Balneari Ullastres

Al contrari dels altres balnearis de Tona (Codina, Roqueta, etc.) que tenien l'aspecte dels grans casals modernistes i noucentistes de l'època. L'estructura del balneari, semblant a la de la deu o balneari de la Puda de Segalés, és una nau de planta rectangular, coberta a doble vessant, de planta baixa i un sol pis, amb moltes obertures, principalment a la planta. Les habitacions són àmplies i tenen el paviment de mosaic. A la part lateral i al darrere hi ha piscines que comuniquen amb algunes de les sales interiors.^[4]

Un edifici de planta baixa i coberta a dos aigües, acull les instal·lacions hidroteràpiques del balneari més antic de Tona. A destacar el passeig de plàtans i parc annex al conjunt.^[4]

El 1874 un pagès de la localitat va descobrir a Tona de manera fortuïta una deu d'aigua, que feia l'olor típica de l'àcid sulfúric. Al cap d'un any del descobriment, Ullastres i Companys, van excavar més el pou, fins que van trobar una gran deu d'aigua,^[5] que va ser feta analitzar pel Dr. Antoni Bayés i Fuster (1842-1899), que va pensar que podria tractar-se d'aigües medicinals.^[6] En descobrir les grans possibilitats que tenien, va decidir de constituir una societat mercantil per a l'explotació de les aigües, juntament amb els seus socis Narcís Ullastres i Josep Quintanas, societat que va gestionar el balneari, del qual el Dr. Bayés va ser el primer metge director.^[3] Posteriorment, el fill i el net del Dr. Bayés i Fuster, Candi Bayés i Coch (1867-1955), i Antoni Bayés i Vayreda, foren també directors i copropietaris del Balneari. Mercès a la relació de la família Bayés amb el balneari, el febrer de 2011 foren nomenats fills adoptius de Tona els besnets del Dr. Bayés i Fuster, el cardiòleg Antoni Bayés de Luna i la dibuixant Pilarín Bayés.^[7]