Cavaller traci

El cavaller traci és el nom donat al motiu recurrent de genets representats en relleus dels períodes hel·lenístic i romà als Balcans (Tràcia, Macedònia,^[1] Mèsia entre els segles iii aC i III dC). Aquesta representació forma part de la tradició de les esteles funeràries de cavallers romans, amb altres elements sincrètics de la tradició religiosa o mitològica hel·lenística i paleo-balcànica. El cavaller traci és representat com un caçador muntat a cavall. Entre les peülles dels cavalls hi ha un gos de caça o un senglar. En alguns casos, un lleó reemplaça el gos.

Inscripcions trobades a Romania identifiquen el genet com a Heros (també Eros, Eron, Herros, Herron), aparentment el mot heros com a nom propi.^[2] El culte del cavaller traci era especialment important a Filipos, on l'Heros tenia els epítets de soter (salvador) i epekoos «contestador de pregàries». Les esteles funeràries on es representen els genets pertanyen a les classes mitjanes o baixes, mentre que les classes altes preferien representacions d'escenes de banquet.^[3] El motiu probablement representa una figura composta, un heroi traci possiblement basat en Resos, el rei traci mencionat a la Ilíada,^[4] a partir del qual s'hi van afegir elements escites i hel·lenístics, entre altres.^[5]

A l'època romana, la iconografia del cavaller traci és encara més sincrètica. El genet de vegades s'apropava a una deessa o a un arbre amb una serp. Aquests motius són d'origen parcialment grecoromà i parcialment escita, probablement. El motiu del genet amb el seu braç dret alçat cavalcant cap a una figura femenina asseguda es relaciona amb la tradició iconogràfica escita. Es troba freqüentment a Bulgària, associat amb Asclepi i Higiea.^[6] El motiu d'una deessa dempeus flanquejada per dos genets, identificada com a Àrtemis al costat dels Dioscurs, i un arbre amb una serp al costat dels Dioscurs muntats a cavall es transforma en el motiu d'un únic genet apropant-se a la deessa o a l'arbre.^[7] El motiu del cavaller danubià està relacionat amb el motiu dels Dioscurs; s'hi mostren dos cavallers al costat d'una deessa dreta.^[7]

Sota l'emperador romà Gordià III el déu a cavall apareix en monedes encunyades a Tlos, a Lícia, i Istros, a la Mèsia ifnerior, entre Tràcia i el Danubi.^[8] El motiu del cavaller traci va continuar de forma cristianitzada a la iconografia eqüestre de Sant Jordi i sant Demetri.^[9]