Beguda destil·lada

tipus de beguda alcohòlica

Una beguda destil·lada és la beguda que conté alcohol etanol, el qual és el producte de la destil·lació de productes fermentats: cereals, fruits o altres vegetals.[1] Aquesta definició exclou begudes alcohòliques obtingudes per fermentació sense destil·lació com són, entre d'altres, la cervesa, el vi i la sidra.

Un vell aparell per a fer whiskey.
Disposició de begudes destil·lades en un supermercat.

Entre les begudes destil·lades més populars, sense sucre afegit, es troben el brandi, l'schnapps, la ginebra, el rom, el tequila, el vodka i el whisky.

Entre les begudes destil·lades amb sucre afegit i saboritzant es troba el Grand Marnier, el Frangelico i l'schnapps a l'estil americà.

Història de les begudes destil·lades

A l'Àsia central i concretament a Mongòlia s'incrementava el percentatge d'alcohol de les begudes fermentades amb el sistema de congelar-les (durant l'hivern), però amb l'inconvenient que això només era possible fer-ho en climes amb hivern molt fred i també que incrementava el contingut d'alcohols tòxics com ara el metanol.

Encara que els grecs i àrabs antics coneixien el sistema de la destil·lació, la primera evidència d'obtenció d'alcohol per destil·lació prové de l'Escola de Salerno al segle xii.[2] El 1437, el brandi ja es menciona al comtat alemany de Katzenelnbogen.[3] Paracels va donar a l'alcohol el seu nom modern manllevat d'una paraula àrab que significa "finament dividit".A l'època medieval les begudes destil·lades es consideraven medicinals i van ser usades contra la pesta negra. Cap a 1400 es va descobrir com destil·lar a partir de cereals.

La destil·lació moderna empra un procés que bàsicament no ha canviat des del segle viii però ara s'hi incorporen mesures sanitàries i llevats industrials, i s'hi han afegit productes d'origen no euroasiàtic com el blat de moro i la patata.

Referències

Bibliografia

  • Blue, Anthony Dias. The Complete Book of Spirits: A Guide to Their History, Production, and Enjoyment. New York: HarperCollins Publishers, 2004, p. 324. ISBN 0-06-054218-7. 
  • Forbes, Robert. Short History of the Art of Distillation from the Beginnings up to the Death of Cellier Blumenthal. Brill Academic Publishers, 1997. ISBN 90-04-00617-6.  (hardcover)
  • Multhauf, Robert. The Origins of Chemistry. Gordon & Breach Science Publishers, 1993. ISBN 2-88124-594-3.  (paperback)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beguda destil·lada
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica