Cànnabis a l'Uruguai

El cànnabis és una de les drogues més consumides a l'Uruguai.[1] La possessió per a consum personal no és penalitzada. La llei no especifica, però, què s'entén exactament per "quantitat personal".[2] Segons el president de l'Uruguai, José Mujica, "[L'Uruguai] vol fer una "contribució a la humanitat en legalitzar la marihuana però retrocedirà si l'experiment es torça".[3]

Fotografia d'una planta de cànnabis.

El 31 de juliol de 2013, la Cambra de Representants va presentar un projecte de llei amb l'objectiu de legalitzar i regular la producció i la venda de la droga.[4][5] El projecte de llei es votarà al Senat l'octubre de 2013.[6]

Antecedents

La llei i el govern uruguaians consideren que el consum de la droga ha de ser un tema complex on hi ha diversos factors implicats. La llei no considera l'usuari o el consumidor com un problema. El consum de la droga és legal i no representa una ofensa criminal a l'Uruguai. El 26 d'abril de 2011 el cultiu i la producció a petita escala per a consum personal a la llar no era penalitzat. La llei uruguaiana, però, prohibeix el tràfic, distribució i producció de drogues. La policia generalment es limita a reduir el tràfic de drogues a gran escala. Per a l'estat uruguaià, el consum de drogues és un tema de salut pública i té especial interès en la prevenció del consum de drogues en la població o en usuaris potencials. Entre els serveis oferts hi ha serveis d'assistència en alguns events públics on el consum de drogues és probable, con ara als concerts, i serveis voluntaris de rehabilitació. La política es basa en evidència epidemiològica en relació a algun tipus de consum que pugui fer un mal demostrable a la comunitat. Per això, l'esforç del govern durant les últimes dècades ha estat orientat, bàsicament, a reduir el consum de tabac i d'alcohol i, de forma més recent, la pasta base.

El juny de 2012, el govern uruguaià presidit per José Mujica va anunciar plans per a legalitzar un consum i venda de marihuana regulat per l'estat amb l'objectiu de reduir els crims relacionats amb el tràfic de drogues i el seu consum, a més de per raons de salut pública. El govern va comunicar que demanaria als líders mundials que fessin el mateix.[7] Time Magazine va dedicar un article principal a la proposta feta per l'Uruguai, on hi deia que la mateixa és el resultat d'una necessitat global per trobar alternatives noves i menys violentes a la guerra de la droga.[8] El guanyador del Premi Nobel Mario Vargas Llosa va elogiar la decisió com a "valenta".[9] La revista Monocle va expressar la seva admiració per la iniciativa del govern de José Mujica.[10]

El pla de Mujica també permetrà els consumidors cultivar la planta de cànnabis per a ús no comercial, així com atorgar llicències especials als grangers per a la producció a gran escala. El plan inclou un sistema de registre d'usuaris, un impost i un control de qualitat, tot coordinat mitjançant una agència existent que controla, també, el tabac, l'alcohol i els productes farmacèutics.

Aplicació de la nova regulació

Després de l'aprovació de la llei promulgada per Mujica el 2013 l'aixecament de la prohibició de la venda i el consum per a ús recreatiu es va efectiu el 19 de juliol de 2017. Es permet comprar un màxim de 10 grams a la setmana dintre d'un altre màxim de 40g. al mes, previ registre a un institut nacional de control.[11]

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García