Bisbat de Grassa
El bisbat de Grassa (francès: Diocèse de Grasse, llatí: Dioecesis Grassensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Dioecesis Grassensis | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | França | |||
Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
Regió | Provença - Alps - Costa Blava | |||
Parròquies | 21 (el 1752) | |||
Població humana | ||||
Religió | romà | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Dades històriques | ||||
Creació | segle v | |||
Dissolució | 29 de novembre de 1801 | |||
Següent | arquebisbat d'Ais de Provença | |||
Catedral | Beata Verge Maria | |||
Territori
La diòcesi incloïa part de la Provença. Llindava al nord amb les diòcesis de Senez i Glandèves, al sud amb la Mediterrània, a l'est amb la diòcesi de Vence i a l'oest amb la de Frejús. Les fronteres naturals de la diòcesi eren el Mediterrani al sud, el riu Siagne a l'oest i el riu Loup a l'est i al nord.
Un bisbat era la ciutat de Grassa, a l'actual departament dels Alps Marítims, on va servir com a catedral l'església de la Mare de Déu (Notre-Dame-du-Puy).
El 1752 la diòcesi incloïa 21 parròquies. Al territori diocesà hi havia importants centres habitats, com Grasse, Antibes i Cannes, i molts centres rurals. El 1790 la població estimada va superar els 33.000 habitants, dels quals més d'11.000 estaven a la ciutat episcopal.
Història
La diòcesi d'Antibes (Antipolis) va ser erigida entre els segles IV i V. El primer bisbe conegut és sant Armentari, que va assistir als concilis de Vaison (442) i d'Arles (450 i 451).
Originalment sufragània de l'arxidiòcesi d'Ais, a mitjans del segle xii es va convertir en part de la província eclesiàstica d'Embrun: al concili del Laterà a Roma, el 1179 el bisbe Fulco va signar actes amb bisbes sufraganis d'Embrun.[1]
Amb una butlla del papa Innocenci IV de 19 de juliol de 1244 la seu episcopal va ser transferida d'Antibes, lloc poc saludable i, sovint atacat pels pirates, a Grasse, a l'interior del país. Al mateix temps, la diòcesi va assumir el nom de Grasse.
Durant els segles xvi i xvii hi va haver intents d'unir les diòcesis de Grasse i Vence, donada la proximitat de les dues ciutats episcopals i per què les diòcesis eren territorialment petites i pobres des del punt de vista de les rendes. Una primera unió de les seus va ser del 9 de febrer de 1592 (o 20 de novembre de 1591). Però a la mort del bisbe Guillaume Le Blanc (novembre de 1601) les diòcesis es van separar. Una nova unió es va dur a terme en el marc del bisbe i erudit Antoine Godeau, que va rebre butlles papals per a ambdues diòcesis el 22 de setembre de 1636; però l'oposició del clergat i del poble de Vence va fer fracassar aquesta unió que va ser suprimida el 1653; Godeau llavors va optar per residir a Vence.
El 7 de febrer de 1700 el bisbe François de Verjus de Crécy erigí el seminari diocesà, que confiava la seva direcció als pares de l'oratori. En 1728 va ser transferit per Charles-Octavien d'Anthelmy a una nova ubicació propera al palau episcopal i confiat al clergat secular.
La seu de Grasse va ser suprimida seguint el concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801 i el seu territori incorporat al de l'arxidiòcesi d'Ais de Provença. El 1822 el territori que havia pertangut a la diòcesi va ser annexionat a la diòcesi restaurada de Frejús; finalment, el 1886, el mateix territori es va unir a la diòcesi de Niça.
Cronologia episcopal
Bisbes d' Antibes
- Sant'Armentario † (abans de 442 - després del 451)[2]
- Agrezio † (abans de 506 - després del 527 o 528)
- Eucherio † (abans de 529 - després del 541)
- Eusebio I † (citat el 549)
- Optato † (abans de 573 - després del 585)
- Eusebio II † (citat el 614)[3]
- Deocaro † (meitat del segle vii)[4]
- Ariberto o Autberto † (citat el 788 o 791 ?)
- Eldebono † (citat el 828)[5]
- Aimaro ? † (citat el 930)
- Anonimo (forse Umberto) ? † (citat el 966)[6]
- Bernard † (abans de 987 - després del 1022)
- Aldebert I † (1026 - després del 1050)
- Geoffroi I † (abans de 1056 aproximadament - després del 1083)
- Aldebert II † (abans de 1089 - després del 1093)
- Manfroi Grimaldi † (1110 - després del 1134)
- Geoffroi II † (citat el 1143)
- Pierre † (1146 - després de l'11 de març de 1155)
- Raimond † (abans de 1158 - després del 1163)
- Bertrand I † (abans de 1166 - després del 1176)
- Foulque, O.S.B. † (1178 - 12 de juliol de 1185 mort)
- Guillaume † (1186 - després del 1188)
- Raimond Grimaldi † (? - 1192)
- Olivier † (de febrer de 1192 - ?)
- Bertrand II † (abans de 1208 - 1211)
- Guillaume Gausselin † (1212 - ?)
- Bertrand de Aquis † (1218 - desembre de 1246 mort)
Bisbes de Grasse
- Raimond Villeneuve, O.P. † (3 de gener de 1247 - 1253 ? renuncià)
- Pons † (citat el 1255)
- Guillaume de Barras † (vers 1258 - després del 1274)
- Pons d'Arcussia † (vers 1281 - ?)
- Lantelme de Saint-Marcel † (març de 1287 - 1294 renuncià)
- Guillaume Agarn † (25 d'octubre de 1298 - 1299 renuncià)
- Geoffroi † (15 de juliol de 1299 - 1343 mort)
- Pierre de Béreste, O.Carm. † (10 de desembre de 1343 - 14 d'agost de 1348 nomenat bisbe de Vaison)
- Jean Coci (Peyroleri), O.E.S.A. † (14 d'agost de 1348 - 4 de novembre de 1349 nomenat bisbe de Saint-Paul-Trois-Châteaux)
- Amédée, O.S.B. † (4 de novembre de 1349 - ? mort)
- Aymar de la Voute, O.S.B. † (9 d'octubre de 1374 - 1 de juny de 1379 nomenat bisbe de Marsella)
- Artaud de Mélan † (de juny de 1379 - 2 de maig de 1382 nomenat bisbe de Sisteron)
- Thomas di Puppio o di Jarente † (2 de maig de 1382 - 2 de març de 1388 nomenat bisbe d'Orvieto)
- Milon Provana, O.F.M. † (5 de març de 1389 - 1389 mort)
- Jacques Graillier, O.S.B. † (9 d'octubre de 1389 - ante 10 de juliol de 1407 mort)
- Bernard de Châteauneuf de Paule, O.P. † (22 de juny de 1408 - 4 de setembre de 1427 mort)
- Antoine de Roumoules, O.P. † (17 d'octubre de 1427 - 7 de maig de 1450 renuncià)
- Pierre de Forbin, O.P. † (17 de juny de 1450 - ? mort)
- Isnard de Grasse † (15 de novembre de 1451 - 26 de juny de 1483 mort)
- Jean-André Grimaldi † (5 de juliol de 1483 - 1 de juliol de 1505 mort)
- Agostino Grimaldi † (1 de juliol de 1505 - 12 d'abril de 1532 mort)
- René du Bellay † (19 de juliol de 1532 - 1533 renuncià)
- Benedetto Tagliacarne † (11 de febrer de 1534 - 18 d'octubre de 1536 mort)
- Jean Vallier † (10 de juny de 1551 - 1565 mort)
- Jean Grenon † (20 de desembre de 1566 - 19 de novembre de 1568 mort)
- Étienne Déodel † (13 de març de 1570 - agost de 1588 mort)
- Guillaume Le Blanc † (14 de febrer de 1592 - 29 de novembre de 1601 mort)
- Étienne Le Maingre de Boucicault, O.F.M. † (24 de març de 1604 - 17 d'abril de 1624 mort)
- Jean de Grasse-Cabris † (15 de setembre de 1625 - 1628 renuncià)
- Jean Guérin † (4 de març de 1630 - 7 d'abril de 1632 mort)
- Scipion de Villeneuve-Thorenc † (20 de desembre de 1632 - 3 de maig de 1636 mort)
- Antoine Godeau † (22 de setembre de 1636 - 10 de novembre de 1653 nomenat bisbe de Vence)
- Louis de Bernage † (23 de novembre de 1653 - 6 de maig de 1675 mort)
- Louis Aube de Roquemartine † (16 de novembre de 1676 - 25 de maig de 1682 nomenat bisbe de Saint-Paul-Trois-Châteaux)
- Antoine Le Comte † (13 de juliol de 1682 - 6 de setembre de 1683 mort)
- François de Verjus de Crécy † (24 de març de 1692 - 17 de desembre de 1710 mort)
- Joseph Ignace Jean-Baptiste de Mesgrigny, O.F.M.Cap. † (19 d'octubre de 1711 - 2 de març de 1726 mort)
- Charles-Octavien d'Anthelmy † (9 de desembre de 1726 - 21 d'octubre de 1752 mort)
- François d'Estienne de Saint-Jean de Prunières † (12 de març de 1753 - després del 23 de setembre de 1797 mort)
Notes
Fonts
- Dades publicades a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Grassa (anglès)
- Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org (anglès)
- Denis de Sainte-Marthe, Gallia christiana, vol. III, París 1725, coll. 1145-1211(llatí)
- Louis Duchesne, Fastes épiscopaux de l'ancienne Gaule, vol. I, Paris 1907, pp. 288–289(francès)
- Histoire des diocèses de France. 17 Nice et Monaco, Beauchesne, Paris 1984, pp. 54–77 e 366. (francès)
- La diocesi di Grasse nel XVII-XVIII secolo[Enllaç no actiu] (francès)
- Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 554–556 (llatí)
- Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., p. 267; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 161; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 205; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 196; vol. 5, pp. 211–212; vol. 6, p. 228 (llatí)
- Butlla Qui Christi Domini, a Bullarii romani continuatio, Tomo XI, Romae 1845, pp. 245–249 (llatí)