234 aC
any
El 234 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat d'Albí i Màxim Ruga (o també any 520 ab urbe condita). L'ús del nom «234 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 234 aC (ccxxxiv aC) |
| Islàmic | 882 aH – 881 aH |
| Xinès | 2463 – 2464 |
| Hebreu | 3527 – 3528 |
| Calendaris hindús | -178 – -177 (Vikram Samvat) 2868 – 2869 (Kali Yuga) |
| Persa | 855 BP – 854 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 17 |
| Ab urbe condita | 520 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 260 aC 250 aC 240 aC - 230 aC - 220 aC 210 aC 200 aC | |
| Anys | |
| 237 aC 236 aC 235 aC - 234 aC - 233 aC 232 aC 231 aC | |
Esdeveniments
Regne d'Ibèria
- Saurmag I puja al tron d'Ibèria a la mort del seu pare Parnavaz I.[2]
Antiga Grècia
- El Regne de l'Epir a la mort del rei Ptolemeu (235 aC) nomena rei a Pirros III, que mor aquest any i puja al tron Deidamia, però pren el poder l'anomenada Lliga de l'Epir, un estat federal amb el seu propi parlament (o sinedrion).[3]
- Demetri II de Macedònia, destrueix la ciutat de Pleuró.[4]
República Romana
- Aquest any són elegits cònsols Luci Postumi Albí i Espuri Carvili Màxim Ruga.[5]
- Màxim Ruga fa la guerra a Còrsega i després a Sardenya. Segons els Fasti, en aquesta segona illa obté una victòria que li permet celebrar un triomf.[6][7]
- Postumi Albí va a Ligúria i sotmet la rebel·lió que s'havia estès.[8]
Naixements
- Cató el Censor (Cató el Vell), estadista romà (mort l'any 149 aC).[9]
Necrològiques
- Parnavaz I, fundador del Regne d'Ibèria.[2]