Corpus Iuris Civilis

El Corpus Iuris Civilis, Codex Iustinianus o Codi de Justinià^[1] és el nom de tres grans compilacions legals romanes d'Orient instituïdes per Justinià I

Corpus Iuris Civilis

Tipus	codi i Compilation de lois (fr)
Fitxa
Autor	Justinià I Tribonià
Llengua	llatí

El febrer del 528, poc després que Justinià I es convertís en emperador el 527, va decidir que el sistema legal i l'educació jurídica de l'imperi necessitava reparació i va nomenar una comissió de dotze persones per compilar les lleis imperials en un Corpus Iuris Civilis, presidida per Tribonià i amb paper important per Teòfil de Constantinoble mestre de lleis a Constantinoble. Hi havia tres còdexs de lleis imperials i altres lleis individuals, moltes de les quals entraven en conflicte o estaven desfasades. El Codi Gregorià i el Codi Hermogenià eren compilacions no oficials, mentre que el Codi Teodosià va ser la compilació oficial ordenada per Teodosi II.^[2]

La reforma legal es va concretar en el Codex Constitutionum amb les Novellae, el Digest, que havia de ser utilitzat per estudiants de dret avançats, i els Institutes, havien de ser un llibre de text per als nous estudiants.^[3] Junts van formar un cos legal dividit en cinc volums: tres per al Digest (Digestum Vetus, Infortiatum, i Digestum Novum), un per als nou llibres del Codex Repetitae Praelectionis, i el cinquè per als Institutes, el Liber Authenticorum o Novellae, i els tres darrers llibres del Codi.^[4][5]

Posteriorment la divisió en cinc volums va desaparèixer substituïda per quatre: un per als Institutes, un per al Digest, un per al Codi, i un per a les Novellae. El nom Corpus Juris Civilis no li fou donat per Justinià i apareix al segle xii i no fou usat de manera habitual fins al segle xvii. Algunes edicions van incloure a més a més, tretze edictes de Justinià, cinc constitucions de Justí I el Jove, algunes de Tiberi II, algunes lleis noves de Flavi Valeri Lleó, Zenó i d'altres emperadors, sota el nom de Imperatoriae Constitutiones.