Antodita

Una antodita és un tipus d'espeleotema en forma de cactus gràcies a les agulles d'aragonita que semblen espines. No obstant això, també pot estar composta de calcita, òpal, guix, altres minerals, i gel.

En general es troben antodites de color blanc, però també poden trobar-se'n d'altres colors, incloent-hi el blau. Habitualment es formen sobre coral·loides, però també hom pot veure'n sobre estalactites, parets, sostres, cornises, i menys freqüentment en els sòls. Solen brillar de manera enlluernadora, per la qual cosa es troben entre els més exquisits, fràgils i complexos de tots els tipus d'espeleotemes. Tenen un creixement erràtic i, aparentment, a l'atzar. Són el resultat del predomini de les forces de creixement dels cristalls sobre les forces hidràuliques que actuen verticalment a favor de la gravetat. Es formen per flux superficial, en zones amb corrents d'aire que acceleren l'evaporació. Si són d'aragonita són molt fràgils i formen raïms fibrosos, mentre que les de calcita tenen aspecte de branques i són de major consistència. Com altres espeleotemes erràtics, la generació d'excèntriques en requereix que el flux d'aigua sigui prou escàs per impedir la formació de gotes.^[1] El mot antodita prové del mot grec ánthos, que significa 'flor', la qual cosa ha donat lloc a confusions amb l'espeleotema anomenat flors de cova.