Achí
llengua
- * Per altres significats vegeu Achí (desambiguació)
L'achí és un idioma maia molt proper al quitxé (K'iche'), parlada pels achís amb nucli original als municipis de Cubulco, Rabinal, San Miguel, Salamá, San Jerónimo, part de Granados i el Chol, tots pertanyents al departament de Baja Verapaz (Guatemala).
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants |  Guatemala 82.640 (2002)[1] |
| Oficial a | Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[2] |
| Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
| Estat | Guatemala |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües quitxeanes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | ALMG |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-3 | acr |
| Glottolog | achi1256 |
| Ethnologue | acr |
| UNESCO | 1777 |
| IETF | acr |
| Endangered languages | 647 |
Dialectes
L'achí té dos dialectes: Achí, Cubulco i Achí, Rabinal.
Achí, Cubulco
Dialecte parlat per 48.252 persones[3] a Cubulco, que posseeix els següents noms alternatius:
- Achi', Cubulco
- Cubulco
- Cubulco Achi
- Kub'u:l
- Kub'u:l Achi
- Achi', Cubulco
Achí, Rabinal
Dialecte parlat a Rabinal per 37.300 persones, que posseeix els següents noms alternatius:
- Achi', Rabinal
- Chicaj Achi
- Rabinal
- Rab'ina:l
- Rab'ina:l Achi
- Rabinal Achi
- Rabinal K'iche'
- Rabinal Quiché
- Salama Achi
- S Jeronimo Achi
- S Miguel Chicaj Achi
Alfabet maia achí
Comprèn els següents 30 fonemes:[4] aa' a b' ch' ch ee e ii i j k' k l m n oo o p q q' r s t tz tz' u uu w x y
Referències
Enllaços externs
- Nou Testament en Achi
- Dialecte Achí, Cubulco a Global Recordings Network
- Pronunciant l'Alfabet Maia Achí a YouTube.