Agatoclea de Bactriana

Menandre I fou el darrer rei indogrec esmentat per historiadors antics i, per tant, els fets que van seguir a la seva mort són gairebé desconeguts.^[3] Una visió tradicional defensada per W.W. Tarn i Osmund Bopearachchi, suposa que Menandre fou succeït per la seva vídua Agatoclea com a regent del seu fill menor Estrató I fins que aquest va arribar a la majoria i va assolir el govern (cosa que devia passar aviat). Estrató utilitza el mateix revers de moneda que Menandre i també el títol Sòter (el Salvador). Segons aquest relat Estrató i Agatoclea només es van poder sostenir a la part oriental, Panjab i a vegades Gandhara. Paropamisades i Pushkalavati (Peshawar) van quedar en poder de Zoilos I.

Contra aquesta visió, R.C. Senior i altres numismàtics com David Bivar suggereixen que Estrató I hauria governat unes dècades després de Menandre (vers 110-100 aC o fins i tot 100-90 aC), ja que els monogrames d'Agatoclea i Estrató són molt diferents dels de Menandre i les superposicions i els resultats de l'acumulació també els associen a reis posteriors; en aquest escenari Menandre hauria estat succeït pel seu fill Trasó del que només es coneix una moneda. Assassinat Trasó, el rival Zoilos o un rei de nom Lísies s'haurien apoderat del govern. La dinastia de Menandre fou així destronada i no va recuperar el control fins que el seu parent Nícies es va alçar amb el poder a la vall del riu Kabul. Agatoclea seria llavors la vídua de Nícies o bé d'un altre rei de la mateixa època, Teòfil. En qualsevol cas Agatoclea fou la primera reina coneguda que va governar després del temps d'Alexandre el Gran.^[4]

Alguns historiadors pensen que els notables grecs no acceptaven un infant com a rei i/o una dona com a regent (sobretot tenint en compte que Menandre I havia tingut greus problemes els darrers anys del seu regnat, atacat per molts enemics). A diferència dels selèucides i dels ptolemeus, els reis bactrians i indogrecs sempre apareixen representats com a persones adultes segurament perquè es demanava a aquests reis la direcció de l'exèrcit (en moltes monedes són representants amb elms i escuts). Agatoclea es va associar a si mateixa amb Atenea la deessa de la guerra que a més era la deïtat de la família de Menandre; la seva posició preeminent suggereix que era fill d'un rei encara que per l'edat és improbable que fos filla d'Agàtocles de Bactriana.^[5]

Les monedes d'Agatoclea i Estrató foren bilingües i el nom de la reina apareix més a les monedes gregues que a les índies. Moltes monedes mostre a Agatoclea i Estrató junts però a les sèries més antigues la imatge del jove rei no hi apareix. A les monedes de bronze Agatoclea apareix com Atenea. Més tard Heliocles II va regravar algunes monedes d'Agatoclea.^[6]