Batalla d'Adis
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La batalla d'Adis es va lliurar l'any 255 aC entre Cartago i l'exèrcit romà liderat per Marc Atili Règul. Règul va infligir una aclaparadora derrota als cartaginesos i després va demandar la pau. La Primera Guerra Púnica continuaria, ja que els termes oferts per Règul per a un possible acord de pau van ser molt durs, i en conseqüència el poble de Cartago va decidir seguir lluitant.
| Primera Guerra Púnica | |||
|---|---|---|---|
  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 255 aC | ||
| Coordenades | 36° 37′ N, 10° 10′ E / 36.61°N,10.17°E | ||
| Lloc | A prop de les muntanyes d'Adis (actual Oudna) | ||
| Resultat | Victòria romana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Antecedents
L'any 256 aC, l'exèrcit romà sota Luci Manli Vulsó Llong i Marc Atili Règul van envair la pàtria cartaginesa a Àfrica. L'exèrcit romà aviat va forçar la capitulació de Clupea, una ciutat a 40 milles de Cartago. Després d'establir les defenses de la ciutat i reunir uns 20.000 esclaus i ramats de bestiar del camp, van rebre instruccions de Roma. Aquestes deien que Vulsó havia de navegar a Roma, portant la majoria de les esquadres (incloent-hi tots els transports) amb ell. Règul, d'altra banda, estava amb 15.000 unitats d'infanteria i 500 de cavalleria.
En aquell moment, Cartago havia cridat Hamílcar i els seus 5.000 infants i 500 cavallers des Sicília per unir-se als generals Bòstor i Hàsdrubal en Àfrica. La combinació de forces cartagineses es va formar organitzant les defenses en Adis, una ciutat a 40 milles al sud-est de Cartago, que ara estava sota setge romà. Tot i comptar amb una cavalleria superior i amb elefants, Els cartaginesos es van ubicar sobre una muntanya passant per alt la plana d'Adis.
Batalla
Sense que els cartaginesos ho sabessin els romans ràpidament van desplegar les seves forces al voltant de la muntanya a l'empara de la foscor, i van atacar des de dos vessants a l'alba. Els cartaginesos van mantenir la seva posició per un moment i van aconseguir expulsar una legió romana. Aquest espai en la batalla va permetre a alguns elefants i a la cavalleria cartaginesa escapar. Finalment, els cartaginesos van ser aixafats i van fugir del lloc. Els romans els van perseguir per un temps, i després van saquejar el campament enemic. Sense trobar resistència l'exèrcit romà va continuar marxant cap a Cartago detenint-se en Tunísia.
Conseqüències
Aquesta derrota va causar una gran agitació a Cartago. Els númides es van aixecar contra els seus opressors i els refugiats del camp van inundar la ciutat. Naturalment, aquest gran excés de població juntament amb la destrucció del camp van portar a una crisi d'aliment i la possibilitat d'aparició de malalties. Malgrat aquestes amenaces, Règul i el seu exèrcit de dues legions van tenir l'oportunitat d'atacar la ciutat sense reforços. El consolat de Règul aviat estaria amunt i ell no rebria la glòria en finalitzar la guerra. Les negociacions es van dur a terme entre les dues parts amb Règul exigint-li a Cartago cedir Sicília, Còrsega i Sardenya, renunciar a la seva armada, pagar una indemnització, i signar un tractat de vassallatge. Naturalment, Cartago no va acceptar.