323 aC
any
El 323 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Llong i Cerretà (o també any 431 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «323 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 323 aC (cccxxiii aC) |
| Islàmic | 974 aH – 972 aH |
| Xinès | 2374 – 2375 |
| Hebreu | 3438 – 3439 |
| Calendaris hindús | -267 – -266 (Vikram Samvat) 2779 – 2780 (Kali Yuga) |
| Persa | 944 BP – 943 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -72 |
| Ab urbe condita | 431 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 350 aC 340 aC 330 aC - 320 aC - 310 aC 300 aC 290 aC | |
| Anys | |
| 326 aC 325 aC 324 aC - 323 aC - 322 aC 321 aC 320 aC | |
Esdeveniments
Alexandre El Gran
- Alexandre el Gran torna a Babilònia on mana de construir una flota per conquerir la península aràbiga. Encarrega el comandament de l'esquadra a Nearc.[2]
- Un dia del mes de juny, Alexandre va donar una festa esplèndida en honor a Nearc. Al final del dia es va adormir a la sala de bany després d'haver begut molt de vi. Va tenir molta febre que es va tractar amb constants banys d'immersió i sacrificis als déus, segons Plutarc, però al cap de deu dies va morir.[3]
- A la mort d'Alexandre, Perdicas proposa que la corona s'ha de reservar pel fill d'Alexandre i Roxana (que estava embarassada) suposant que fos un mascle, i a proposta d'Arístonous la regència li és confiada a Perdicas, i, a proposta de Pitó, s'anomena corregent a Lleonat. Part de l'exèrcit reconeix aquest acord però la infanteria dirigida per Meleagre no hi esta d'acord i defensa la corona per Filip III Arrideu, el germanastre d'Alexandre.[4][5]
- Èumenes de Càrdia, a la mort d'Alexandre, intenta evitar la lluita entre les diverses faccions dels diàdocs que pugnaven per la successió. A Babilònia custodia el cos d'Alexandre, calma al cos de l'exèrcit i posa pau entre els generals.[6]
- Guerra de Làmia. Esclata la guerra entre Antípatre, regent de Macedònia des de la mort d'Alexandre, amb el suport de Lleonat, i els atenesos, comandats per Antífil d'Atenes, amb el suport de la Lliga Etòliaque despleguen un exèrcit de 30.000 homes i capturen les Termòpiles, i aconsegueixen de mantenir l'exèrcit d'Antípater arraconat a Làmia. Després de la deserció de la Lliga Etòlia, els atenesos són derrotats a Amorgos, en el curs d'una important batalla marítima.[7]
Antiga Roma
- Aquest any són elegits cònsols Gai Sulpici Llong i Quint Auli Cerretà.[8]
- Els dos cònsols s'enfronten a diverses revoltes. Cerretà marxa contra els apulis i s'envia també un exèrcit contra els samnites, comandat per Llong. Els romans recorren tot el Samni i la Pulla, però no es produeix cap enfrontament digne d'aquest nom.[9]
- El tribú de la plebs, Marc Flavi, presenta una rogatio, la llei Flavia de Tusculanis per castigar Túsculum que havia incitat a Velitres i Privernum a fer la guerra a Roma. Els tusculans van poder evitar el càstig anant a Roma amb les seves dones i fills, implorant pietat. Els romans els van concedir el perdó, votant en contra només la tribu Pòl·lia.[10][11]
Naixements
Necrològiques
- 10 de juny - Alexandre el Gran, rei de Macedònia, conqueridor de l'Imperi Persa.[3]
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 323 aC |