447 aC
any
El 447 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 307 ab urbe condita, o de la fundació de Roma.
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 447 aC (cdxlvii aC) |
| Islàmic | 1101 aH – 1100 aH |
| Xinès | 2250 – 2251 |
| Hebreu | 3314 – 3315 |
| Calendaris hindús | -391 – -390 (Vikram Samvat) 2655 – 2656 (Kali Yuga) |
| Persa | 1068 BP – 1067 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -196 |
| Ab urbe condita | 307 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 470 aC 460 aC 450 aC - 440 aC - 430 aC 420 aC 410 aC | |
| Anys | |
| 450 aC 449 aC 448 aC - 447 aC - 446 aC 445 aC 444 aC | |
Esdeveniments
- Revolta a Beòcia. Aquell any es va imposar l'oligarquia a Tebes, Orcomen i Queronea, i es va trencar l'aliança amb Atenes. Els atenencs van ocupar Queronea però la victòria dels tebans en aquella ciutat, amb la mort del general Tòlmides, va obligar-los a evacuar la regió, menys Platea.[1][2]
- S'inicia la construcció del Partenó, consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora. Els arquitectes van ser Ictí i Cal·lícrates.[3]
- Van ser elegits cònsols de Roma Marc Gegani Macerí i Gai Juli Jul.[4]
Necrològiques
- Mort del general atenenc Tòlmides. Va anar a Beòcia amb 1000 atenencs i alguns soldats d'estats aliats, i va ocupar Queronea on va deixar una guarnició. Però prop d'allí el va sorprendre una força dels exiliats beocis que s'havien unit als d'Orcomen, i a exiliats locris i d'Eubea. A la batalla, els atenencs van ser totalment derrotats i Tòlmides hi va morir, com expliquen Tucídides,[1] Plutarc[5] i Pausànias,[6] a més de Diodor de Sicília.[2]