2009

Països Catalans

• Llançament d'All the Plans, cançó del grup de rock alternatiu, Starsailor.

Gener

• 1 de gener: Figueres (Alt Empordà) pren el relleu a Perpinyà com a Capital de la Cultura Catalana 2009.
• 2 de gener: Entra en funcionament l'Agència Tributària de les Illes Balears.^[7]
• 6 de gener: El Silenci, obra de l'escriptor Gaspar Hernàndez, obté el 41è Premi Josep Pla de narrativa.^[8]
• 19 de gener: Celebració de la 1a edició dels Premis Gaudí, lliurats per l'Acadèmia del Cinema Català.^[9]
• 21 de gener: Dos joves multats amb 1.440 € cadascú per despenjar la bandera espanyola del Castell de Montjuïc, a Barcelona.^[10]
• 24 de gener: Un temporal de vent causa incendis, nombroses destrosses i vuit morts a Catalunya i País Valencià.^[11]
• 27 de gener: L'economia catalana entra oficialment en recessió segons el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells.^[12]
• 29 de gener:
  • L'últim home que parlava català, obra de l'escriptor i diplomàtic Carles Casajuana, obté el 28è Premi Ramon Llull de novel·la.^[13]
  • El diari Metro tanca l'edició de Barcelona a causa de la crisi econòmica; set dies després ho fan les de Castelló, Alacant i València.^[14][15]

Febrer

• 11 de febrer: El Senat espanyol aprova una moció per exigir al Govern l'emissió de TVC al País Valencià.^[16]
• 18 de febrer: Al voltant d'un 80% dels jutges de València, el 40% de Catalunya i el 50% de les Illes Balears secunden la primera vaga del gremi a Espanya.^[17]
• 20 de febrer: Microsoft tradueix al català el servei de correu electrònic Windows Live Hotmail.^[18]
• 23 de febrer: El domini .cat registra 35.000 webs en el seu tercer aniversari.^[19]
• 25 de febrer: Les autoritats franceses ordenen el tancament de les emissions de TVC a Catalunya Nord.^[20]

Març

• 7 de març: Manifestació «Deu Mil a Brussel·les».^[21]
• 17 de març, Catalunya Ràdio ingressa com a membre aprovat a la Unió Europea de Radiodifusió (UER).^[22]
• 18 de març: Nombrosos aldarulls a Barcelona en resposta al desallotjament dels estudiants anti-Bolonya acampats a la UB.^[23]
• 19 de març:
  • Vaga a Catalunya convocada pels cinc sindicats de l'Ensenyament (USTEC-STS, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT).^[24]
  • Al País Valencià se celebra la nit de la cremà de les falles 2009.^[25]
• 25 de març: Els sindicats d'Infermeria de Menorca i Eivissa anuncien que s'afegiran als actes de rebuig del decret del català que pretén aprovar el Govern de les Illes Balears.^[26]
• 31 de març: Primera celebració del Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere^[27]

Abril

• 13 d'abril: L'eurodiputat de CDC, Ignasi Guardans, fitxa pel Govern espanyol del PSOE.^[28]
• 14 d'abril: Joan Tardà, ERC) denuncia l'Estat espanyol davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans.^[29]
• 22 d'abril: RAC 1 desbanca a Catalunya Ràdio com a emissora líder de Catalunya després de quinze anys, segons l'EGM.^[30]
• 23 d'abril, creació de la web Asco de vida.
• 27 d'abril: El crític Joan Carretero deixa la militància d'ERC, un dia després que també ho fes Jaume Renyer.^[31]
• 30 d'abril: El PSPV vota amb el PP per a impedir l'entrada de la Generalitat Valenciana a l'Institut Ramon Llull, fet que provoca la dimissió de la diputada socialista Marisol Sorribes.^[32]

Maig

• 2 de maig:
  • A l'Estadi Santiago Bernabéu (Madrid), el Futbol Club Barcelona, dirigit per Pep Guardiola, guanya per 2-6 al Reial Madrid, entrenat per Juande Ramos, amb gols de Thierry Henry (2), Leo Messi (2), Carles Puyol i Gerard Piqué. De Ramos i Higuaín pel Madrid.
• 7 de maig:
  • La Universitat de Lleida investeix doctor honoris causa al filòleg català Joan Solà i Cortassa.^[33]
  • El professor d'història, obra de l'escriptor Joan Francesc Mira, obté el 6è Premi Maria Àngels Anglada de narrativa.^[34]
• 12 de maig: El govern espanyol sanciona la central nuclear d'Ascó amb 15,4 milions d'euros per les fuites del 2007 i 2008.^[35]
• 20 de maig: El President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, declara davant del TSJCV com a imputat en el cas Gürtel.^[36]

Juny

• 16 de juny, El Prat de Llobregat: entra en funcionament l'terminal 1 de l'aeroport Internacional de Barcelona.
• 25 de juny: Mort del Rei del Pop Michael Joseph Jackson, més conegut com Michael Jackson, reconegut com un dels millors artistes de la música.
• 27 de juny: Comença el Correllengua 2009 a Cervera, edició dedicada a l'escriptor Manuel de Pedrolo.^[37]
• 29 de juny: Un vessament al Port de València omple de fueloil deu platges valencianes.^[38]
• 30 de juny: Comença la primera fase d'apagada analògica de televisió als Països Catalans.^[39]

Juliol

• 10 de juliol, Parlament de Catalunya: S'aprova la Llei 12/2009, coneguda com la Llei d'Educació, que blinda la immersió lingüística.^[40][41]
• 22 de juliol: La patronal PIMEC decideix unir-se amb Foment del Treball Nacional.^[42]

Agost

• 3 d'agost: Es produeix a Girona la primera víctima mortal de Grip A a Catalunya.^[43]
• 18 d'agost: Primer trasplantament de cara en terres catalanoparlants a l'Hospital La Fe de València.^[44]

Setembre

• 13 de setembre: Se celebra a la població d'Arenys de Munt la primera consulta sobre la independència de Catalunya.^[45]

Novembre

• Dotze diaris publiquen l'editorial conjunta La dignitat de Catalunya.

Desembre

• 13 de desembre: Entra en funcionament a Santa Coloma de Gramenet el primer tram de la Línia 9 del metro de Barcelona, la primera línia de metro totalment automàtica de la xarxa i de la península Ibèrica.
• 18 de desembre: Pastoral catalana, obra de l'escriptor Julià de Jòdar, obté el 16è Premi Carlemany de novel·la.^[46]
• 21 de desembre:
  • Contes de la lluna absent, obra de l'escriptora Monika Zgustová, obté el 12è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions.^[47]
  • Se celebra la segona edició de la gala dels Premis Pompeu Fabra.^[48]
• Sabadell, estiu: Se celebra la primera edició del festival musical Embassa't.

Resta del món

• Estrena de la pel·lícula espanyola Amanecer en Asia
• Estrena de la pel·lícula Alien Trespass, ciència-ficció còmica
• Estrena de la pel·lícula De père en flic
• Disney's Friends for Change, iniciativa de Disney Channel contra el canvi climàtic
• Estrena del documental 'El esfuerzo y el ánimo

Gener

• 1 de gener:
  • Àustria, Japó, Mèxic, Turquia i Uganda assumeixen el seient no permanent al Consell de Seguretat de Nacions Unides 2009.
  • La República Txeca pren el relleu de la presidència del Consell de la UE a França.^[49]
  • Eslovàquia adopta l'euro com a moneda oficial.^[50]
  • Noruega legalitza el matrimoni homosexual i Hongria reconeix les parelles de fet.
  • Almenys 64 persones moren en un incendi d'una discoteca durant el cap d'any a Bangkok.^[51]
  • Irlanda inicia al seu país la retirada de bombetes elèctriques incandescents prevista a tota la UE.
  • La televisió pública de Turquia comença a emetre TRT Kurdî, el primer canal en llengua kurda.^[52]
  • Vílnius, Lituània) i Linz, Àustria) són escollides Capital Europea de la Cultura.
• 3 de gener: Les forces armades d'Israel envaeixen la franja de Gaza.^[53]
• 5 de gener: Leon Panetta és escollit nou director de la CIA per Barack Obama.^[54]
• 8 de gener: Juan José Ibarretxe, primer lehendakari de la història citat a declarar com a acusat en un judici.^[55]
• 11 de gener: Naufraga un vaixell amb 260 passatgers a prop de l'illa de Sulawesi, Indonèsia.^[56]
• 12 de gener: S'implanta l'obligatorietat d'expedir amb antelació el Sistema Electrònic d'Autorització de Viatges per a aquells viatgers provinents de països del Programa de Renúncia de Visat que vulguin entrar als Estats Units.
• 17 de gener: Israel declara l'alto el foc unilateral contra la Franja de Gaza després de 22 dies de combat.^[57]
• 20 de gener: Inici del mandat de Barack Obama, 44è President dels Estats Units.^[58]
• 25 de gener: S'aprova per referèndum una nova Constitució a Bolívia amb el 61,43% dels vots.^[59]
• 26 de gener: Entrada al nou any xinès (4707: Any del Bou).^[60]

Febrer

• 1 de febrer: Jóhanna Sigurðardóttir esdevé Primera Ministra d'Islàndia, sent la primera cap de govern declarada obertament lesbiana.^[61]
• 7-13 de febrer: 181 persones moren en un gran incendi forestal a l'estat de Victòria, Austràlia).^[62]
• 8 de febrer:
  • El Tribunal Suprem espanyol il·legalitza els partits independentistes bascos Askatasuna i Democràcia 3 Milions.^[63]
  • Suïssa aprova en referèndum la lliure circulació de ciutadans de Bulgària i Romania.^[64]
• 16 de febrer:
  • Veneçuela aprova en referèndum la reelecció il·limitada del seu President.^[65]
  • Comença a Phnom Penh el judici a Kaing Guek Eav ('Duch'), antic líder dels khmers rojos.^[66]
• 22 de febrer: 81a edició dels Premis Oscar de cinema a Los Angeles, Estats Units).

Març

• 2 de març: Mor assassinat João Bernardo Vieira, cap d'Estat de Guinea Bissau.^[67]
• 4 de març: Omar al-Bashir, President de Sudan, és requerit pel TPI per ser jutjat per crims contra la humanitat al Darfur.^[68]
• 8 de març: L'IRA Autèntic mata dos militars britànics a la caserna de Massereene, a Antrim, Irlanda del Nord).^[69]
• 8 de març: L'IRA de Continuïtat mata a trets un policia del PSNI a Craigavon, Irlanda del Nord).^[70]
• 11 de març
  • Winnenden, Alemanya) - Mor abatut per la policia un jove de disset anys després de matar a trets 13 companys d'escola i atropellar 2 vianants amb un cotxe.^[71]
  • Samson i Geneva (Alabama): Un home armat mata a deu persones i dispara contra diversos edificis i després se suïcida.^[72]
• 15 de març: El socialista Mauricio Funes, FMLN) guanya les eleccions presidencials al Salvador amb el 51,3% dels vots.^[73]

Abril

• 1 d'abril: Albània i Croàcia s'uneixen a l'OTAN.^[74]
• 4 d'abril: Anders Fogh Rasmussen és escollit nou secretari general de l'OTAN.^[75]
• 6 d'abril: El terratrèmol de L'Aquila de magnitud 6,3 causa 294 morts i més de 1.000 ferits a L'Aquila, Itàlia).^[76]
• 7 d'abril: L'exPresident del Perú, Alberto Fujimori, és condemnat a vint-i-cinc anys de presó per ordenar assassinats i segrestos.^[77]
• 11 d'abril: L'estat d'emergència a Tailàndia per les protestes anti-governamentals provoca la cancel·lació de la cimera de l'ASEAN.^[78]
• 22 d'abril: El brot de grip per A(H1N1) de 2009 causa els primers contagis a Mèxic, alguns d'ells mortals.
• 23 d'abril: S'allibera la versió 9.04 d'Ubuntu, una de les distribucions més populars del sistema operatiu GNU/Linux, també en català. El seu criptònim és Jaunty Jackalope.

Maig

• 3 de maig: El dretà Ricardo Martinelli (Canvi Democràtic) guanya les eleccions presidencials a Panamà amb el 60% dels vots.^[79]
• 17 de maig: Dalia Grybauskaitė esdevé, amb el 68% dels vots, la primera dona a la Presidència de Lituània.^[80]
• 18 de maig: L'exèrcit de Sri Lanka proclama la victòria sobre la guerrilla secessionista dels Tigres d'Alliberament de Tamil Eelam.^[81]
• 22 de maig: El Banco Santander ven el Banco de Venezuela al govern veneçolà per 750 milions d'euros.^[82]
• 27 de maig: El Barça guanya la Lliga de Campions, a Roma, superant per 2 gols a 0 el Manchester United FC.^[83]

Juny

• 1 de juny: Moren els 228 passatgers del vol 447 d'Air France en estavellar-se a l'oceà Atlàntic, durant la ruta Rio de Janeiro-París.^[84]
• 12 de juny: Mahmud Ahmadinejad torna a ser escollit President de l'Iran, entre protestes dels opositors per un suposat frau electoral.^[85]
• 21 de juny: Groenlàndia esdevé més autònom del Regne de Dinamarca, controlant de manera independent l'aplicació de lleis, els afers judicials i els recursos naturals. El groenlandès es converteix en l'única llengua oficial.^[86]
• 24 de juny: Equador, Saint Vincent i les Grenadines i Antigua i Barbuda ingressen a l'ALBA.^[87]
• 25 de juny: Mor Michael Jackson
• 26 de juny: Ricky Rubio és elegit pels Minnesota Timberwolves com el número 5 del Draft de l'NBA del 2009.^[88]
• 28 de juny: Un cop d'Estat expulsa el President d'Hondures, Manuel Zelaya, generant la condemna de l'ONU i l'OEA.^[89]
• 30 de juny: Moren 152 passatgers del vol 626 de Yemenia en estavellar-se a la costa de les Comores, durant la ruta Sanaà-Moroni.^[90]

Juliol

• 2 de juliol: El Senat d'Itàlia aprova que la immigració clandestina passi a considerar-se delicte.^[91]
• 5 de juliol: Més de 190 morts durant els disturbis d'Ürümqi, Xinjiang) entre població d'ètnia han i uigurs.^[92]
• 8 de juliol: Primera menció de Slender Man.
• 29 de juliol: Els comunistes tornen a guanyar les eleccions legislatives de Moldàvia però no poden revalidar la majoria de govern.^[93]

Agost

• 15-23 d'agost: Celebració del XII Campionat del Món d'atletisme.^[94]
• 17 d'agost:
  • Google activa el domini palestí Google.ps.^[95]
  • La Viquipèdia en anglès assoleix els 3.000.000 articles amb l'article Beate Eriksen.^[96]
• 19 d'agost: Una cadena d'atemptats a Bagdad causa 100 morts i 563 ferits.^[97]

Novembre

• 29 de novembre: Teodoro Obiang Nguema torna a sortir escollit President de Guinea Equatorial, allargant així els trenta anys en el càrrec.^[98]

Desembre

• Eleccions presidencials i parlamentàries a Xile.
• 16 de desembre: El Tribunal Suprem d'Espanya accepta per primera vegada a la història un recurs exclusivament en català.^[99]
• 19 de desembre: El FC Barcelona guanya el seu primer Campionat del Món de Clubs i esdevé el primer equip a guanyar alhora els sis títols d'una temporada.^[100]
• S'estrena la pel·lícula Madre amadísima.

Cinema

Categoria principal: Pel·lícules del 2009

(ordenat per defecte pel cognom del director)

M/d	Direcció	Títol	Gènere
00/00
03/13	Jean-Philippe Duval	Dédé, à travers les brumes	biogràfic
05/14	Bahman Ghobadi	No One Knows About Persian Cats	drama

Còmics

El 27 Saló del Còmic de Barcelona se celebrà del 29 de maig a l'1 de juny i atorgà el Gran Premi a Ana Miralles; Les serps cegues fon escollida millor obra i millor guió, Pere Mejan l'autor revelació, Amaníaco millor revista i Álvaro Pons rebé el guardó a la divulgació.

• 
  Cartell de David Rubín
• 
  L'entrada al Saló

L'11 d'octubre morí el dibuixant estatunidenc George Tuska, reconegut pel seu treball en la sèrie Iron Man i la co-creació de Luke Cage.

Música

Premis Nobel

• data i lloc indeterminat: Kiana de Nixapur, estudiant iraniana, segrestada, violada i assassinada.

Les persones nascudes el 2009 faran 15 anys durant el 2024.

Països Catalans

Gener

• 1 de gener, Barcelona, Barcelonès: Ermengol Passola i Badia, empresari i promotor cultural català.
• 6 de gener, el Figueróː Anna Bosch i Pareras, política i activista catalana (n. 1950).^[102]
• 23 de gener, Roda de Ter, Osona: Francesc Ribas i Sanglas, futbolista català.
• 27 de gener, Barcelona, Barcelonès: Pablo Porta Bussoms, advocat i esportista català, president de la Federació Espanyola de Futbol.
• 31 de gener, València, l'Horta: Joaquim Maldonado i Almenar, advocat i polític valencià.

Febrer

• 1 de febrer, Barcelona, Barcelonès: Josep Lorente i Miralles, jugador i entrenador d'hoquei patins català.
• 3 de febrer, Barcelonès: Mercè Conesa González, periodista d'El Periódico de Catalunya, i feminista (n. 1953).^[103]
• 5 de febrer, Barcelona, Barcelonès: Julia García-Valdecasas Salgado, política catalana, militant del PP.
• 10 de febrer, Valls, Alt Camp: Pere Català i Roca, fotògraf, editor, escriptor i historiador català.
• 13 de febrer, Sabadell, Vallès Occidental: Antoni Farrés i Sabater, advocat i polític català, batlle de Sabadell.
• 13 de febrer, Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat: Manuel Balasch i Recort, eclesiàstic i hel·lenista català.
• 17 de febrer, Barcelona, Barcelonès: Biel Moll, actor, dramaturg i director de teatre mallorquí.
• 18 de febrer, Palma, Mallorca: Antoni Martorell i Miralles, sacerdot franciscà i músic mallorquí.
• 22 de febrer, València, l'Horta: Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero, escriptora valenciana (n. 1927).^[104]

Març

• 1 de març, Barcelona, Barcelonès: Pepe Rubianes, actor català d'origen gallec (n. 1947).
• 17 de març, Sabadell, Vallès Occidental: Joan Argemí i Fontanet, pediatre català.
• 18 de març,
  • Liejaː Rita Lejeune, romanista i medievalista belga (n. 1906).^[105]
  • Nova Yorkː Natasha Richardson, actriu anglo-estatunidenca (n. 1963).^[106]
• 20 de març, Barcelona: Rosa Castelltort i Vila, atleta catalana, pionera de l'atletisme femení a Catalunya (n. 1910).^[107]
• 24 de març, Barcelona, Barcelonès: Ricard Salvat i Ferré, escriptor i director teatral català.^[108]

Abril

• 2 d'abril, Barcelona, Barcelonès: Rudy Ventura, trompetista català.
• 13 d'abril, Barcelona, Barcelonès: Abel Paz, historiador, escriptor i anarcosindicalista espanyol.

Maig

• 1 de maig:
  • Barcelona, Barcelonès: Mavi Dolç i Gastaldo, professora i activista cultural valenciana.^[109]
  • Barcelona, Barcelonès: Mercè Lleixà i Chavarria, actriu catalana.^[110]
• 14 de maig, Incaː Xesca Ensenyat, escriptora i bloguera pollencina (n. 1952).^[111]

Juny

• 6 de juny, Palma, Mallorca: Jean Dausset, metge immunologista francès.
• 8 de juny, Barcelona, Barcelonès: Omar Bongo, polític gabonès, 2n President de Gabon.

Juliol

• 1 de juliol, Barcelona, Barcelonès: Baltasar Porcel i Pujol, escriptor i periodista mallorquí.^[112]
• 3 de juliol, Barcelona, Barcelonès: Assumpció Català i Poch, astrònoma i matemàtica catalana.^[113]
• 5 de juliol, Barcelona, Barcelonès: Alfons Figueras i Fontanals, guionista i dibuixant de còmic català.

Agost

• 5 d'agost, Barcelona, Barcelonès: Jordi Sabater i Pi, primatòleg català.
• 11 d'agost, Sant Vicent del Raspeig, Alacantí: José Ramón García, polític valencià, militant del PP.
• 14 d'agost, Ciutat de Mèxic: Maria Teresa Pecanins i Aleix, pintora, directora artística i galerista d'art (n. 1930).^[114]
• 27 d'agost, Badalona, Barcelonès: Isidor Cònsul i Giribet, editor, crític literari i escriptor català.

Setembre

• 15 de setembre, Sant Feliu de Guíxols, Selva: José de Udaeta, ballarí i coreògraf català.
• 25 de setembre, Barcelona, Barcelonès: Alícia de Larrocha i de la Calle, pianista catalana.
• 28 de setembre, València, l'Horta: Paco Bascuñán, dissenyador gràfic valencià.

Octubre

• 11 d'octubre, Barcelona, Barcelonès: Joan Martí i Alanis, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Novembre

• 5 de novembre, Barcelona: Maria Oliveras i Collellmir, la primera metgessa anestesiòloga catalana (n. 1910).^[115]
• 6 de novembre, Barcelona, Barcelonès: Lluís Lloansí i Marill, compositor de sardanes català.
• 7 de novembre, Barcelona, Barcelonès: Luis Rivas, fotògraf argentí.
• 8 de novembre, Sant Pau de Segúries: Maria Dolors Alibés i Riera, escriptora de llibres infantils, historiadora i mestra (n. 1941).^[116]
• 15 de novembre, Barcelona: Maria Teresa Llorens i Crusat, mestra i compositora catalana.^[117]
• 17 de novembre, Barcelona, Barcelonès: Enric Masó i Vázquez, enginyer, empresari i polític català.
• 18 de novembre, Manresa, Bages: Jaume Melendres, dramaturg, traductor i professor català.
• 22 de novembre, Girona, Gironès: Feliu Matamala i Teixidor, llibreter i activista cultural català.
• 23 de novembre, Campdevànol, Ripollèsː Mercè Guix i Passola, jugadora de bàsquet i directiva esportiva catalana (n. 1922).^[118]

Desembre

• 4 de desembre, Barcelona, Barcelonès: Jordi Solé i Tura, polític i advocat català.
• 8 de desembre, Ciutat de Mèxic: Anna Maria Pecanins i Aleix, pintora i galerista d'art mexicana d'origen català (n. 1930).^[119]
• 17 de desembre, Barcelona, Barcelonès: Albert Ràfols-Casamada, poeta i pintor català.
• 20 de desembre, Alzira, Ribera Alta: Enric Solbes, pintor i il·lustrador valencià.
• 28 de desembre, València, l'Horta: Joan Monleon Novejarque, actor, cantant i presentador de ràdio i TV valencià.
• 29 de desembre, Barcelona, Barcelonès: Joan Oncina i Espí, tenor català.

Resta del món

Gener

• 1 de gener, Johannesburg, Sud-àfrica: Helen Suzman, política sud-africana, activista anti-apartheid.
• 2 de gener, Toyota, Japó: Ryuzo Hiraki, futbolista japonès.
• 3 de gener, Carolina Beach, EUA: Pat Hingle, actor estatunidenc.
• 14 de gener, Scottsdale, Arizonaː Angela Morley, compositora i directora d'orquestra anglesa (n. 1924).^[120]
• 15 de gener,
  • Moscou, Rússiaː Veroníka Dudàrova, la primera directora d'orquestra soviètica i russa (n. 1916).^[121]
  • París, França: Olivier Clément, teòleg ortodox francès.
• 16 de gener, Chadds Ford, EUA:Andrew Wyeth, pintor estatunidenc d'estil realista.
• 27 de gener, Danvers, EUA: John Updike, escriptor estatunidenc.

Febrer

• 6 de febrer, Malibu, EUA: James Whitmore, actor estatunidenc.
• 9 de febrer, Udine, Itàlia: Eluana Englaro, dona italiana en coma.
• 22 de febrer, Milà, Itàlia: Candido Cannavò, periodista esportiu italià.

Març

• 5 de març: Ljubljana, Eslovènia: Janez Gradišnik, escriptor i traductor eslovè.
• 6 de març, Brussel·les (Bèlgica): Henri Pousseur, compositor, professor i teòric de música belga(n. 1929)^[122]
• 9 de març, Lima, Perú: Guillermo Thorndike, periodista i escriptor peruà.
• 12 de març, Lima, Perú: Blanca Varela Gonzales, poeta peruana, una de les veus poètiques importants d'Amèrica Llatina (n. 1926).^[123]
• 17 de març, Brasília, Brasil: Clodovil Hernandes, diputat i presentador de la TV brasilera.
• 18 de març, Ciutat de Nova York, EUA: Natasha Richardson, actriu anglesa.
• 20 de març:
  • País Basc: Gorka Aguirre, polític basc, militant del PNB.^[124]
  • París, França: Abdellatif Filali, polític marroquí, 13è Primer Ministre del Marroc.^[125]
• 29 de març, Los Angeles, EUA: Maurice Jarre, compositor de cinema francès.
• 30 de març,
  • Porto, Portugal: Maria Curcio, pianista clàssica italiana que va tenir una gran reputació com a professora (n. 1920).^[126]
  • Mammoth Lakes, Estats Units: Andrea Mead-Lawrence, de soltera Andrea Mead, esquiadora estatunidenca (n. 1932).^[127]
• 31 de març: Buenos Aires, Argentina: Raúl Alfonsín, polític argentí, 49è President de l'Argentina.

Abril

• 1 d'abril, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Marcos Moshinsky, físic mexicà.
• 7 d'abril, Múrcia, Espanya: Mari Trini, cantant espanyola (n. 1947).^[128]
• 11 d'abril, Xixón, Espanya: Corín Tellado, escriptora espanyola.^[129]
• 14 d'abril, París, França: Maurice Druon, polític i escriptor francès. Premi Goncourt 1948 (n. 1918).^[130]
• 16 d'abril, Santa Cruz de la Sierra, Bolívia: Eduardo Rózsa Flores, actor, productor de cinema, escriptor, publicista i militar bolivià.
• 19 d'abril, Shepperton, Anglaterra: James Graham Ballard, escriptor anglès.
• 28 d'abril,
  • Montevideo: Idea Vilariño, poeta, traductora, crítica literària, compositora i assagista uruguaiana (n. 1920).^[131]
  • Moscouː Iekaterina Maksímova, ballarina russa de fama internacional (n. 1939).^[132]

Maig

• 2 de maig, Rio de Janeiro, Brasil: Augusto Boal, personalitat de teatre brasiler i nominat al Premi Nobel de la Pau el 2008.
• 12 de maig, Madrid, Espanya: Antonio Vega i Tallés, cantant i guitarrista espanyol, líder de Nacha Pop
• 15 de maig,
  • Hong Kong, Xina: Hugh van Es, periodista gràfic neerlandès.^[133]
  • Còrdova, Espanya: Carlos Castilla del Pino, psiquiatre espanyol (n. 1922).^[134]
  • Roma, Itàliaː Susanna Agnelli, empresària, política i escriptora italiana (n. 1922).^[135]
• 17 de maig, Montevideo, Uruguai: Mario Benedetti, escriptor uruguaià pertanyent a la Generació del 45.^[136]
• 18 de maig,
  • Mullaitivu, Sri Lanka: Velupillai Prabhakaran, guerriller tàmil, militant dels Tigres Tàmils.
  • Istanbulː Türkân Saylan, metgessa turca que treballà contra la lepra i a favor de l'educació de les noies.^[137]
• 19 de maig, Seattle, EUA: Robert Francis Furchgott, científic estatunidenc Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1998 (n. 1916).^[138]
• 20 de maig, Tolosa de Llenguadoc, Occitània: Pierre Gamarra, poeta i novel·lista en llengua francesa occità.
• 23 de maig,
  • Yangsan, Corea del Sud: Roh Moo-hyun, polític coreà, 16è President de Corea del Sud.^[139]
  • Hamilton, Nova Zelanda: Margaret Ann Chapman, limnòloga, primera dona a dirigir una expedició científica a l'Antàrtida.^[140]
• 25 de maig, Nairobi, Kenya: Tajudeen Abdul-Raheem, polític nigerià.
• 27 de maig, Rotterdam, Països Baixos: Clive Granger, economista gal·lès.
• 30 de maig:
  • Torres Vedras, Portugal: Luís de Almeida Cabral, primer President de Guinea-Bissau.^[141]
  • Rehobot, Israel: Ephraim Katzir, quart President d'Israel (n. 1916).^[142]
  • Khartum, Sudan: Gaafar al-Nimeiry, President del Sudan.
• 31 de maig, Ashurst, Anglaterra: Millvina Dean, darrera supervivent del Titanic (n. 1912).^[143]

Juny

• 4 de juny, Bangkok, Tailàndia: David Carradine, actor de cinema estatunidenc.
• 14 de juny, Bethesda, Marylandː Edith Ronne, exploradora estatunidenca de l'Antàrtida.^[144]
• 16 de juny: Peter Arundell, pilot de cotxes anglès.
• 17 de juny, Colònia, Alemanya: Ralf Dahrendorf, sociòleg, politòleg, filòsof i polític alemany.
• 19 de juny, Anantapur, Índia: Vicente Ferrer i Moncho, jesuïta i missioner català.
• 22 de juny, Beersel, Flandes: Karel Van Miert, polític flamenc, militant del SP.A.
• 24 de juny, Florència, Itàlia: Robèrt Lafont, escriptor, lingüista, historiador i activista cultural i polític occità.^[145]
• 25 de juny,
  • Santa Monica, EUA: Farrah Fawcett, actriu estatunidenca.
  • Los Angeles, EUA: Michael Jackson, músic, cantant i ballarí estatunidenc.^[146]
• 30 de juny, Wuppertal, Alemanya: Pina Bausch, ballarina i coreògrafa alemanya.^[147]

Juliol

• 6 de juliol, Washington DC, EUA: Robert McNamara, empresari i polític estatunidenc.
• 15 de juliol - Gàzi-Iurt, Ingúixiaː Natàlia Estemírova, periodista i activista pels drets humans russa assassinada (n. 1958).^[148]
• 18 de juliol, Broad Peak: Cristina Castagna, alpinista coneguda per ser la primera italiana a coronar el Makalu.
• 19 de juliol, Ciutat de Nova York, EUA: Frank McCourt, escriptor irlandès-estatunidenc.
• 31 de juliol:
  • comtat de Durham, Anglaterra: Bobby Robson, jugador i entrenador de futbol anglès.
  • Madrid, Espanya: Mary Carrillo, actriu de teatre i cinema espanyola.

Agost

• 1 d'agost, Makati, Filipines: Corazón Aquino, política filipina, 11a Presidenta de les Filipines, primera dona cap d'estat a Àsia (n. 1933).^[149]
• 6 d'agost:
  • Madrid, Espanya: Lola Lemos, actriu espanyola.
  • Santiago de Compostel·la, Galícia: Antonia Ferrín Moreiras, matemàtica, professora i astrònoma gallega.^[150]
• 8 d'agost, Florència, Itàlia: Daniel Jarque i González, futbolista català.
• 10 d'agost, Montauk, EUA: Andy Kessler, patinador estatunidenc.
• 11 d'agost, Hyannisː Eunice Kennedy Shriver, filantropa estatunidenca, fundadora dels Special Olympics (n. 1921).^[151]
• 13 d'agost, White Plains, EUA: Les Paul, guitarrista estatunidenc.
• 18 d'agost, Seül, Corea del Sud: Kim Dae-jung, polític sud-coreà, 15è President de Corea del Sud.
• 22 d'agost, Santiago de Xileː Matilde Ladrón de Guevara, escriptora xilena (n. 1910).^[152]
• 24 d'agost, Innsbruck, Àustria: Toni Sailer, esquiador austríac.
• 25 d'agost, Hyannis, EUA: Edward Kennedy, polític estatunidenc.
• 27 d'agost:
  • Madrid, Espanya: Joaquín Ruiz-Giménez Cortés, jurista i advocat espanyol.
  • Moscou, Rússia: Serguei Mikhalkov, poeta i dramaturg rus.

Setembre

• 6 de setembre, Madrid, Espanya: Julio de Benito, periodista espanyol.
• 7 de setembre, Montecarlo, Mònaco: Mike Bongiorno, presentador de TV italo-estatunidenc.
• 8 de setembre, Copenhaguen, Dinamarca: Aage Niels Bohr, físic danès.
• 11 de setembre:
  • L'Havana, Cuba: Juan Almeida Bosque, polític i compositor cubà.
  • Shimonita, Japó: Yoshito Usui, dibuixant de còmics japonès.
• 12 de setembre
  • Dallas, EUA: Norman Borlaug, enginyer agrònom estatunidenc.
  • Los Angeles, EUA: Jack Kramer, tennista estatunidenc.
• 14 de setembre, Los Angeles, EUA: Patrick Swayze, actor i ballarí estatunidenc.
• 16 de setembre, Danbury, EUA: Mary Travers, cantant estatunidenca.
• 17 de setembre, Ciutat de Nova York, EUA: Leon Kirchner, compositor estatunidenc (n. 1919).^[153]
• 19 de setembre, Londres: Alan Deyermond, hispanista britànic (n. 1932).
• 20 de setembre, Udineː Novella Cantarutti, escriptora en llengua furlana (n. 1920).^[154]
• 24 de setembre, Ciutat de Nova York, EUA: Ertuğrul Osman V, cap de la Casa imperial de la Dinastia Otomana.
• 28 de setembre, Ciutat de Panamà: Guillermo Endara, polític i advocat panameny, President de Panamà.

Octubre

• 4 d'octubre, Buenos Aires: Mercedes Sosa, cantant argentina, amb arrels en el folk (n. 1935).^[155]
• 9 d'octubre, Yverdon-les-Bains (Suïssa): Jacques Chessex, novel·lista, poeta, editor i pintor suís, escriptor en francès. Premi Goncourt de novel·la l'any 1973, per l'Ogre i de poesia l'any 2004 (n. 1934).
• 10 d'octubre, Madrid, Espanya: Luis Aguilé, cantant argentí.
• 13 d'octubre, Springfield, EUA: Al Martino, actor i cantant estatunidenc.
• 16 d'octubre, Madrid, Espanya: Andrés Montes, periodista esportiu espanyol.
• 26 d'octubre, Madrid, Espanya: Sabino Fernández Campo, militar espanyol.
• 30 d'octubre, París, França: Claude Lévi-Strauss, antropòleg francès (n. 1908).^[156]

Novembre

• 1 de novembre, Milà, Alda Merini, poeta i escriptora italiana.^[157]
• 2 de novembre, Madrid, Espanya: José Luis López Vázquez, actor espanyol.
• 3 de novembre, Madrid, Espanya: Francisco Ayala, advocat i escriptor espanyol.
• 8 de novembre, Moscou, Rússia: Vitaly Ginzburg, astrofísic rus.
• 10 de novembre, Neustadt am Rübenberge, Alemanya: Robert Enke, futbolista alemany.
• 15 de novembre, Belgrad, Sèrbia: Patriarca Pavle, clergue serbi, cap de l'Església Ortodoxa Sèrbia.
• 16 de novembre, Moscou, Rússia: Ivan Khutorskoi, activista antifeixista rus.
• 18 de novembre, Ciutat de Nova York, EUA: Jeanne-Claude Denat de Guillebon, artista francesa.

Desembre

• 1 de desembre, Neuilly-sur-Seine, França: Ramses Shaffy, cantant i actor neerlandès.
• 4 de desembre, Houston, EUA: Eddie Fatu, lluitador professional samoà.
• 13 de desembre, Belmont, EUA: Paul Samuelson, economista estatunidenc.
• 16 de desembre, Odintsovo, Rússia: Iegor Gaidar, economista i polític rus, 17è Primer Ministre de Rússia.
• 24 de desembre, Caracas, Veneçuela: Rafael Caldera, advocat i polític veneçolà, 54è i 60è President de Veneçuela.
• 30 de desembre, Sant Sebastià, Guipúscoa: Juan Ricardo Miguel Zulueta Vergarajauregui, conegut com a Iván Zulueta, dissenyador i cineasta basc (n. 1943).^[158]

La novel·la Flashforward (1999), ambientada enguany, predigué el descobriment del bosó de Higgs pel Gran Col·lisionador d'Hadrons i l'ocurrència del papa Benet XVI.

L'argument principal de l'anime Macross (1982) també té lloc l'any 2009.