Baileyclor
El baileyclor és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la clorita. El baileyclor va ser anomenat l'any 1988 per Audrey C. Rule i Frank Radke en honor del professor Sturges William Bailey, especialista en fil·losilicats de la Universitat de Wisconsin (EUA). El sufix -clor és degut a la pertinença del mineral al grup de la clorita.[1]
 Baileyclor | |
|---|---|
 Baileyclor (blau cel) de Prullans (Cerdanya, Catalunya) | |
| Fórmula química | (Zn,Fe,Al,Mg)₆((Si,Al)₄O10)(OH)₈ |
| Epònim | Sturges William "Bull" Bailey  |
| Localitat tipus | Mina Red Dome, Chillagoe, Districte de Chillagoe-Herberton, Regió de Tablelands, Queensland, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.55 |
| Dana | 71.4.1.6 |
| Heys | 16.12.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,34Å; b = 9,25Å; c = 14,4Å; β = 97,12° |
| Color | verd, groc verdós |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,582 nγ = 1,614 |
| Birefringència | δ = 0,032 |
| Dispersió òptica | no en té |
| Impureses comunes | Mn, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-056 |
| Any d'aprovació | 1988 |
| Símbol | Blc |
| Referències | [1] |
Característiques
El baileyclor és un silicat de fórmula química (Zn,Fe,Al,Mg)₆((Si,Al)₄O10)(OH)₈ (amb el zinc coordinat octaedricament). Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5 a 3.[1]
Formació i jaciments
El baileyclor ha estat descrit a tots els continents tret de l'Antàrtida i Àsia. Va ser descrit originalment al dipòsit "Red Drome" de Chigaloe (Austràlia). Sol trobar-se associat a andesina, granat, vesubianita, chamosita, goethita, hematites, calcosita, coure natiu, malaquita o calcita. A Catalunya ha estat descrita en un aflorament de conglomerats al municipi de Prullans, a prop del túnel i el castell de Sant Martí dels Castells (N-260; km. 202,10).[2][1][3]