Cambra de Representants del Japó

La creació de la Cambra de Representants del Japó tingué lloc després de l'aprovació de la Constitució Japonesa de 1890 en el marc de la revolució Meiji. El 1868, el final del shogunat Tokugawa i inici de l'Era Meiji suposaren el desenvolupament d'una sèrie de reformes econòmiques, socials i polítiques amb què el Japó pretenia progressar com a nació i equiparar-se a les potències occidentals del moment.^[1] En aquest context, a partir de la segona meitat de la dècada de 1870 sorgiren diversos grups de tendència liberal que consideraven les reformes insuficients i reclamaven majors drets a més de la formació d'un sistema de govern representatiu. La pressió al règim fou creixent fins que el 1883 l'emperador Meiji anuncià la redacció d'una constitució que entraria en vigor, a tot tardar, el 1890. La notícia descol·locà al moviment liberal, que es fragmentà en nombrosos partits i perdé força.^[2]

El procés d'elaboració de la constitució començà el 1885 amb la creació d'un gabinet executiu presidit per Ito Hirobumi, un antic samurai. Ito estudià diverses constitucions europees i es decantà pel model prussià, un país que tenia una posició destacable a Europa i un model parlamentari que s'adaptava als interessos del Japó. El mateix any començà la redacció del projecte per una comissió composta per Ito, alguns membres del gabinet i dos juristes alemanys. Els japonesos volien una constitució que garantís el poder imperial paral·lelament a les institucions i el joc polític. Això no obstant, Ito rebutjava la idea d'un poder legislatiu amb competències àmplies perquè el considerava representatiu dels interessos burgesos i camperols. El jurista alemany Roesler elaborà un preàmbul inspirat en discursos liberals europeus que a efectes pràctics era una monarquia absoluta dissimulada sota un sistema liberal.^[3] La burocràcia civil i l'exèrcit estarien directament controlats per l'emperador, mentre que el poder legislatiu seria bicameral i residiria en la Dieta del Japó, formada per una cambra alta amb membres designats per l'emperador i una cambra baixa amb representants elegits mitjançant eleccions, però que no tindria poders efectius.^[4] Finalment, l'11 de febrer de 1889, l'emperador promulgà la carta magna i un any més tard tingueren lloc les primeres eleccions a la cambra baixa.^[5]

• Els ciutadans amb nacionalitat japonesa amb 18 anys o més tenen el dret de sufragi (abans del 2016 l'edat minima era de 20 anys).
• Els ciutadans amb nacionalitat japonesa amb 25 anys o més tenen dret a presentar-hi la seua candidatura.

La Cambra de Representants té més poders que la Cambra de Consellers. Si la cambra baixa (Cambra de Representants) aprova un projecte de llei, però la cambra alta (Cambra de Consellers) en refusa la votació, la Cambra de Representants pot anul·lar la decisió de la Cambra de Consellers amb una majoria de dos terços. No obstant això, en el cas dels tractats, els pressupostos i la elecció del Primer Ministre, la Cambra de Consellers només pot retardar el pas, però no bloquejar la legislació. Com a resultat, la Cambra de Representants es considera la cambra més poderosa.

Grups parlamentaris

Grups parlamentaris de la Cambra de Representants del Japó

Grup Parlamentari		Components	Líder	Total
	Partit Liberal Democràtic - Grup d'independents	PLD: 283 Independents: 1	Shinzo Abe	284
	Constitucionals, populars, socialdemòcrates i independents	PDC: 57 PDG: 38 PSD: 2 Independents: 23	Yukio Edano	120
	Kōmeitō	Kōmeitō: 29	Natsuo Yamaguchi	29
	Partit Comunista del Japó	PCJ: 12	Kazuo Shii	12
	Nippon Ishin no Kai	Ishin: 11	Toranosuke Katayama	11
	Partit de l'Esperança	PE: 2	Shigefumi Matsuzawa	2
	Independents	President: 1 (PLD) Vicepresident: 1 (PDC) NHK: 1 Independents: 3	-	5
	Vacants	El membre del 4t districte de Shizuoka	-	1

Era Meiji