4 d'agost

Països Catalans

• 1889, Palma, Mallorca: s'hi publica el primer número de la segona època del setmanari "La Roqueta".
• 1897, Elx: un treballador del camp descobreix casualment la Dama d'Elx.^[1]

Resta del món

• 1789, París: l'Assemblea Constituent francesa suprimeix el feudalisme.
• 1791, Svixtov, Bulgària: s'acaba la guerra àustrootomana de 1788-1791 entre l'Imperi Otomà i l'Arxiducat d'Àustria amb la signatura del Tractat de Sistova.
• 1836, Fortanet, Maestrat aragonès, Província de Terol: els liberals guanyen la batalla de Fortanet durant la primera guerra carlina.
• 1840, París: fracassa un cop d'estat de Lluís Napoleó.
• 1879, Ciutat del Vaticà: Lleó XIII publica l'encíclica Aeterni Patris.
• 1919, Hongria: el terror blanc substitueix al règim comunista de Bela Kun.^[2]
• 1983 -
  • Cimera de l'OAP a Tunísia.^[3]
  • El socialista Bettino Craxi esdevé el cap de govern d'Itàlia.^[4]
  • Alt Volta: Cop d'Estat contra el govern de Jean-Baptiste Ouédraogo per part de Thomas Sankara.^[5]
• 2020, Beirut, el Líban: l'explosió al port de la ciutat de més de 2.700 tones de nitrat d'amoni té efectes devastadors en persones i estructures.

Països Catalans

• 1908 - Sabadell: Conrad Crespí i Vergés, sabadellenc supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen.
• 1915 - Sabadell: Anna Fernández Recasens, professora de piano.^{[cal citació]}
• 1918 - Puigcerdà: Maria Teresa Bonilla i Elias, veterinària catalana, la primera dona a exercir la veterinària al Principat (m. 1992).^[6]
• 1929 - Trullars: André Sanac, jugador de rugbi a 15 (m. 2015).
• 1940 - Moià: Josep Ruaix i Vinyet, sacerdot, gramàtic i escriptor català.
• 1965.
  • Barcelona: Núria Garcia Quera, escriptora catalana.^[7]
  • Barcelonaː Neus Asensi, actriu catalana de cinema i televisió.^[8]
• 1970 - Gavà: Àngel Edo, exciclista català.

Resta del món

• 1521 - Roma (Itàlia): Giovanni Battista Castagna futur Papa conegut com a Urbà VII.^[9]
• 1792 - Field Place, prop de Horsham (Sussex, Anglaterra): Percy Bysshe Shelley, poeta i pensador anglès. (m. 1822).^[10]
• 1821 -Anchay, Jura, França: Louis Vuitton, dissenyador des de 1858.
• 1859 - Lom, Noruega: Knut Hamsun (Knut Pedersen), escriptor noruec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1920 (m. 1952).^[11]
• 1878 - Carradale: Flora Drummond, sufragista britànica (m. 1949).^[12]
• 1900 - Londres, Regne Unit: Elizabeth Angela Marguerite Bowes-Lyon, reina d'Anglaterra.^[13]
• 1901 - Nova Orleans (la Louisiana, EUA): Louis Armstrong, músic i cantant de jazz estatunidenc.^[14]
• 1910 - Samedan, Suïssa: Selina Chönz, autora suïssa de llibres infantils en romanx engiadinès (m. 2000).^[15]
• 1920 - Winchester, Kentucky (EUA): Helen Thomas, periodista i escriptora estatunidenca (m. 2013).^[16]
• 1929 -
  • el Caire (Egipte) [o Gaza o Jerusalem (Palestina), segons algunes fonts, i fins i tot un altre dia del mateix mes d'agost]: Iasser Arafat, fou president de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina i president del país (m. 2004).^[17]
  • Roma: Gabriella Tucci, soprano italiana, particularment associada al repertori italià.^[18]
• 1932 - Peru, Nova York: Frances Allen, informàtica estatunidenca, pionera en el camp de l'optimització de compiladors i guanyadora del Premi Turing (m. 2020).^[19]
• 1937 - Londres (Anglaterra): David Bedford, músic i compositor anglès (m. 2011).^[20]
• 1956 - Cold Spring Harbor, Estats Unitsː Meg Whitman, empresària i alta directiva nord-americana, que va dirigir Hewlett-Packard.^[21]
• 1960 -
  • Valladolid, Espanya: José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern d'Espanya des del 16 d'abril del 2004 i secretari general del PSOE des del 22 de juliol del 2000.
  • Chicago, Illinois: Deborah Voigt, soprano lírico-dramàtica estatunidenca.^[22]
• 1961 - Honolulu, Hawaii, EUA: Barack Obama, polític i president dels Estats Units entre 2009 i 2017, Premi Nobel de la Pau el 2009.^[23]
• 1965 - Dorchester (Massachusetts, EUA): Dennis Lehane, escriptor nord-americà.
• 1966 - Limoges (França): Luc Leblanc, ciclista professional francès.
• 1968
  • Cieza (Espanya): Ignacio García Camacho, ex ciclista espanyol.
  • Graz (Àustria): Olga Neuwirth, compositora austríaca.
  • Busan (Corea del Sud): Daniel Dae Kim, actor nord-americà.
• 1972 - Saragossa (Espanya): Eva Amaral, cantant del grup espanyol Amaral.
• 1983 - Sacramento, Califòrnia (EUA): Greta Gerwig, directora, guionista i actriu de cinema estatunidenca.^[24]
• 1992
  • Arezzo (Itàlia): Cole Sprouse, actor nord-americà.
  • Arezzo (Itàlia): Dylan Sprouse, actor nord-americà.^{[cal citació]}

Països Catalans

• 1895 - Madrid: Josep Bosch i Carbonell, empresari i polític català (n. 1843).
• 1940 - Manila, Filipines: Joaquima Barceló i Pagès, religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes Augustinianes de la Mare de Déu de la Consolació.
• 1985 - Cadaqués: Rosa Leveroni i Valls, escriptora catalana.^[25]
• 1986 - Vigoː Mercedes Núñez Targa, política republicana catalana (n. 1911).^[26]
• 1991 - Barcelona: Cassen, humorista català de cinema, teatre i televisió.
• 1995 - Barcelonaː Helena Lumbreras, directora de cinema, guionista i operadora de càmera espanyola (n. 1935).^[27]
• 2006 - Mataró: Mariona Galindo, castellera dels capgrossos de Mataró.^[28]
• 2013 - Perpinyà: Jordi Carbonell i Tries, escriptor nord-català (n. 1920).^[29]
• 2014 - Barcelona: Carmen Forns Aznar, coneguda com a Carmen de Lirio, vedet de revista, actriu i cantant (n. 1923).^[30]
• 2018 - Bellaterra: Lluïsa Forrellad i Miquel, escriptora catalana (n. 1927).^[31]
• 2022 - València: Santiago Grisolía García, bioquímic valencià (n. 1923).

Resta del món

• 1526, oceà Pacífic: Juan Sebastián Elcano, navegant basc.
• 1822, Riga, Imperi Rus: Kristjan Jaak Peterson, poeta estonià, un dels fundadors de la literatura estoniana (n. 1801).^[32]
• 1849, Ravenna, Itàliaː Anita Garibaldi, cèlebre lluitadora i dona de Giuseppe Garibaldi (n. 1821).^[33]
• 1859, Ars-sur-Formans, França: Jean-Marie Vianney, conegut com el rector d'Ars (n. 1786).^[34]
• 1875, Copenhaguen, Dinamarca: Hans Christian Andersen, escriptor danès (n. 1805).^[35]
• 1919, Uhlenhorst, Alemanya: Ferdinand Thieriot, compositor alemany.
• 1936, Edimburgː Phoebe Anna Traquair, artista irlandesa, il·lustradora i brodadora, vinculada al moviment Arts and Crafts (n. 1852).^[36]
• 1941, Hong Kong: Xu Dishan (xinès:许 地 山), escriptor, traductor xinès, especialista en el Budisme.També se'l coneix pel seu nom de ploma Luo Huasheng (n. 1893).^[37]
• 1951, Leopoldshöhe, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanyaː Emilie Winkelmann, primera arquitecta alemanya.^[38]
• 1962, Brentwood, Califòrnia (EUA): Marilyn Monroe, actriu i símbol sexual estatunidenca (trobada morta després d'una aparent sobredosi de somnífers) (n. 1926).^[39]
• 1977:
  • Madrid, Espanya: Antonio Machín, cantant melòdic espanyol d'origen cubà.
  • Cambridge, Anglaterra: Edgar Douglas Adrian, neuròleg anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1932 (n. 1889).^[40]
• 1981, Nova York, Estats Units: Melvyn Douglas, actor estatunidenc.
• 2003,
• 2004, Califòrniaː Mary Sherman Morgan, científica nord-americana de combustible per a coets del programa espacial.^[41]
• 2020 - Schenectady, Nova York: Frances Allen, informàtica estatunidenca, pionera en el camp de l'optimització de compiladors i guanyadora del Premi Turing (n. 1932).^[19]
• 2021 - Evergreen Park, Illinois: Paul Leighton Johnson, discjòquei e productor discogràfic estatunidenc (n. 1971).^{[cal citació]}

• Murla: Festa del Nel

Santoral^[42]

Església Catòlica^[43]

• Sants i beats al Martirologi romà (2011): Aristarc de Tessalònica, un dels Setanta deixebles; Justí i Crescenci de Roma, màrtirs (269); Jacint de Roma, màrtir; Ia de Pèrsia, màrtir (362); Eleuteri de Bizanci, màrtir (s. IV); Onofre de Panaia, eremita; Eufroni de Tours, bisbe (573); Rainer de Split, bisbe (1180); Joan Maria Vianney, prevere, rector d'Ars (1859); a Lió: Just de Lió, bisbe.
  • Beats: Cecilia Cesarini, dominica (1290); William Horne, màrtir (1540); Friedrich Janssoone, monjo (1916); Gundisalvo Gonzalo, màrtir (1936); Josep Batalla i Parramon, Josep Rabasa i Bentanacs, Gil Rodicio Rodicio, salesians màrtirs (1936); Henryk Krzysztofik, màrtir (1942).
• Sants i beats no inclosos al Martirologi: Perpètua de Roma, mare de Nazari (ca. 80); Protasi de Colònia, màrtir; Tertul·lí de Roma, màrtir (257); Agabi de Verona, bisbe (250); Luan d'Irlanda, abat (622); Sithney de Helston, abat; translació de les relíquies de Martí de Tours.
  • Beats: Berta de Cavriglia, abadessa (1163); Cicco de Pesaro, terciari i eremita (1350); Thomas Lombard, missioner (1606).
• Serventa de Déu Joaquima Barceló i Pagès, fundadora de les Agustines de la Mare de Déu de la Consolació.
• Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Joan de la Creu i Gil de Sevilla (1327).

Església Copta

• 28 Abib: Maria Magdalena, seguidora de Jesús.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 17 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 22 de juliol del calendari julià.

• Sants: Maria Magdalena, seguidora de Jesús; Focas de Sinope, bisbe màrtir (117); Agàpias, màrtir; Pompià, màrtir; Zinó; Ciril I d'Antioquia, patriarca (298); Marcela de Quios, màrtir (300 o 1500); Cebrià de Suzdal', foll en Crist (1622); Corneli de Pereiaslavl', monjo (1693); Mihail, prevere màrtir (1918); Aleksej, prevere màrtir (1931).

Esglésies luteranes

• Joan Maria Vianney, prevere.

Esglésies anglicanes

• Joan Maria Vianney, prevere.