Zeus is Tetis (trutca ke Ingres)

Zeus is Tetis ~ Jupiter et Thétis (FR)


Zeus is Tetis ( francavon Jupiter et Thétis  ) tir trutcapa tollumafa gu 327 × 260 cm-, i puntalingeks keve stama skuyun gan Jean-Auguste-Dominique Ingres francaf lingesik bak 1811. Koe Granet tcilaxe ke Aix-en-Provence re tigir.

Watsa

Zixa tir male Iliada. Tetis lavasersikya, i gadikya ke Axilleus va Zeus dilder enide in va koboda wal inafe nazbeye is Agamemnon di tciner.

Buneks

Ingres va tanaef dank ke Illiada malsaver : « ...azen, divlanison va skael ke bira, rem glupaf mid kal Olimpos ticlanir lize va Tel Wis va Kotcoba trasiyir, i an lorik debanyes sume arak ke lorikeem, moe an ontinuk ke Olimpos. Inya kabdu in debanyar, va inaf badeeem kan taltenuba dablur ise va itowa kan ronenuba uzar, aze, voseson... »

Tetis va skael divlanir, inaf meem tir abrotcarsaf, va Zeus dilder.

Vuestera va Delt ke Napoléon tir denafa.

Drunara va grabom

Bat grabom vas trutcapa tir ke warzapulukevafa rekola ke lingesik, ladimkazawas va karuca ke krent ke Savsugal, voxen kobavera va detce tir lefa gu mil krent. Lorik wetce ana rictula zo kaatoer, takumason ok woltsoason rozobes va lazava ( i va tela ke Axilleus ) ok parmon rokerektas.

Soe, pof gu intaf pilkovoyeem, mil lorik drayder neke nutir titicken, ton ma moe rujod is disukenon gan rubaf kiiz. Vabdueon talteon, Era dizver ise va dulzera ke Zeus pu erudara ke Tetis rubar.

Dere rupec

Trutceem ke Ingres

Stragela

  • Giorgio Cricco, Francesco Di Teodoro, Il Cricco Di Teodoro, Itinerario nell’arte, Dal Barocco al Postimpressionismo, Versione gialla, Bologna, Zanichelli, 2012.
  • Robert Rosenblum, Ingres, Edition Cercle d'art, 1986, p. 36.

Zeus is Tetis
Jupiter et Thétis

Zeus is Tetis
 YambikJean-Auguste-Dominique Ingres
 Evla1811
 OrdVundopafa nakila
 LingerindaPuntalingeks keve stama
 Lum327 × 260 cm-
 TigixoGranet tcilaxe, Aix-en-Provence


  Tuveli icde Lingeropa