Arts plàstiques

Les arts plàstiques són les arts que permeten donar forma a una idea, fer-la visible o palpable, a partir d'un material i unes eines.^[1] Tradicionalment. l'art es dividia en el que s'anomenava Belles arts (pintura, escultura, arquitectura i les arts menors o arts aplicades, representades per treballs artesanals com el gravat i orfebreria. Amb el temps aquesta classificació va resultar insuficient per abastar les noves formes artístiques que van anar sorgint.^[2]

Amb l’aparició de l’art conceptual als anys seixanta del segle XX el concepte va superar la forma que havia de tenir l’objecte, i es va considerar que tots els mitjans disponibles eren apropiats per materialitzar-lo, centrant la producció artística en el procés creatiu.^[3]

Des del punt de vista dels elements compositius, en l'arquitectura són els espais, en l'escultura són els volums,^[4] en la pintura són els colors i les textures, i en el dibuix és la línia o el clarobscur. L'arquitectura necessita les tres dimensions mentre que l'escultura i la instal·lació artística poden usar tres o quatre dimensions, depenent de si inclou moviment, i per tant el temps. La pintura, el vitrall, el tapís, la fotografia, el collage i el dibuix s'han realitzat tradicionalment sobre superfícies (parets d'una cúpula, teles, paper, cartró, fusta). L'art d'acció, que inclou cossos humans, trenca fronteres amb les arts escèniques contemporànies.

Les obres d'art a més d'objecte d'experiències estètiques també poden ser analitzades com objectes de coneixement. Per tant, a més de l'anàlisi de l'obra com a tal, exigeixen un estudi del context per al millor enteniment.^[5]

Cal tenir present que les arts dinàmiques també es poden representar en objectes físics, però que no són l'objecte artístic en si mateix: per exemple, la música és un art dinàmica (i no pas plàstica) per molt que es pugui representar en una partitura o en un disc, ja que aquests objectes no són la música en si mateixa, la qual només és tal en forma sonora.