Haliart (en grec, Άίαρτος, Άλίαρτος) era una antiga ciutat de Beòcia i una de les ciutats de la Lliga Beòcia. Segons la mitologia grega, la va fundar Haliart, fill de Tersandre. Apareix anomenada al "Catàleg de les naus", de la Ilíada, referit a una de les ciutats de Beòcia de les que va sortir el contingent dels beocis que es dirigien cap a Troia.[Nota 1] Estava situada en un turó connectat amb els estreps meridionals del mont Leibetri, a la riba sud del llac Copais, prop dels rius Permesos (o Termesos, segons Pausànies) i Olmeu, que feien el seu curs al voltant del mont Helicó, sense arribar al llac Copais.[1]
L'exèrcit aquemènida de Xerxes I la va incendiar durant l'expedició contra Grècia de l'any 480 aC, durant la qual Haliart va ser l'única ciutat beòcia que es va mantenir com aliada d'Atenes.[2] Anys després, en la Guerra del Peloponès va ser una de les ciutats beòcies que lluitaren contra els atenesos, l'any 424 aC, en la Batalla de Deli.[3]
L'any 395 aC estava unida amb Coronea i Levàdia formant un dels districtes que subministrava magistrats a la Lliga Beòcia. Entre les tres ciutats proporcionaven un beotarca.[4] A Haliart tingué lloc la batalla d'Haliart l'any 395 aC entre els lacedemonis comandats per Lisandre, d'una banda, i els tebans i atenesos, d'una altra. Lisandre va morir en l'atac contra la muralla d'Haliart, quan els seus defensors feien una sortida.[5][6][7]
A la tercera Guerra Macedònica, Haliart era aliada del rei Perseu de Macedònia. Els romans la van saquejar i incendiar i la van lliurar als atenesos l'any 171 aC. Els seus habitants van ser venuts com a esclaus.[8] SegonsTitus Livi, va ser el pretor romà, Espuri Lucreci, qui després de sotmetre-la a setge la va saquejar i abatre fins als fonaments.[9]
Segons narra Pausànies, a Haliart hi havia el sepulcre de Lisandre, l'heròon de Cècrops, un santuari dedicat a les deesses Praxídiques i altres temples. A uns cinquanta estadis hi havia el mont Tilfosi i la font de Telfusa. Hi havia també la tradició segons la qual el mític endeví Tirèsias havia mort a Haliart.[10] Una altra tradició hi situava els sepulcres de Radamantis i Alcmena.[7]
L'acròpolis de l'antiga Haliart està localitzada a l'extrem occidental d'una petita localitat que ara s'anomena Alíartos i abans es deia Kastri, situada a uns vint quilòmetres de Tebes.[11]
Un turó de nom Haliartos, se situa proper al llac Copais. El territori de la ciutat s'anomenà Haliàrtia.[12]