Anogia

Anogia (grec Ανώγεια, normalment transliterat Anogeia) és un municipi muntanyenc de la Unitat perifèrica de Réthimno, a l'illa de Creta, establert per la reforma del pla Kalikratis.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAnogia
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 35° 17′ 26″ N, 24° 53′ 01″ E / 35.29054°N,24.88352°E / 35.29054; 24.88352
EstatGrècia
Administració descentralitzadaAdministració descentralitzada de Creta
RegióRegió de Creta
Unitat perifèricaunitat perifèrica de Réthimno Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.379 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud738 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb

Lloc webanogeia.gr Modifica el valor a Wikidata

La ciutat, al peu del Psiloritis, va ser destruïda dos cops durant la seva pertinença a l'Imperi Otomà, la primera en juliol de 1822 i la segona el novembre de 1866 durant la revolta cretenca,[1] quan el Monestir d'Arkadi fou cremat i Resit Pasha va intentar capturar Anogia, sent expulsat pels anogians i gent de Milopótamos.[2]

Durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 alguns dels homes del poble, centre de la resistència a l'illa, van ajudar a segrestrar el general alemany Heinrich Kreipe. El 13 d'agost, en represàlia, els alemanys van fer volar les 800 cases del poble amb dinamita i hi van morir 25 persones.[3]

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anogia
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García