El control de les armes de foc és el conjunt de lleis o polítiques que regulen la fabricació, venda, transferència, possessió, modificació o ús d'armes de foc per part dels civils.
La majoria dels països tenen una política de control de les armes de foc restrictiva, amb només unes poques legislacions categoritzades com a permissives.[a][1] Les jurisdiccions que regulen l'accés a les armes de foc solen restringir l'accés només a determinades categories d'armes de foc i després a les categories de persones que poden tenir una llicència per poder accedir a una arma de foc. En alguns països com els Estats Units, el control d'armes es pot legislar a nivell federal o estatal.
No es requereix cap permís: no calen permisos ni llicències per obtenir armes de foc curtes
S'admet amb permís: no es requereix cap motiu justificat o una simple declaració de motiu
S'admet amb permís: cal una bona raó (com ara una llicència de tir esportiu o haver-hi un perill per a la vida)
Prohibit amb excepcions o prohibit a la pràctica: s'emeten poques llicències
Prohibit: els civils tenen prohibit obtenir armes de foc curtes
Notes:
-El mapa descriu la política sobre l'obtenció d'armes de foc noves, independentment de si les armes de foc que es van produir abans de la prohibició tenen una disposició diferent per un manteniment de drets adquirits.
Conseqüències de la tinença d'armes de foc
Diversos estudis mostren que on les persones tenen fàcil accés a les armes de foc, les morts per armes solen ser més freqüents, fins i tot per suïcidi, homicidi i lesions no intencionades.[2]
