatu a les eleiciones al Parllamentu de Cataluña por CiU pola circunscripción de Girona y foi escoyíu diputáu.
En 2007 encabezó la llista de CiU al Conceyu de Girona, pero nun ganó les eleiciones y caltúvose na oposición.
El 1 de xunetu de 2011 convirtióse nel socesor d'Anna Pagans al frente del Conceyu de Girona, en ganando les eleiciones municipales celebraes el 22 de mayu de 2011, acabando asina con más de 32 años d'hexemonía del PSC[15] en Girona, que llevaba gobernando dende dempués de les eleiciones municipales de 1979.
El 15 de xunetu de 2011, cuando se dirixía a una conferencia del conseyeru de Salú, foi afrelláu por un grupu d'unes doscientes persones poles protestes de los retayos en dichu sector.[16]
En xunetu de 2015 sustituyó a Josep Maria Vila d'Abadal como presidente de l'Asociación de Conceyos pola Independencia y el so nome incorporóse a la llista de persones clave pa la "refundación" de CDC.[17]
Nes eleiciones al Parllamentu de Cataluña del 27 de setiembre de 2015 ocupó'l puestu númberu trés na llista de Junts pel Sí por Girona y foi reelixíu diputáu.[18]
El 9 de xineru de 2016 el presidente en funciones de la Xeneralidá de Cataluña Artur Mas anunció que proponía'l so nome pa ser investíu como nuevu presidente.[19]
Vida personal
Ta casáu cola periodista rumana Marcela Topor[20] y tien dos fíos.[21]
Referencies
Enllaces esternos
- Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Carles Puigdemont.
Predecesor: Artur Mas | Presidente de la Generalitat de Cataluña 2016-2017 | Socesor: Quim Torra |
Predecesor: Anna Pagans | Alcalde de Girona 2011–2016 | Socesor: Albert Ballesta |