Cleopatra (pel·lícula de 1917)

pel·lícula de 1917 dirigida per J. Gordon Edwards

Cleopatra és una pel·lícula muda estrenada el 14 d'octubre de 1917[1] dirigida per J. Gordon Edwards i protagonitzada per Theda Bara i Fritz Leiber.[2] La pel·lícula, un drama històric, està basada en les peces teatrals de William Shakespeare i Victorien Sardou i en la novel·la d'Henry Rider Haggard.[3] Produïda per la Fox, va ser el major èxit comercial d'aquell any.[4] Es considera una pel·lícula perduda,[5] i solament se’n conserven alguns fragments. Està inclòs dins de la llista de les deu pel·lícules més buscades de l'American Film Institute.[6]

Infotaula de pel·lículaCleopatra

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJ. Gordon Edwards Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióWilliam Fox Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióGeorge James Hopkins Modifica el valor a Wikidata
GuióHenry Rider Haggard Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJosé Martínez Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn W. Boyle Modifica el valor a Wikidata
VestuariGeorge James Hopkins Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFox Film Corporation Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorFox Film Corporation Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1917 Modifica el valor a Wikidata
Durada125 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
RodatgeCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic, cinema mut, drama i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióantiga Roma Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0007801 Letterboxd: cleopatra Allmovie: v87424 TCM: 494122 AFI: 18094 TMDB.org: 39950 Modifica el valor a Wikidata

Argument

Comandant les legions romanes, Juli Cèsar conquereix Egipte. Cleòpatra aconsegueix presentar-se davant Cèsar embolicada en una catifa. Cèsar cau enamorat i tots dos governen Egipte conjuntament. Quan, després de tornar a Roma per ser coronat rei Cèsar és assassinat, Marc Antoni viatja a Egipte per assegurar la submissió de Cleòpatra al nou triumvirat. Malgrat que Marc Antoni i Cleòpatra estan apassionadament enamorats un de l'altre, ell retorna a Roma per casar-se amb Octàvia, la germana d'August, i d'aquesta manera consolidar el triumvirat políticament. Més tard, Marc Antoni retorna a Egipte i en veure que Cleòpatra encara l'estima ajunta les forces de tots dos per lluitar contra August però són vençuts a Actium. Marc Antoni es suïcida i quan Cleòpatra s'assabenta de la seva mort també se suïcida en deixar-se picar per una serp.

Repartiment

Producció

Aquesta producció de la Fox va ser un dels films més notables de l'època del cinema mut americà.[3] La pel·lícula, filmada durant l'estiu de 1917, va arribar a emprar 3.000 extres.[8] La reconstrucció de decorats de l'antic Egipte es pot considerar molt acurada.[3] Algunes escenes ambientades a Roma es van rodar als jardins de l'exgovernador de Los Angeles Hazard[8] mentre que les escenes de les batalles es van rodar a Balboa Beach[9] i les escenes d'interior, que incloïen múltiples animals com lleons, lleopards o tigres, es van filmar a l'estudi de la Fox a Hollywood.[10] En l'escena del banquet, on actuaven unes 400 persones, apareixia Ruth Saint Denis i les seves ballarines.[9] Les escenes del desert es van rodar a Oxnard[11] on es va construir una rèplica de l'Esfinx i de les piràmides.[12] També es va construir una rèplica d'Alexandria a Laguna Dominguez.[11][13] Theda Bara era l'estrella principal de la Fox d'ençà l'èxit de “A Fool There Was” (1915) i l'estudi explotava tan com podia la seva imatge de “vamp” en les pel·lícules.[3] Durant el rodatge, l'actriu va usar multitud de vestits molt sofisticats i insinuants alguns dels quals eren molt fràgils i per això, la productora va assignar tres modistes a seguir contínuament l'actriu per poder reparar a l'instant qualsevol eventualitat que es produís.[14]

Fragment de la pel·lícula

Galeria d'imatges

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica