Ca l'Illa (Poblenou)

Malgrat que es va construir en dues fases té una aspecte unitari. Les diferents naus ocupen els quatre costats de l'illa i en l'espai interior fan forma de «U» amb un braç més llarg que l'altre; el braç més llarg queda adossat de forma perpendicular a l'edificació del carrer Maresme i dos ponts uneixen aquesta estructura central amb les perimetrals. A l'interior queden dos patis.^[2]

Les diferents estructures van des de la planta baixa i pis a planta baixa i tres pisos. Té un aspecte general molt massís i compacte. La decoració de les façanes entronca amb l'Art déco. Són d'obra vista i tenen un ritme regular marcat per grans finestres quadrangulars separades per pilastres amb capitell llis; aquestes pilastres estan formades per peces rectangulars que poden ser llises o amb punta de diamant. A l'interior, les estructures s'enriqueixen amb arcs de mig punt i cornises decoratives.^[2]

Dins del recinte destaca la torre-campanari del rellotge que és de planta quadrada. Tres cares només tenen obertures a la part superior que són un conjunt de tres finestres, d'arc rebaixat les laterals i rectangular la central. La cara que dona a l'interior té la porta d'entrada i quatre nivells de finestres. Les cantonades estan emmarcades amb pilastres.^[2]

Encara es conserva la xemeneia d'obra vista. Té una base quadrangular rematada per un fris i una cornisa. La xemeneia té forma troncocònica i acaba amb una motllura llisa.^[3] Té repartides una sèrie d'anelles metàl·liques de forma regular.^[2]

A principi del segle xx, la societat Vídua (i Fills) d'Antoni Illa, dedicada al blanqueig de teixits i aprestos, era instal·lada al carrer de Pujades, 140-142 cantonada amb el passatge de Masoliver (vegeu fàbrica Massó i Cia).^[4][5] El 1930, el successor Vicenç Illa i Cerdà^[6] va fer construir algunes naus i la xemeneia al carrer de Bolívia, en una zona gairebé sense urbanitzar al costat de la Riera d'Horta.^[2] L'encarregat del projecte fou l'arquítecte Carles Martínez Sánchez, vinculat al Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC), que a la dècada següent va fer-ne una ampliació, el que va donar lloc al conjunt actual.^[2]

Es té notícia que durant la vaga de tramvies del 1951 els treballadors de Ca l'Illa van fer una barricada amb una llarga i pesada biga en mig del carrer de Pere IV.^[2]

El 1973, la fàbrica es va incendiar i va haver de ser reformada diverses vegades al llarg de la década.^[2] El 1993 es va liquidar l'empresa i des de llavors l'espai està ocupat per diferents activitats.^[2]