Charles Romeu

Charles Jean-Baptiste Marie Joseph (de noms de fonts) Romeu era fill de l'advocat ^[2] i alcalde de Prada Jean-Baptiste Romeu i de Marie-Henriette de Bordas. Feu la carrera de dret i es doctorà a la universitat de Tolosa de Llenguadoc el 1874. Va ser conseller municipal (regidor) de Perpinyà. El 15 de març del 1887 va ser nomenat veguer d'Andorra, i exercí el càrrec durant 47 anys.

Maldà per estendre la influència francesa a, l'aleshores molt retardat, país pirenaic, i se li deu l'arribada del telègraf i del primer servei de correus, així com la construcció de la carretera al Pas de la Casa. Impulsà les escoles franceses, i atorgà beques als millors estudiants. Organitzà la participació andorrana a l'Exposició Universal de París de 1889, on obtingué una medalla de bronze gràcies a una generosa mostra d'objectes d'artesania, productes naturals i gastronòmics, com minerals, esquelles, teixits, vi ranci, que va ser un èxit. Conjuntament amb el veguer episcopal Josep de Riba, va dictar el 7 de maig del 1919 el primer decret ^[3] que regulava la publicació de periòdics a Andorra.

Visqué a cavall França, on fou conseller de la prefectura i fundà el dispensari departamental d'Higiene social i l'Associació politècnica^[4] i d'Andorra, on va ser Jutge del Tribunal Superior. Els darrers anys de la seva vida es veieren enterbolits^[4] per la desconfiança de l'alta administració francesa que, per mitjà del prefecte François Taviani l'imposà un "veguer adjunt" (sic), Joseph Carbonell, per a controlar o desacreditar en Romeu. En aquest sentit, la identificació de Romeu amb la nació andorrana cada vegada havia estat més gran, i poc abans de morir avisà públicament ^[5] d'una suposada intenció francesa per transformar el principat en una colònia gal·la. Mort el veguer Romeu, l'adjunt Carbonell fou destituït, i mai més no s'usà la figura del "veguer adjunt".

Charles Romeu es casà amb Eugénie Lafabrègue (Barcelona 1869 - Prada 1896, membre^[6] d'una família de banquers pradencs establerta la capital del Principat), amb qui tingué una filla, Cécile, morta a les poques hores de néixer. En enviudar d'Eugénie, s'uní a Suzanne Faurie (1875 - 1943) que, en el traspàs, l'acomiadà amb la fórmula següent:

Tingué una vena literària i, arran d'un viatge, redactà i publicà diversos textos sobre Grècia. També compongué poesies en francès, com Fleurs de neige, distingida als Jocs Florals de Tolosa el 1896, i en català, com ^[8] La Professo de Sant Galdric. Feu la traducció del català al francès del llibre La vida austera de Pere Coromines. Un renebot, Claude François Rostain, fou veguer d'Andorra els anys 1972 a 1977. Romeu va ser distingit amb el grau de cavaller de la Legió d'Honor francesa^[2] el 14 de gener del 1902.

• Thèse pour la licence. Toulouse: Faculté de droit de Toulouse, 1874. ^{[Enllaç no actiu]}
• Les mystères d'Eleusis. Association Polytechnique des Pyrénées-Orientales. Conférence publique du dimanche 12 mars 1899. Perpinyà: Impr. de l'Indépendant, 1899. ^{[Enllaç no actiu]}
• Vision sur l'Acropole, sonnet. Toulouse: E. Privat, 1899. ^{[Enllaç no actiu]}
• L' Art grec. Association Polytechnique des Pyrénées-Orientales. Conférence publique du dimanche 11 mars 1900. Perpinyà: Impr. de l'Indépendant, 1900. ^{[Enllaç no actiu]}
• Une excursion à la Troie homérique. Association Polytechnique des Pyrénées-Orientales. Conférence publique du dimanche 17 mars 1901. Perpinyà: Impr. de l'Indépendant, 1901. ^{[Enllaç no actiu]}
• Au Mont Athos: une république de moines. Association Polytechnique des Pyrénées-Orientales. Conférence publique du dimanche 16 mars. Perpinyà: Impr. de l'Indépendant, 1902. ^{[Enllaç no actiu]}
• Traducció: Coromines, Pierre. La Vie austère. París: Librairie Félix Alcan, 1923. ^{[Enllaç no actiu]}

• Lacueva Canut, Ludmilla. L'home de mirada clara. Charles Romeu, veguer francès de 1887 a 1933. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 2014. ISBN 9789992053720.  («ressenya de la biografia novel·lada». Arxivat de l'original el 2015-07-02. [Consulta: 1r juliol 2015].)