Bertran II de Provença

Segon fill del comte Guifré o Jofré I de Provença i Dolça de Gavaldà. Era net per línia paterna del comte Guillem II de Provença i Gerberga de Borgonya, i per línia materna del comte Bertran II de Gavaldà.

Se l'esmenta ja el 1057 en una donació que van fer els seus pares en favor de l'abadia de Sant Víctor de Marsella; però no va succeir al seu pare fins al 1062 o 1063. A la seva pujada al poder el comtat estava debilitat. Va traslladar la capital d'Arle a Tarascon (1063) i com que no podia garantir la pau i seguretat, el 1065 va demanar a les més poderoses famílies arlesianes d'assegurar els béns de l'abadia de Sant Víctor de Marsella. També va tenir dificultats per exercir la justícia com a comte; un escrivà de l'abadia de Montmajor escrivia el 1067: "ja no hi ha ni duc ni marquès per aplicar recta justícia".

A finals dels anys 1070 en el marc de la querella de les Investidures, Bertran II es va oposar a l'arquebisbe d'Arle, Aicard. L'arquebisbe no era només un cap eclesiàstic sinó també un poderós senyor feudal; comte i arquebisbe es van enfrontar durant anys; Aicard va nomenar a Bermond com a abat de Montmajor i el comte s'hi oposava; després Aicard va fer aliança (1076) amb el comte de Sant Gèli Bertran I que estava excomunicat pel papa i era rival de Bertran II de Provença; el comte temia la potència dels arquebisbes i de la seva família que eren vescomtes de Marsella; el 1078, Bertran II va buscar el suport del papa acusant a Aicard de simonia, i el 1081 es va posar sota sobirania del papa i va rebutjar els llaços de vassallatge amb el Sacre Imperi Romanogermànic i el seu emperador Enric IV; això va suposar l'hostilitat de la ciutat d'Arle el poble de la qual, el clergat i les famílies dels Baus i els Porcelet, donaven suport a l'arquebisbe Aicard que tenia a més a més el suport de la seva família (vescomtes de Marsella) i dels comtes de Sant Gèli, Bertran I i després Ramon IV de Tolosa (que va governar des d'una data desconeguda posterior al 1081). Els vescomtes de Marsella van abandonar el vassallatge al comte a partir de 1079.

Va morir el 1093. Aicard tot i la condemna papal per simonia i l'oposició del comte, va restar arquebisbe probablement fins que va marxar a Terra Santa el 1098 i fins llavors el successor designat el 1080, Gebelí, no va poder prendre possessió. Com que segons les normes successòries a la seva mort el 1093 la seva filla ja estava casada i havia estat dotada, la successió va passar a la seva germana Gerberga, mentre que el títol de marquès fou agafat per Ramon de Sant Gèli (Ramon IV de Tolosa) comte i marques de Provença de la branca major o vella.

Es casà amb una donzella anomenada Matilde o Mafalda de Pulla-Calàbria, amb la que va tenir una filla:

• Cecília de Provença, casada el 1083 amb Bernat Ató IV de Trencavell vescomte de Carcassona, Rasès, Besiers, Agde, Albi i Nimes, pretendent de Provença.

A la seva mort el 1093 fou succeït per la seva germana petita Gerberga de Provença.