Esdeveniments
- Països Catalans
- 1714 - Talamanca (el Bages): després de dos dies de lluita, els miquelets, voluntaris, sometents i diversos regiments reglats de l'exèrcit austriacista català, sota el comandament d'Antoni Desvalls causen més de mig miler de baixes, entre morts i ferits, als filipistes (guerra de Successió) a la Batalla de Talamanca. La batalla continua, en plena fugida dels borbònics, a Sant Llorenç Savall i Castellar del Vallès.
- 1790 - Värälä (Vall de Kymi, Finlàndia): Es signa el Tractat de Värälä que significa el final de la Guerra russosueca (1788–1790) que enfrontà Suècia amb Rússia, Dinamarca i Noruega.
- 1926 - Barcelona: Es crea la secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona.
- 1970 - Girona: S'inaugura l'Estadi Municipal de Montilivi, el camp de futbol en el qual juga el Girona FC.[1]
- Resta del món
Naixements
- Països Catalans
- 1852 - Perpinyà, Catalunya del Nord: Juli Pams i Vallarino, polític i advocat nord-català (m. 1930).
- 1894 - Girona (Gironès): Joaquim Carreras i Artau, filòsof català (m. 1968).
- 1901 - Barcelonaː Mercè Comaposada i Guillén, militant feminista i anarquista catalana, escriptora i advocada̟ (m. 1994).[2]
- 1907 - Roses, Alt Empordà: Pere Aznar i Seseres, polític català (m. 1999).
- 1927 - Reus (Baix Camp): Ramon Ferran i Pagès, escultor i pintor català (m. 2015).
- 1930 - Ciutadella (Menorca): Aina Moll i Marquès, filòloga (m. 2019).[3]
- 1932 - Barcelona: Joan Vila i Grau, pintor i vitraller (m. 2022).
- 1948 - Barcelona: Mercè Escardó i Bas, escriptora i bibliotecària catalana.[4]
- 1960 - Barcelona: Joaquim Micó, novel·lista, guionista i historiador, autor, entre d'altres, de les novel·les Ulleres de soul i Qualsevol nit pot sortir el sol, premi de crítica Serra d'Or 1989 i de la biografia històrica Teresa Mañé. Fou secretari general de les JERC el 1982-83.
- 1990 - Barcelonaː Carla Marín Benito, jugadora d'escacs catalana, que ha estat campiona de Catalunya.[5]
- Resta del món
- 1742 - Marsellaː Marie Allard, important ballarina francesa (m. 1802).[6]
- 1768 - Oranienburg: Friedrich Dülon, compositor i flautista prussià.
- 1848 - Dublín: Margaret Lindsay Huggins, astrònoma (m. 1915).[7]
- 1865 - Messina, Regne d'Itàlia: Pietro Gori, advocat, intel·lectual, poeta i combatent anarquista.
- 1867 - Kingston upon Thames, Anglaterra: John Galsworthy, novel·lista i dramaturg anglès, Premi Nobel de Literatura de 1932 (m. 1933).[8]
- 1868 - Fontexta, Àlaba, Espanya: José Mardones, baix operístic basc (m. 1932).
- 1888 - Logronyo, Espanya: Julio Rey Pastor, matemàtic espanyol (m. 1962).
- 1898 - Pelvoux: Élise Freinet, artista, pedagoga, reformadora educacional francesa (m. 1983).[9]
- 1901 - Allahabad, Índiaː Julia Strachey, escriptora anglesa (m. 1979).[10]
- 1926 - París, França: René Goscinny, dibuixant i guionista de còmics francès, creador d'Astèrix el gal, Lucky Luke i el petit Nicolas (m. 1977).
- 1928, Roma: Lina Wertmüller, guionista i directora de cinema italiana d'origen suís.[11]
- 1933 - Winterthur, Zúric (Suïssa): Richard Robert Ernst, químic suís, Premi Nobel de Química de l'any 1991.[12]
- 1945 -
- Düsseldorf, Alemanya: Wim Wenders, guionista, productor, actor i director de cinema alemany.
- Waco, Texas, EUA: Steve Martin, actor, comediant, escriptor, productor, músic i compositor estatunidenc.
- Múrciaː Elisa Séiquer, escultora espanyola (m. 1996).[13]
- 1953 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): James Horner, compositor de cinema estatunidenc. (m. 2015).
- 1957 - Madrid, Espanya: José Coronado García és un actor espanyol.
- 1959 -
- 1960 - Berkhampstead, Anglaterraː Sarah Brightman, cantant soprano de coloratura lírica, actriu i ballarina anglesa.[14]
- 1966 - Cleveland, Ohio, Estats Units: Halle Berry és una model i actriu de cinema i televisió estatunidenca.
- 1980 - Las Gabias, Granada, Espanya: Estrella Morente, nom artístic d'Estrella de la Aurora Morente Carbonell és una cantant de flamenc espanyola
- 1983 - Txernivtsí, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Mila Kunis, actriu estatunidenca.
- 1991 - Tolosa de Llenguadocː Mathilde Becerra, esportista francesa d'alt nivell especialitzada en escalada de dificultat.[15]
Necrològiques
- Països Catalans
- Resta del món
- 1042 - Lieja (Principat de Lieja): Nitard de Lieja, príncep-bisbe.
- 1464 - Roma (Estats Pontificis): Pius II, papa (n. 1405).
- 1754 - Lisboa (Regne de Portugal): Maria Anna d'Àustria, princesa d'Àustria i arxiduquessa, reina consort de Portugal i regent de Portugal (n. 1683).
- 1870 - Portsmouth, Nou Hampshire: David Farragut, militar nord-americà (n. 1801).
- 1894 - Saint Louis, Missouri: Virginia Minor, activista estatunidenca pel sufragi femení.[18]
- 1941 -
- 1955 - Woods Hole (Massachusetts, EUA): Herbert Putnam, bibliotecari estatunidenc (n. 1861).[cal citació]
- 1956 - Berlín (Alemanya): Bertolt Brecht, escriptor alemany (n. 1898).
- 1958 - París (França): Frédéric Joliot-Curie, físic i químic francès, Premi Nobel de Química de 1935 (n. 1900).[20]
- 1981 - Salzburg (Àustria): Karl Böhm, director d'orquestra austríac (n. 1894).[21]
- 1988 - Maranello (Itàlia): Enzo Ferrari, empresari italià, fundador de la Scuderia Ferrari i més tard de la marca d'automòbils que portaria el seu nom, Ferrari (n. 1898).
- 1994 -
- 1996 - París (França): Sergiu Celibidache, director d'orquestra i pedagog musical romanès (n. 1912).
- 2004 - Cracòvia, Polònia: Czesław Miłosz, escriptor nord-americà d'origen polonès, Premi Nobel de Literatura 1980 (n. 1911).[24]
- 2010 - Nova York: Abbey Lincoln, cantant, compositora de jazz i actriu estatunidenca (n. 1930).[25]
- 2017 - Al Djadida (Marroc): Abdelcarim Gal·lab fou un escriptor marroquí.
Festes i commemoracions
Referències