Contingut obert

Contingut obert (en anglès open content, per analogia amb open source) és un concepte que va encunyar David Wiley^[1] l'any 1998 per descriure qualsevol contingut (articles, dibuixos, àudios, vídeos, fotografies, etc.) publicat sota una llicència no restrictiva i en un format que en permeti explícitament la còpia, distribució i modificació.

El concepte contingut obert és hereu de la filosofia del copyleft i de programari lliure, que té com a exemple Llicència de Documentació Lliure GNU, amb la qual es publica aquesta enciclopèdia. Si bé al començament els continguts oberts suposaven un model de llicència propi, OpenContent License (OPL, 1998), actualment l'Open Content Organization aconsella l'ús dels models de llicència Creative Commons, inspirats en les GNU GPL. Creative Commons es va constituir l'any 2002, format per alguns professors i professionals nord-americans i britànics i va ser liderat pel professor Lawrence Lessig de la Universitat de Stanford, als EUA.

Actualment, els continguts oberts es difonen i utilitzen sobretot en l'educació superior, on és crítica la transferència de coneixements amb restriccions menors. Si els continguts oberts s'han situat en un lloc preeminent en la cultura acadèmica és a causa que responen a tres condicions importants per compartir recursos educatius: el context didàctic, la tecnologia utilitzada per dotar-los de reutilització i la lliure disposició de la propietat intel·lectual.