Armand Angster
Armand Angster (Estrasburg, 20 de gener de 1947) és clarinetista francès. Amb Françoise Kubler (soprano), és el fundador del conjunt "Accroche Note", investigació i formació creativa en música contemporània.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 gener 1947  (77 anys)Estrasburg (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | clarinetista, músic, compositor, pedagog musical |
| Ocupador | Orchestre Philharmonique de Radio France (en)  Conservatoire à rayonnement régional de Strasbourg, professor Haute école des arts du Rhin (en) |
| Gènere | Jazz, música clàssica i free improvisation (en) |
| Instrument | Clarinet, clarinet baix i clarinet contrabaix |
   | |
Carrera
Nascut a Estrasburg, el domini d'Angster sobre els diferents clarinets (soprano, clarinet baix[1] i contrabaix metàl·lic) li permet dedicar-se a obres de compositors contemporanis (Brian Ferneyhough,[2] Ansioso quasi con gioia (2015) de Stefano Gervasoni,[3] La mesure des choses I. La mesure de l'air (1992) de Joël-François Durand,[4] així com és l'intèrpret intèrpret (Aleph (1985) de Philippe Manoury, Dikha de Christophe Bertrand, By the way de Pascal Dusapin, Assonance III (1989) de Michael Jarrell...).
El 1981, va crear a Estrasburg amb Françoise Kubler el conjunt "Accroche Note"[5][6] que ofereix programes que combinen música d'ahir i d'avui; aquest conjunt compta amb el suport del Ministeri de Cultura i de la ciutat d'Estrasburg.
És solista en diverses formacions que van des de lOrchestre Philharmonique de Radio France,[7] lOrchester Philharmonique de Strasbourg fins a conjunts de música contemporània a Europa (Nieuw Ensemble d'Amsterdam...)[2] Participa regularment al Festival Musica[7] d'Estrasburg i a molts altres (Festival Europa-jazz a Le Mans el 1989...).
Angster imparteix classes de clarinet i música de cambra al Conservatori d'Estrasburg[8] i a la Haute École des arts du Rhin d'Estrasburg. Molts dels seus estudiants com Manuel Metzger,[9] i Jean-Francois Charles es van convertir en professionals.
És reconegut al món del jazz, sobretot gràcies als concerts i enregistraments del 1990 del trio de clarinet amb Louis Sclavis i Jacques Di Donato, reconeguts improvisadors i mestres del clarinet. El 2005 continua l'experiment del trio amb nous clarinetistes, Sylvain Kassap i Jean-Marc Foltz.
Premis
- Angster va ser nomenat Chevalier a l'Ordre de les Arts i les Lletres el 2012.
Discografia seleccionada
Jazz
- Trio de clarinettes live[10] amb Jacques Di Donato, Louis Sclavis (FMP, 1991)
- L'ibère amb Jean-Paul Céléa i François Couturier's Passaggio (Label Bleu, 1994)
- Trio de clarinettes: Ramdam amb Sylvain Kassap, Jean-Marc Foltz (Evidence, 2008)
Espectralisme
- Inner Time II [àlbum en directe] d'Armand Angster "Clarinet System" (Montaigne, 1994)
Música de cambra
- Eco, compositor Michael Jarrell, amb l'Ensemble Accroche Notes (Accord, 2005)
Música contemporània
- La Chute d'Icare (estrena el 1988)[2] per a clarinet i Ensemble, per Brian Ferneyhough (Etcetera KTC1070, 1988)
- Solo clarinet,[11] obres d'estrena mundial: Dikha (2001) per Christophe Bertrand, Sinolon (2000) per Alberto Posadas, High (2005) per Ivan Fedele and Art of Metal II (2007) per Yann Robin, solo pieces: Time and motion study I (1971-1977) per Brian Ferneyhough i Dal Niente (intérieur III) (1970) per Helmut Lachenmann (Triton, 2017)