Bisbat de Gozo

El bisbat de Gozo (maltès: Djoċesi ta' Għawdex; llatí: Dioecesis Gaudisiensis) és una seu de l'Església catòlica a Malta. Al 2019 tenia 30.300 batejats d'un total de 32.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Anthony Teuma.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Gozo
Dioecesis Gaudisiensis
Imatge

Localització
Map
 36° 02′ 47″ N, 14° 14′ 23″ E / 36.0464°N,14.2397°E / 36.0464; 14.2397
Malta Malta
illes de Gozo i Comino
Parròquies15
Separat dearquebisbat de Malta Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població32.000 (2019) Modifica el valor a Wikidata (477,61 hab./km²)
Llengua utilitzadaanglès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície67
Limita amb
Creació22 de setembre de 1864
CatedralAssumpció de la Verge Maria
Organització política
• BisbeAnthony Teuma

Lloc webgozodiocese.org


Territori

La diòcesi s'estén sobre la regió maltesa de Gozo, que comprèn les illes de Gozo i Comino.

La seu episcopal és la ciutat de Victòria, on es troba la catedral de Assumpció de la Verge Maria

El territori s'estén sobre 67 km² i està dividit en 15 parròquies

Història

Els orígens de l'autonomia de l'església de Gozo van ser la petició enviada al Vaticà el 29 d'octubre de 1798, durant el període de l'ocupació francesa de Malta, per l'arxipreste Saverio Cassar, governador de l'Estat independent de Gozo del 1798 al 1801 per constituir una diòcesi autònoma de Malta.

La diòcesi no va ser erigida fins al 22 de setembre de 1864, en virtut de la butlla Singulari amore del papa Pius IX, prenent el territori de la diòcesi de Malta (avui arquebisbat).

Inicialment estava immediatament subjecta a la Santa Seu, però l'1 de gener de 1944 passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Malta.

Cronologia espicopal

  • Michele Francesco Buttigieg † (22 de setembre de 1864 - 12 de juliol de 1866 mort)
  • Antonio Grech-Delicata-Testaferrata-Cassia † (24 de setembre de 1868 - 31 de desembre de 1876 mort)
  • Pietro Pace † (17 de març de 1877 - 10 de febrer de 1889 nomenat bisbe de Malta)
  • Giovanni Maria Camilleri, O.E.S.A. † (11 de febrer de 1889 - 21 de gener de 1924 renuncià[1])
  • Michael Gonzi † (13 de juny de 1924 - 14 d'octubre de 1943 nomenat bisbe coadjutor de Malta[2])
  • Giuseppe Pace † (1 de novembre de 1944 - 31 de març de 1972 mort)
  • Nikol Joseph Cauchi † (20 de juliol de 1972 - 26 de novembre de 2005 jubilat)
  • Mario Grech (26 de novembre de 2005 - 2 d'octubre de 2019 nomenat pro-secretari general del Sínode de bisbes)
  • Anthony Teuma, des del 17 de juny de 2020

Estadístiques

A finals del 2019, la diòcesi tenia 30.300 batejats sobre una població de 32.000 persones, equivalent al 94,7% del total.

anypoblaciósacerdotsdiàquesreligiososparroquies
batejatstotal%totalclergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homesdones
195029.88029.880100,0167138291784721714
197026.27226.31799,8169143261553321415
198023.24423.32099,7186160261243719915
199025.00325.09599,6184166181352414115
199928.43028.71099,0193172211472511615
200028.94329.23599,0192172201502311415
200129.20829.52098,9184167171582011415
200229.90530.40598,4186166201602411315
200330.94631.47698,3188165231642710915
200431.70932.33598,1189165241672710815
200631.78632.31098,420318221156269015
201328.07431.14390,116915118166239515
201628.00031.44689,015914415176178315
201930.30032.00094,714913217203197815

Notes

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García