Bloc d'Esquerra

El Bloc d'Esquerra (en portuguès Bloco de Esquerda), que es declara socialista, nasqué el 1999 a Portugal de la fusió entre tres forces polítiques: la Unió Democràtica Popular (UDP), el Partit Socialista Revolucionari (PSR) i Política XXI.^[1] Qualsevol d'elles, en aquella època, era el resultat de processos de crítica en relació a l'anomenat «comunisme» o «socialisme real». Membre de la IV Internacional, el PSR heretava la tradició trotskista que era una escissió contra l'estalinisme; la UDP ja havia abandonat referències al camp comunista internacional, posicionant-se en ruptura amb totes les experiències de «socialisme real»; i Política XXI havia estat formada per exmilitants del Partit Comunista Portuguès, pels hereus del MDP-CDE i per independents. A la formació del Bloc s'hi afegiren després persones sense afiliació anterior, com per exemple Fernando Rosas (la seva antiga afiliació al PCTP-MRPP havia acabat feia molt temps).

Bloc d'Esquerra

(pt) Bloco de Esquerda
Dades
Nom curt	BE
Tipus	partit polític
Ideologia política	socialisme democràtic euroescepticisme
Alineació política	esquerra radical
Història
Reemplaça	PSR i UDP
Creació	24 març 1999
Activitat
Membre de	Partit de l'Esquerra Europea
Membres	6.830 (2009)
Governança corporativa
Seu	Palacete da Rua da Palma n.º 268 (Portugal)
Coordenador Nacional do Bloco (en)	Mariana Mortágua
Joventuts	Joves del Bloc
Afiliació europea	PEL, CEAE i Ara la Gent
Grup al Parlament Europeu	GUE-NGL
Diputats	5 / 230
Eurodiputats	2 / 21
Altres
Color
Lloc web	bloco.org

El Bloc va anar creixent. L'acord entre els tres partits va anar donant lloc a una mena d'organització interna democràtica, cada cop més basada en la representació dels adherits i menys en l'acord d'equilibri partidari. Això va anar passant com més creixia el nombre de nous militants; actualment hi deu haver una majoria de militants sense procedència d'aquests tres partits inicials.^[2]

El Bloc encara va anar sumant alguns grups i tendències: des de petits grups polítics, com la Ruptura-FER, fins a grups que, sense ser organitzacions polítiques, són grups d'interès constituïts ja dins del Bloc: dones, LGBT, sindicalistes, ecologistes, etc. Les agendes d'aquests grups no sempre són pas d'absoluta coincidència amb la política general del Bloco, i són ben lluny de qualsevol vincle a qualsevol dels partits constituents originals.

Mentrestant, els partits entraren en un procés d'autoextinció. Política XXI es dissolgué i esdevingué una associació de reflexió política que s'expressa en una de les revistes de l'àrea del Bloc d'Esquerra, el Manifesto. El PSR també es dissolgué i es convertí també en una associació que s'expressa amb una altra revista, el Combate. Pel que fa a l'UDP, fou l'última de les organitzacions fundadores que es transformà en associació política, a principis de 2005. També edita una revista, A Comuna.El Bloc escollí el seu primer diputat europeu, Miguel Portas, el 2004. A les eleccions legislatives portugueses del 20 de febrer de 2005 aconseguí 8 diputats. En la seva IV Convenció Nacional, oficialitzà Francisco Louçã^[3] com a líder. Ja l'any 2005, s'aprovaren a l'última convenció un conjunt d'estatuts, que inclouen un codi de conducta i preveuen un quadre de disciplines, que anteriorment no existia. El 2016, després de la X Convenció, Catarina Martins assumí les funcions de Coordinadora del Bloc d'Esquerra.^[4]

Arran de les eleccions legislatives de l'any 2015, El Bloc d'Esquerres i el Partit Comunista Portuguès donaren suport al govern del Partit Socialista i del seu Primer Ministre, António Costa, sense entrar a l'executiu però segellant un programa comú consistent en l'augment del salari mínim, millores per als funcionaris, final de les privatitzacions, apujada de les pensions, mesures contra l'atur i augment de la inversió en salut i educació, entre d'altres.^[5]

L'any 2019, el Bloc d'Esquerres defensà l'autodeterminació de Catalunya i la llibertat dels presos polítics al programa electoral de les eleccions generals. La qüestió catalana fou un dels sis punts de l'apartat «Una política externa per a defensar la democràcia», on també proposà una «solució política i pacífica per a Catalunya amb un respecte escrupolós a la voluntat del poble».^[6]