Aràcnids
Els aràcnids (Arachnida, gr. arakhne, 'aranya')[2] són una classe d'artròpodes del subfílum dels quelicerats (juntament amb els euriptèrides i els xifosurs). S'han descrit unes 112.000 espècies d'aràcnids i són el segon grup més nombrós del regne animal.[3] Es descriuen 4,58 espècies noves d'aràcnids al dia de mitjana.[4]
Arachnida  | |
|---|---|
 Hadronyche modesta, aràcnid de l'ordre Araneae | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | insectes |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Chelicerata |
| Classe | Arachnida Cuvier, 1812 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Aracne |
Els aràcnids són majoritàriament terrestres, tenen 8 potes i no tenen antenes, a diferència dels insectes que tenen 6 potes i un parell d'antenes. Inclou animals tan coneguts com les aranyes, els escorpins i les paparres, entre altres.[5]
Característiques
Els aràcnids tenen el cos dividit en dues regions o tagmes, prosoma (cefalotòrax) i opistosoma (abdomen).[6] El prosoma està normalment cobert per una closca contínua denominada escut prosòmic; l'opistosoma pot estar segmentat (com en els escorpins) o no. En general no tenen ulls compostos (a diferència dels euriptèrides i els xifosurs). Sovint són carnívors i cacen les seves preses amb teranyines en el cas d'algunes aranyes, altres són paràsits d'animals i plantes. N'hi ha que s'alimenten de vegetals i poden ser una plaga, com en el cas de l'anomenada aranya roja/ aranya vermalla. Tots els aràcnids tenen quatre parells de potes.[7]
Aparell respiratori
Els aràcnids tenen dues estructures respiratòries diferents, les fil·lotràquies (coneguts també com a pulmons en llibre[8]) i el sistema traqueal, que poden presentar-se juntes en el mateix animal. El sistema traqueal dels aràcnids no és homòleg al dels insectes i miriàpodes,[9] de manera que, en els artròpodes, hi ha hagut un notable fenomen de convergència evolutiva pel que es refereix al desenvolupament d'un aparell respiratori adequat per a la colonització del medi terrestre; el sistema traqueal va aparèixer tres vegades de manera independent en tres grups diferents d'artròpodes.
Els aranèids més primitius (Mesothelae) posseeixen dos parells de pulmons en llibre i no tenen tràquees; els araneomorfs, més evolucionats, posseeixen normalment un parell de pulmons i un sistema de tubs traqueals.
Els ricinulis, pseudoscorpins, solífugs, opilions i àcars tenen també un sistema traqueal més o menys desenvolupat, però no així els escorpins, uropigis, amblipigis i esquizòmides, que respiren través de fil·lotràquies.
Classificació
(després de Giribet i cols. 2002) |
Segons l'última revisió, els aràcnids es subdivideixen en 19 ordres, tres dels quals estan extints:[10]
- Ordre Haptopoda †
- Ordre Opiliones
- Ordre Palpigradi
- Ordre Phalangiotarbida †
- Ordre Pseudoscorpiones - pseudoescorpins
- Ordre Ricinulei
- Ordre Scorpiones - escorpins (2.000 espècies)
- Ordre Solifugae
- Ordre Trigonotarbida †
- Clade Tetrapulmonata
- Ordre Amblypygi
- Ordre Araneae - aranyes (40.000 espècies)
- Ordre Schizomida
- Ordre Thelyphonida (=Uropygi)
- Subclasse Acari - àcars i paparres
- Superordre Acariformes
- Ordre Sarcoptiformes
- Ordre Trombidiformes
- Superordre Opilioacariformes
- Ordre Opilioacarida
- Superordre Parasitiformes
- Ordre Holothyrida
- Ordre Ixodida
- Ordre Mesostigmata
- Superordre Acariformes
Referències
Bibliografia
- Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2.
- Burnie, David. Enciclopedia ilustrada del reino animal. Madrid: Susaeta, 2000. ISBN 84-305-9931-2.
- Zamorano, Pablo «Evaluación mundial de la descripción de nuevas especies de Arachnida durante el 2012». Revista Ibérica de Aracnología, 24, 2014, pàg. 135-139.
