Camp de Schirmeck

Durant la Guerra de Broma, l'Exèrcit francès va fer construir a l'indret protegit de la vall del riu Bruche un petit camp de sis barraques destinades a acollir als refugiats de la línia del front.

Després de la desfeta, sota la initiativa del gauleiter Robert Wagner, cap del gau de Baden-Alsàcia, i del Dr Gustav Adolf Scheel, comandant del SD del sud-oest, els alemanys l'engrandiren i transformaren en camp de reeducació, Erziehungslager o Umschulungslager, després en camp de seguretat, Sicherungslager. La iniciativa fou encarregada als SD i no als SS.

El comandament fou confiat al SS-Hauptsturmführer Karl Buck qui mantindrà el càrrec fins al final de la guerra. El seu comandament es caracteritzà per la violència i el terror.

Schirmeck era un camp de treball penós i humiliant. Eren habituals els interrogatoris, adoctrinament, hacinament, cops, tortures físiques i mroals, privacions, moltes morts.^[2] Tot desplaçament es feia en marxes a peu.

Un Vorhof, o avant-camp, comprenia un comissariat (Kommandantur) i les petites cèl·lules utilitzades com a sales d'interrogatori per la Gestapo, al costat de la residència de Karl Buck. Al fons se situava el camp de les dones, on la guardiana en cap era una alsaciana.

Els kommandos de treball formats al camp eren enviats a treballar a les pedreres de pedra d'Hersbach i a la base aèria d'Entzheim, i suposaren per als nazis una font d'ingresos que arribà als 150 000 reichsmark per any.^[3]

El camp de Schirmeck era situat a 6 km del camp de Struthof, construït pels detinguts de Schirmeck, esguardat per la muntanya, i que era un camp de treball Nacht und Nebel.

Hi foren denunciades 78 execucions^[4] a Schirmeck mateix, així com centenars de detinguts foren enviats a Struthof, on hi foren assassinats. El setembre de 1942, al camp hi havia 1.400 detinguts.

Els presoners duien un distintiu de tela cosit a la roba; roig per als presoners polítics, verd per als clandestins, groc per als jueus, polonesos i russos, blau per als eclesiàstics, prostitutes i homosexuals, i un romb per als asocials i delinqüents comuns.

Camp de reeducació

Era previst que la majoria dels detinguts empresonats fossin alliberats quan complien la pena. Fou el cas de 106 joves de Hochfelden arrestats per celebrar públicament el 14 de juliol de 1941, o les famílies dels afusellats de Ballersdorf el 1943. Hi ha el testimoni dePierre Seel, empresonat fins a maig de 1941 per la seva homosexualitat, víctima de tortures inhumanes, i després alliberat i incorporat com a alsacià dins la Wehrmacht i enviat al front oriental.

Camp de trànsit

Per a d'altres, era un camp de trànsit, un centre d'interrogatoris, abans de ser enviats cap als camps de concentració o d'extermini. Així hi passaren resistents locals i nacional, jueus, des minaires polonesos, alemanys oposats al nazisme refugiats a França, etc.

Inaugurat el 2 d'agost de 1940, va funcionar fins a l'alliberament del camp el 22 de novembre de 1944.^[5]

Karl Buck fou condemnat a mort per un tribunal militar britànic a Wuppertal el 1946^[6] i pel tribunal militar de Metz el 1953; tanmateix, fou alliberat després de vuit anys d'empresonament.^[7]

• Schirmeck, histoire d'un camp de concentration, Jacques Granier, éditions des Dernières Nouvelles d'Alsace, Estrasburg, 1968
• 1941 La mise au pas, Saisons d'Alsace n° 114, hiver 1991-1992, més particularment : Schirmeck, connais pas ! Chronique d'un camp tombé dans l'oubli, Jacques Granier.
• Moi, Pierre Seel, déporté homosexuel, Pierre Seel, Éditions Calmann-Lévy, 1994
• Le Camp d'internement de Schirmeck - Das Sicherungslager von Schirmeck-Vorbruck. Témoignages. Éditions ESSOR, 1994
• Le camp de Schirmeck, exposició realitzada pel Mémorial de l'Alsace Moselle, Le Chauffour, 67130 Schirmeck, 2007