Compresa (menstruació)

Antigament les dones sovint usaven draps fins de roba blanca, doblegada, o altres materials absorbents, que es posaven a les calces.^[2] Els draps o altres materials es canviaven sovint i, en el cas de materials reutilitzables, es rentaven per a reutilitzar-los. En alguns països en vies de desenvolupament o entre els sectors més pobres, les dones continuen usant aquest mètode antic. Algunes persones, també a països desenvolupats, ho han reprès en format modern, per motius d'ecologisme, salut i economia (vegeu més avall).

L'invent de les compreses d'un sol ús

Pels volts dels anys 80 i 90 del segle xix, entre Alemanya, França, el Regne Unit i els Estats Units, es va idear i començar a comercialitzar la compresa (gruixuda) d'un sol ús, que s'aguantava al seu lloc per mitjà d'una estructura que incloïa un cinturó.^[3][4]

Actualment (pels volts del 2014), les compreses convencionals - les més usades al món occidental i als 'països desenvolupats' - solen ser de cel·lulosa, amb fibra de viscosa (raió),^[5] polímers procedents del petroli (com ara polietilè o polipropilè)^[6] i additius químics,^[7] amb una capa de plàstic a l'exterior perquè el fluix menstrual no traspassi,^[8] i d'un sol ús. La capa de plàstic fa que no siguin transpirables ni gaire biodegradables, i també pot comportar incomoditat, irritació o picor.

Les dues marques principals que es comercialitzen als Països Catalans (Evax i Ausonia) són d'una empresa d'origen catalana (ara catalana al 50% i l'altre 50% de Proctor & Gamble) i fabricades a Xixona, Mequinensa i Montornès del Vallès.

Compreses convencionals 'socials'

A l'Índia, Arunachalam Muruganantham (1962), un inventor que era un treballador pobre d'un poble prop de Coimbatore, a Tamil Nadu, ha ideat una màquina per fer compreses a partir de cel·lulosa, pensada per a ús domèstic o mini-fabricació, amb la idea de millorar la vida i la sanitat de les dones pobres a l'Índia (i per extensió a la resta del món) que no es poden permetre comprar compreses de les grans empreses multinacionals. Després de molts anys lluitant i anant a contracorrent, va poder desenvolupar la primera màquina el 2008, que va guanyar el premi nacional de la innovació a l'Índia^[9] i va saltar a les notícies. De llavors ençà la màquina ha fet furor, proporcionant a moltes dones de pocs recursos econòmics, especialment en zones rurals, una oportunitat de micronegoci (fer les compreses i vendre-les o intercanviar-les per a altres productes) i una gran oportunitat de viure més higiènicament i còmodament.^[10][11][12] La màquina també li va valdre al Muruganantham d'entrar a la llista de la revista estatsunidenca Time de les 100 persones més influents del món el 2014, sota la categoria de 'Pioners'.^[13][14]

Compreses de cotó natural

Hi ha algunes marques de compreses ecològiques fetes de cotó natural, sovint ecològic (conreat sense pesticides, etc.), cel·lulosa i midó de blat de moro o altres ingredients naturals, sense cap additiu químic o plàstic, i 100% biodegradables que, lentament, estan penetrant en el mercat com a alternatiu saludable i ecològic.^[6] Fins i tot se n'han desenvolupat a Catalunya.^[7][15][16] Solen ser més còmodes per transpirables, i no causen irritació perquè no són fetes amb processos químics.

Compreses de tela rentables

Una altra opció, com s'ha mencionat més amunt, són les compreses reutilitzables o compreses rentables, fetes de tela (sovint de cotó ecològic i bambú), que s'assemblen a les compreses convencionals en la forma. S'aguanten al seu lloc per mitjà d'unes ales amb botó. Es comercialitzen avui dia com a alternatiu ecològic, saludable i econòmic.^[17][18][19]

Tant les compreses de cotó natural com les convencionals amb plàstic venen en diferents formes i mides, adaptats als diferents fluxos del període menstrual (maxi, súper, normal, 'protectora de calces' o 'salvaslip'), als diferents gustos (de gruix normal, extraplanes, amb ales, sense ales), als diferents temps del dia (n'hi ha de més llargues a la nit, per exemple, quan el cos està en posició horitzontal) i a diferents tipus de roba interior (com ara el tanga). Totes porten adhesiu perquè no es moguin del seu lloc a la roba interior. Les "ales" són unes extensions a banda i banda que es repleguen des de la part interior sobre la part exterior de les calces.

Protectora de calces

Una variant de compresa són les protectores de calces o salvaslip (nom amb el qual és venut en castellà), una mena de compreses fines, més petites, sense ales i amb menor poder absorbent, que se solen emprar quan el flux ja gairebé s'ha estroncat. També es poden utilitzar com a protecció addicional amb l'ús del tampó.

Una alternativa a les compreses en són els tampons, que representen una solució d'aplicació interna. Algunes persones sensibilitzades per l'ecologia prefereixen les copes menstruals (també d'aplicació interna), ja que són reutilitzables.