Carpats del Sud

Els Carpats del Sud (també coneguts com els Alps de Transsilvània; [1][2] romanès: Carpații Meridionali; hongarès: Déli-Kárpátok) són un grup de serralades situades al sud de Romania.[3] Cobreixen la part de les muntanyes dels Carpats situada entre el riu Prahova a l'est i els rius Timiș i Cerna a l'oest. Al sud estan limitats per la serralada dels Balcans.

Infotaula de geografia físicaCarpats del Sud
Imatge
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRomania Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 36′ N, 24° 44′ E / 45.6°N,24.73°E / 45.6; 24.73
SerraladaCarpats Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud2.544 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMoldoveanu Modifica el valor a Wikidata  (2.544 m Modifica el valor a Wikidata)
Història
PeríodeTriàsic Modifica el valor a Wikidata

Alçades

Llac Vidraru a les muntanyes Făgăraș

Els Carpats del Sud són el segon grup de muntanyes més altes de la serralada dels Carpats (després de Tatra), que arriben a altures superiors als 2.500 metres. Encara que considerablement més petits que els Alps, es classifiquen com a paisatges alpins. El seu caràcter d'alta muntanya, combinat amb una gran accessibilitat, els fa populars entre turistes i científics.

  • Pic Moldoveanu, 2.544 metres - Muntanyes Făgăraș
  • Negoiu, 2.535 metres - Muntanyes Făgăraș
  • Parângu Mare, 2.519 metres - Muntanyes Parâng
  • Peleaga, 2.509 metres - Muntanyes del Retezat
  • Pic Omu 2.507 metres - Muntanyes Bucegi

Tot i les altures, alguns dels passatges més accessibles dels Carpats de Romania es troben al llarg dels rius, que creuen la serralada (el riu Olt) o formen valls amples (al llarg de la vall del riu Prahova o al llarg de la vall del riu Jiu).

Geologia

Els Carpats del Sud representen una intricada pila de bolquers tectònics, enderrocats des de l'oest cap a l'est durant les fases paroxístiques austríaca (Cretaci mitjà) i laramià, corresponents a diversos fragments de plaques. Els napes són (d'oest a est): les unitats supragètiques, gètiques, severines i danubianes. El nap gètic va ser identificat per Murgoci (1905),[4] mentre que la comprensió general sobre l'estructura alpina dels Carpats del Sud va ser refinada posteriorment per Codarcea (1940),[5] Codarcea et al. (1961),[6] Năstăseanu et al. (1981),[7] Săndulescu (1984),[8] Săndulescu i Dimitrescu (2004),[9] i Mutihac (1990).[10] Els primers a aplicar els conceptes de tectònica global per als Carpats romanesos van ser Rădulescu i Săndulescu (1973).[11]

Els supragètics, gètics i les unitats danubianes representen unitats amb soterrani metamòrfic i coberta sedimentària, mentre que el nap Severin inclou només una seqüència sedimentària. Els sediments de la Napa Gètica i de les Unitats Danubianes inclouen una seqüència paleozoica (Carbonífer superior, Permià inferior) i una seqüència mesozoica (Juràssic més baix - Cretaci mitjà). La Napa Supragètica comprèn principalment roques metamorfosades (gneis, micasistes), mentre que la Napa Severin inclou només sediments del Juràssic superior - Cretaci inferior.

Serralades

El pic Moldoveanu (2544 m) és el més alt de Romania i un dels cims més alts dels Carpats [12]
Llac Bucura a les muntanyes del Retezat

D'est a oest, es poden identificar quatre grups muntanyencs, separats per diferents valls fluvials.

  • Grup de les muntanyes Bucegi: entre els rius Prahova i Dâmboviţa.
    • Muntanyes Bucegi (Munții Bucegi)
    • Piatra Craiului (literalment: "Roca del Rei")
    • Muntanyes Leaotă (Munții Leaotă)
  • Grup de les muntanyes Făgăraş: entre el riu Dâmbovița i el riu Olt.
    • Muntanyes Făgăraş (Munții Făgărașului)
    • Muntanyes Iezer (Munții Iezer; literalment: "Muntanyes del llac profund")
    • Muntanyes Cozia (Munții Cozia)
  • Grup de les muntanyes Parâng: entre el riu Olt i el riu Jiu.
    • Muntanyes Parâng (Munții Parâng)
    • Muntanyes Şureanu (Munții Șureanu / M. Sebeșului)
    • Muntanyes Cindrel (Munții Cindrel / M. Cibinului)
    • Muntanyes Lotru (Munții Lotrului; literalment: "Muntanyes del lladre")
    • Muntanyes Căpăţână (Munții Căpățânii; literalment: "Muntanyes del crani")
  • Grup de les muntanyes Retezat-Godeanu: entre el riu Jiu i els rius Timiș i Cerna.
    • Muntanyes Retezat (Munții Retezat; literalment: "Muntanyes tallades")
    • Muntanyes Godeanu (Munții Godeanu)
    • Muntanyes de Vâlcan (Munții Vâlcan)
    • Muntanyes de Mehedinţi (Munții Mehendinți)
    • Muntanyes de Cerna (Munții Cernei)
    • Muntanyes Țarcu (Munții Țarcu; literalment: "Muntanyes Pen").

Els dos primers grups són més inclinats a la banda nord i els dos últims són més inclinats a la banda sud.[cal citació]

Galeria

Vegeu també

Referències

 

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica