Banc d'Europa

entitat financera creada el 1973

El Banc d'Europa fou una entitat financera constituïda a Catalunya el 1973 i activa fins al 2007.[1]

Infotaula d'organitzacióBanc d'Europa
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusbanc Modifica el valor a Wikidata
Indústriabanca Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació15 març 1973
Reemplaçat perMicroBank Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Propietat deCarles Ferrer i Salat (–1994)
CaixaBank (1994–) Modifica el valor a Wikidata

Història

Fundat el 1973, el seu president era Carles Ferrer Salat i el vicepresident Enric L.Llorens.[2] El grup impulsor estava format pel mateix Ferrer Salat, per Joaquim Boixareu, Antonio Gallardo Ballart i Rogelio Raich Mill.[3]

Tenia activitat als territoris de parla catalana, però es van acabar expandint per la península ibèrica. A principis de la dècada dels 90, van començar a tenir problemes econòmics. El desembre de 1993 la junta d'accionistes va acordar vendre un 75% de la seva titularitat a La Caixa.[4] En aquell moment tenia 38 oficines i una plantilla de 246 persones.[5] El banc va acordar reduir un 80% el seu capital i la caixa va pagar 4.860 milions de pessetes pel 75% de l'entitat,[6] i va nomenar Juan Llopart com a nou conseller delegat.[7][8][9] Carles Ferrer Salat era cosí de Josep Vilarasau Salat, president executiu de La Caixa durant 27 anys (entre 1976 i 2003).[10]

El 1995 va fer una ampliació de capital. El 1997 tenia us recursos propis de 8.600 milions de pessetes. El 2007 La Caixa el va convertir en un banc de microcrèdits i li va canviar la denominació social per la de MicroBank de la Caixa.[11]

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García