16 d'agost

Països Catalans

• 1808 - Girona: l'exèrcit napoleònic es retira del segon setge de Girona de 1808 després de la defensa dels catalans durant la guerra del Francès.
• El 1936 els republicans desembarquen a Mallorca.

Resta del món

• 1876 - Bayreuth: primera representació de Siegfried, la segona jornada de la Tetralogia Der Ring des Nibelunguen de Richard Wagner al Festspielhaus.
• El 2011 comença a Madrid la jornada mundial de la joventut.

Països Catalans

• 1880 - Girona: Rafael Masó i Valentí, arquitecte català (m. 1935).
• 1890 - Barcelona: Maria del Carme de Sojo i Ballester, laica i serventa de Déu.
• 1894 - Sabadell: Pere Monistrol i Masafret, fotògraf i futbolista català.
• 1975 - Vicː Mercè Homs i Molist, pedagoga i política catalana.^[1]
• 1984 - Vallsː Tina Fuentes i Fache, nedadora de natació sincronitzada catalana (m. 2018).^[2]

Resta del món

• 1378 - Pequín - Ciutat Prohibida (Xina): Zhu Gaochi, quart emperador de la Dinastia Ming amb el nom de Hongxi (m. 1425).^[3]
• 1600 - Pàduaː Virginia Galilei, filla gran de Galileo Galilei i Marina Gamba, monja, autora de 124 cartes al seu pare (m. 1634).^[4]
• 1761 - Sant Petersburg: Yevstigney Fomin, compositor rus del Classicisme.
• 1815 - Castelnuovo Don Bosco, Piemont: Joan Bosco, eclesiàstic i pedagog italià, fundador de la Congregació Salesiana i la de les Filles de Maria Auxiliadora.
• 1845 - Hollerich, Luxemburg: Gabriel Lippmann, Premi Nobel de Física de 1908 (m. 1921).^[5]
• 1863 - Sheffield: Dora Bright, compositora i pianista anglesa (m. 1951).^[6]
• 1869 - Iowa: Mignon Talbot, paleontòloga estatunidenca pionera, dedicada a l'estudi de vertebrats i invertebrats (m. 1950).^[7]
• 1871 - Arcisate, Vareseː Rina Monti, biòloga, fisiòloga i zoòloga italiana, primera dona a obtenir càtedra universitària a Itàlia (m. 1937).^[8]
• 1885 - Càller, Sardenyaː Carmen Melis, soprano italiana (m. 1967).^[9]
• 1888 - Tremadog (Gal·les): Thomas Edward Lawrence, conegut com a T. E. Lawrence, fou un militar i funcionari britànic reconegut per la funció d'enllaç que va dur a terme durant la Rebel·lió Àrab (m. 1935).^[10]
• 1904 - Ridgeville, Indiana (EUA): Wendell Meredith Stanley, químic i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1946 (m. 1971).^[11]
• 1905 - Tecalitlán, Jaliscoː Sarah Stewart, viròloga mexicano-estatunidenca pionera en la recerca dels Polyomavirus (m. 1976).^[12]
• 1911 - Vienaː Ylla, fotògrafa hongaresa considerada la fotògrafa d'animals més competent del món (m. 1955).^[13]
• 1913 - Brest-Litovsk, Polònia: Menahem Beguín, Primer Ministre d'Israel, Premi Nobel de la Pau de l'any 1978 (m. 1992).^[14]
• 1920 - Andernach, República de Weimar: Charles Bukowski, escriptor nord-americà (m. 1994).
• 1936 - Ferrol: Joaquín Yarza Luaces, historiador de l'art especialitzat en medieval catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona (m. 2016).
• 1940 - Sydney, Austràlia: Bruce Beresford, director de cinema australià.
• 1946 - Quilacollo, Bolívia: Julieta Montaño Salvatierra, activista, autora i advocada boliviana. Premi Dona Coratge 2015.^[15]
• 1954 - Kapuskasing, Ontario, Canadà: James Cameron és un director, guionista i productor de cinema estatunidenc.
• 1958 - Bay City, Michigan, Estats Units: Madonna, cantant, compositora, actriu de música disco, pop, dance i electrònica.^[16]
• 1960 -
  • La Plata: María Claudia Falcone, estudiant i militant de drets estudiantils, desapareguda el 16 de setembre de 1976.^[17]
  • Malibú, Estats Units: Timothy T. Hutton és un actor i director de cinema estatunidenc.
• 1962 - Concord, Massachusetts: Steve Carell, actor, comediant, productor i director estatunidenc, conegut pel seu paper a The Office.
• 1970 - Katmandú, Nepalː Manisha Koirala, actriu indonepalesa que treballa en el cinema indi.^[18]
• 1972 - Bilbaoː Abigail Lazkoz, artista plàstica basca resident a Nova York, amb una obra basada en la pintura, el dibuix i el text.^[19]
• 1974 - Albacete, Espanya: Joaquín Reyes Cano és un actor, còmic i il·lustrador castellà-manxec.

Països Catalans

• 1618 - Kioto, Japó: Joan de Santa Marta, franciscà màrtir d'origen català, proclamat beat (n. 1578).
• 1833 - Vilanova i la Geltrú (Garraf): Manuel de Cabanyes i Ballester, poeta preromàntic en llengua castellana (n. 1808).^[20]
• 1870 - L'Havana, Cuba: Francesc Camprodon i Lafont, polític, autor de teatre i poeta català (n. 1816).
• 1929 - Barcelona: Juli Marial i Tey, arquitecte i polític català (n. 1853).^[21]
• 1951 - l'Havana, Cuba: Josep Oller Aragay, combatent mambí d'origen català (n. 1878).

Resta del món

• 1829 - Barmen: Carl Gotthelf Glaeser, músic prussià.
• 1900 - París: José Maria Eça de Queiroz, escriptor portuguès (n. 1845).^[22]
• 1910 - Varsòvia, Polònia: Zygmunt Gloger, historiador, arqueòleg, geògraf i etnògraf polonès.
• 1916 - Sorte, Verona (Itàlia): Umberto Boccioni, pintor i escultor italià, teòric i principal exponent del moviment futurista (n. 1882).^[23]
• 1941 - Múnicː Pauline Schöller, soprano austríaca (n. 1859).^[24]
• 1948 - Manhattan, New York, EUA: Babe Ruth, beisbolista Estatunidenc (n. 1895).
• 1949 - Atlanta, Geòrgia (USA): Margaret Mitchell, escriptora i periodista, Premi Pulitzer 1937 per Allò que el vent s'endugué (n.1900).^[25]
• 1956 - Los Angeles, (EUA)ː Béla Lugosi, actor hongaro-nord-americà, conegut per la seva interpretació del comte Dràcula (n. 1882).^[26]
• 1957 - Falmouth, Massachusetts (EUA): Irving Langmuir, físic i químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de 1932 (n. 1881).^[27]
• 1959 - Lakeville, Connecticut, Estats Units: Wanda Landowska, clavecinista, compositora, pianista i musicòloga (n. 1879).^[28]
• 1968 - Parísː Marise Beaujon, soprano francesa (n. 1890).^[29]
• 1973 - Hyannis, Massachusetts (EUA): Selman Abraham Waksman, bioquímic nord-americà d'origen rus, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1952 (n. 1888).^[30]
• 1977 - Memphis, Tennessee, EUA: Elvis Presley, cantant de rock estatunidenc.^[31]
• 1993 -
  • Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Stewart Granger, actor britànic i estatunidenc (n. 1913).
  • Londres: Alison Smithson, arquitecta britànica (n. 1928).^[32]
  • Reading, Anglaterra: Ethelwynn Trewavas, ictiòloga britànica (n. 1900).^[33]
• 1998 - Boston, EUA: Dorothy West, escriptora nord-americana que va formar part del moviment de renaixement de Harlem (n. 1907).^[34]
• 2001 - Thiruvananthapuram, Kerala, Índiaː Anna Mani, física i meteoròloga índia (n. 1918).^[35]
• 2005 - Taizé, França: Roger Schutz, primer prior i iniciador de la Comunitat de Taizé, mor assassinat.
• 2012 - París: Martine Franck, fotògrafa belga, membre de l'Agència Magnum (n.1938).^[36]
• 2018 - Detroit (Michigan, EUA): Aretha Franklin, cantant afroamericana, coneguda com la Reina del Soul (n. 1942).^[37]
• 2023 - Savona, Itàlia: Renata Scotto, soprano i directora italiana (n. 1934).^[38]

Santoral^[39]

Església Catòlica^[40]

• Sants al Martirologi romà (2011): Roc de Montpeller, confessor (1327); Arsaci de Nicomèdia, eremita (358); Teodor de Sitten, bisbe (400, o s. VI, o segle ix); Armagil, eremita (s. VI); Frambald, monjo (658); Esteve I d'Hongria, rei (1038).
  • Beats: Raül de La Futaie, fundador de l'Orde de Sant Sulpici (1129); Llorenç de Subiaco, eremita (1243); Angelo Agostino Mazzinghi, carmelita (1438); Melcior Kumagai, samurai i màrtir (1605); Joan de Santa Marta, màrtir de Prades (1618); Simó Bokusai Kyota, Magdalena Bokusai Kyota, Tomàs Gengoro, Maria Gengoro, Jaume Gengoro, màrtirs (1620); Jean-Baptiste Ménestrel, màrtir (1794); Rosa Fan Hui, màrtir (1900); Ana Josefa Pérez Florido, fundadora de les Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya (1906); Gabriel Sanchis Mompó, monjo màrtir (1936); Enric Garcia Beltrán, diaca màrtir (1936); Plàcid García Gilabert, màrtir (1936).
• Sants no presents al Martirologi: Serena de Roma, emperadriu, esposa de Dioclecià (ca. 290); Diomedes de Tars, màrtir (ca. 300); Ambròs de Ferentino, màrtir (ca. 303); Titus de Roma, diaca màrtir (ca. 410); Eleuteri d'Auxerre, bisbe (561); a l'Orde Cistercenc: Beatriu de Silva, fundadora de les Concepcionistes; Serenil·la de Barcelona, monja llegendària.
• Beats no presents al Martirologi: Cristià de Wedinghausen, abat (1200).
• Servents de Déu: Friedrich Joseph Haass, metge (1853); Maria del Carme de Sojo Ballester, laica; Josep Reñé i Prenafeta, mercedari màrtir (1936).
• Venerats a l'Orde de Sant Francesc: Alois Adam i Nicolas Savouret, preveres màrtirs.
• Venerats a l'Orde del Carmel Descalç: Elvira Moragas Cantarero, monja (1936).

Església Copta

• 10 Mesori: Behibes d'Axmun Tanah, soldat, i companys màrtirs d'El-Baramon; Matra, màrtir.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 29 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 3 d'agost del calendari julià.

• Sants: Maria Salomé, seguidora de Jesús; Isaac de Constantinoble, abat, i Dalmaci i Faust, ascetes (segles iv–v); Teodora de Tessalònica; Teoctist d'Optimaton; Cosme, eunuc i eremita (s. VI); Antoni el Pelegrí, abat de Novgorod (1147); Joan de Patalaria; Joan el Monjo i Joan el Jove, metropolitans d'Efes; Ignatz de Harbin, monjo; Vjatxeslav, diaca màrtir (1918); Nikolai, prevere màrtir (1938).

Església Ortodoxa de Geòrgia

• Rajden de Geòrgia, màrtir (457); Germans Cherchëulidse, la seva mare i 9.000 màrtirs georgians (1625).

Esglésies luteranes

• Isaac, patriarca d'Israel; Joan Frederic I, elector de Saxònia; Leonhard Kaiser, vicari màrtir; Roger Schutz, fundador de la Comunitat de Taizé.