Apteronòtids

Del grec aptero (sense aletes) + noton (esquena).^[2]

• La grandària de les diferents espècies varia entre les espècies del gènere Adontosternarchus i Megadontognathus kaitukaensis (al voltant dels 160 mm de llargària) fins a l'espècie Apteronotus magdalenese, la qual assoleix els 1,3 m.
• Es diferencien dels altres gimnotiformes per la presència d'aleta caudal (totes les altres famílies no en tenen).
• Cos allargat, cilíndric i més o menys comprimit.
• Aleta anal força allargada i ondulada per a moure's tant cap endavant com cap enrere.
• Absència de les aletes pelvianes i de la dorsal.
• Tenen ulls petits (el seu diàmetre és menor que la distància entre els narius), ja que són nocturns.
• 1-2 fileres de dents còniques en ambdues mandíbules.
• Línies laterals sensorials connectades per davant amb els ulls.
• Ossos infraorbitaris ossificats i en forma d'un tub prim.
• Tenen un òrgan capaç de produir descàrregues elèctriques de fins a 750 Hz en els exemplars madurs.
• Presenten dimorfisme sexual pel que fa a la mida i la forma del musell.^[3][4][5]

Igual que molts altres apteronòtids, les espècies del gènere Apteronotus mengen petites larves d'insectes aquàtics i peixos. D'altres són piscívores (com ara, Sternarchella) i n'hi ha d'altres també que es nodreixen de plàncton (Adontosternarchus). Les espècies del gènere Magosternarchus s'alimenten de les cues d'altres peixos elèctrics, mentre que Sternarchorhynchus i Sternarchorhamphus tenen musells tubulars especialitzats en cerca de larves d'insectes aquàtics en els fons dels rius. Com a mínim, una espècie (Sternarchogiton nattereri) s'alimenta d'esponges d'aigua dolça que creixen en arbres submergits, troncs i d'altres restes llenyoses.^[4]

Es troba a tots els països de Sud-amèrica, tret de Xile: des del riu de la Plata (l'Argentina -35°S-) fins al riu Tuira (Panamà -8°N). La conca del riu Amazones és l'indret on presenten la major diversitat i, sovint, constitueixen una fracció significativa de la biomassa local.^[6][4][7]

• Adontosternarchus (Ellis, 1912)^[8]
• Apteronotus (Lacépède, 1800)^[9]
• Compsaraia (Albert, 2001)^[10]
• Magosternarchus (Lundberg, Coz Fernandes & Albert, 1996)^[11][12]
• Megadontognathus (Mago-Leccia, 1994)^[13]
• Orthosternarchus (Ellis, 1913)^[14]
  • Orthosternarchus tamandua (Boulenger, 1898)^[15]
• Parapteronotus (Albert, 2001)^[10]
  • Parapteronotus hasemani (Ellis, 1913)^[16]
• Pariosternarchus (Albert & Crampton, 2006)^[17]
  • Pariosternarchus amazonensis (Albert & Crampton, 2006)^[18]
• Platyurosternarchus (Mago-Leccia, 1994)^[13][19]
• Porotergus (Ellis, 1912)^[20][21]
• Sternarchella (Eigenmann, 1905)^[22]
• Sternarchogiton (Eigenmann, 1905)^[23][24]
• Sternarchorhamphus (Eigenmann, 1905)^[22]
  • Sternarchorhamphus muelleri (Steindachner, 1881)^[25]
• Sternarchorhynchus (Castelnau, 1855)^[26]
• Tembeassu (Triques, 1998)^[27]
  • Tembeassu marauna (Triques, 1998)^{[28][29][30][31][32][33]}

Tenen una explotació comercial mínima perquè no suposen un recurs alimentari important. Tot i així, dues espècies (Apteronotus albifrons i Apteronotus leptorhynchus) són freqüents en el comerç de peixos d'aquari.^[4]