Bhaktivedanta Swami Prabhupada
Abhay Charanaravinda Bhaktivedanta Swami Prabhupada (en bengalí: অভয চরণারবিন্দ ভক্তিবেদান্ত স্বামীপ্রভুপাদ; en sànscrit: अभय चरणारविन्द भक्तिवेदान्त स्वामी प्रभुपादः; nascut Abhay Charan De), (Calcuta, 1 de setembre de 1896 – Vrindavan, 14 de novembre de 1977[1]) fou un mestre espiritual (guru) del Vaixnavisme Gaudiya i el fundador (acarya) de l'Associació Internacional per a la Consciència de Krixna,[2] popularment coneguda per "Hare Krixna".[3][4][5][6][7] Els membres del moviment ISKCON veuen Bhaktivedanta Swami com un representant i missatger de Krishna Chaitanya.[8]
  | |
| Nom original | (bn) অভয়চরণারবিন্দ ভক্তিবেদান্ত স্বামীপ্রভুপাদ |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r setembre 1896 Calcuta (Índia) |
| Mort | 14 novembre 1977 (81 anys) Vrindavan (Índia) |
| Sepultura | Krishna Balaram Mandir |
| Dades personals | |
| Religió | Hinduisme |
| Formació | Scottish Church College |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia i cultura de l'Índia |
| Ocupació | escriptor, traductor, filòsof |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 1933 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Lloc web | prabhupada.net |
    | |
Nascut en una família de Subarna Banik[9] a Calcuta, es va educar a l'Escola de l'Església Escocesa.[10] Abans d'adoptar la vida de renúncia d'un novici (vanaprastha) el 1950,[11] estava casat amb fills i era propietari d'un petit negoci farmacèutic.[12][13] El 1959, va fer un vot de renúncia (sannyasa) i va començar a escriure comentaris sobre les escriptures Vaishnava.[14] En els seus darrers anys, com a monjo Vaishnava itinerant, es va convertir en un comunicador influent de la teologia de Gaudiya Vaishnava sampradaya a l'Índia i específicament a Occident a través del seu lideratge d'ISKCON, fundat el 1966.[15][16] Com a fundador d'ISKCON, "va sorgir com una figura important de la contracultura occidental, atraient a milers de joves nord-americans".[17] Va ser criticat per grups anti-cultes, però va ser ben considerat pels estudiosos religiosos, com J. Stillson Judah, Harvey Cox, Larry Shinn i Thomas Hopkins, que van lloar les traduccions de Bhaktivedānta Swāmi i van defensar el grup contra les imatges distorsionades dels mitjans i les interpretacions errònies.[18] Els líders religiosos d'altres institucions de Gaudiya Vaishnava també li van donar crèdit pels seus èxits.[19]
Ha estat descrit com un líder carismàtic que va tenir èxit a l'hora de sumar seguidors a molts països com els Estats Units, Europa i l'Índia.[20][21] La seva missió era propagar per tot el món el Gaudiya Vaishnavism, una escola d'hinduisme vaisnavita que li havia ensenyat el seu guru, Bhaktisiddhanta Sarasvati.[15] Després de la seva mort el 1977, ISKCON, la societat que va fundar basada en una forma de Krishnaisme hindú utilitzant el Bhagavata Purana com a escriptura central, va continuar creixent. El febrer de 2014, l'agència de notícies d'ISKCON va informar que havia arribat a una fita de distribució de més de mig milió dels seus llibres des de 1965. La seva traducció i comentari del Bhagavad Gita, titulat Bhagavad-gītā As It Is, és considerat pels seguidors d'ISKCON i molts estudiosos vèdics com la millor traducció de bona fe de les obres literàries Vaishnava.[5][6][7] [22]
Monuments
Els membres d'ISKCON van construir una sèrie de samadhis o santuaris commemoratius a Bhaktivedanta Swami en memòria seva, el més gran a Mayapur i Vrindavan a l'Índia, així com temples als Estats Units. El Palau d'Or de Prabhupada va ser dissenyat i construït per devots de la comunitat de New Vrindavan i dedicat el 2 de setembre de 1979. L'any 1972, es pretenia que fos simplement una residència per a Bhaktivedanta Swami, però amb el pas del temps els plans van evolucionar fins a convertir-se en un palau ornamentat de marbre i or, que ara és visitat per pelegrins hindús cada any i és una peça central de la comunitat,[23]
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bhaktivedanta Swami Prabhupada |
Bibliografia
- Harvey Cox. Hare Krishna, Hare Krishna: five distinguished scholars on the Krishna movement in the West.. New York: Grove Press, 1983.
- Klostermaier, Klaus K. Hinduism: a short history. Oxford: Oneworld Publications, 2000. ISBN 1-85168-213-9.
- Goswami, Satsvarupa dasa. Srila Prabhupada Lilamrta Vol 1–2. 2nd. Los Angeles: Bhaktivedanta Book Trust, 2002. ISBN 0-89213-357-0.
- Rhodes, Linda. The challenge of the cults and new religions. Grand Rapids, Mich: Zondervan, 2001. ISBN 0-310-23217-1.
- Klostermaier, Klaus K. A survey of Hinduism. 3rd. New York: State University of New York Press, 2007. ISBN 978-0-7914-7081-7.
- Ekstrand, Maria; Bryant, Edwin H. The Hare Krishna movement: the postcharismatic fate of a religious transplant. New York: Columbia University Press, 2004. ISBN 0-231-12256-X.
- Vasan, Mildred; Lewis, James P. Cults (contemporary world issues). Santa Barbara, Calif: ABC-CLIO, 2005. ISBN 1-85109-618-3.
- Shinn, Larry D «The future of an old man's vision. ISKCON in the twenty-first century». The Future of New Religious Movements, 1987, pàg. 123–140.
- Shinn, Larry D. The dark lord: cult images and the Hare Krishnas in America. Philadelphia: Westminster Press, 1987. ISBN 0-664-24170-0. OCLC 15017927.