Corylus

Són arbres o grans arbusts caducifolis natius de les parts de clima temperat de l'hemisferi nord. Les plantes d'aquest gènere tenen fulles simples i arrodonides amb els marges doblement serrats. La sexualitat de les flors és monoica amb aments unisexuals, els masculins de color groc pàl·lid i d'una mida de 5–12 cm de llarg i els femenins molt petits amb només un carpel vermell, d'un a 3 mm de llarg, visible. El fruit (avellana) és botànicament una núcula d'1–2.5 cm de llarg i 1–2 cm de diàmetres, envoltades per un involucre (o cúpula) que segons les espècies tanca parcialment o totalment el fruit.^[2][3]

La forma i estructura de la bràctea, i també l'hàbit on creix, ja sigui un arbre o un arbust, són importants en la identificació de les diverses espècies.^[2]

El pol·len de les espècies, que sovint causa al·lèrgies a finals d'hivern o principis de primavera, es pot identificar amb 600 augments pels seus característics exinis granulars amb tres porus conspicus.^[4]

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).^[1]

Espècies

Dins d'aquest gènere es reconeixen les següents 16 espècies:^[1]

• Núcula envoltada per un involucre tou foliós. Arbusts de moltes tiges de fins a 12 m d'alt.
  • Involucre curt, d'una llargada molt similar a la núcula.
    • Corylus americana Walter — Est de Nord-amèrica.^[5]
    • Corylus avellana L. — avellaner.^[6] Europa, Anatòlia i Caucas.^[7]
    • Corylus heterophylla Fisch. ex Trautv. — Oest d'Àsia.^[8]
    • Corylus yunnanensis (Franch.) A.Camus — Xina sud i central.^[9]
  • Involucre llarg, dues vegades la llargada de la núcula o més, formant un 'bec'.
• Corylus colchica Albov — Caucas.^[10]
• Corylus cornuta Marshall — Amèrica delNord.^[11]
• Corylus maxima Mill. — Balcans.^[12]
• Corylus sieboldiana Blume — Sud de sibèria, nord de la Xina i Japó.^[13]
• Núcula envoltada per un involucre rígid i espinós.Arbres de 20–35 m d'alt.
  • Involucre moderadament espinós i amb pèls glandulars.
    • Corylus chinensis Franch. — Xina central.^[14]
    • Corylus colurna L. — avellaner de Turquia.^[15] Sud-est d'Europa, Turquia, Caucas i nord d'Iran.^[16]
    • Corylus fargesii (Franch.) C.K.Schneid. — Xina.^[17]
    • Corylus jacquemontii Decne. — Himalàia.^[18]
    • Corylus wangii Hu — Xina.^[19]
  • Involucre densament espinós, com l'involucre de la castanya.
    • Corylus ferox Wall. — Himalàia, Tíbet, Assam, Myanmar i Xina.^[20]
• Altres
  • • Corylus potaninii Bobrov — Xina central.^[21]
    • Corylus wulingensis Q.X.Liu & C.M.Zhang — Sud-est de la Xina.^[22]

Híbrids

S'ha descrit el següent híbrid a la natura:

• Corylus × colurnoides C.K.Schneid.^[23]

Fòssils

L'espècie fòssil més antiga confirmada és Corylus johnsonii trobada a Ferry County, Estat de Washington.^[24]

^{WGSRPD = World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions - Sistema geogràfic mundial per al registre de la distribució de les plantes.}

^{n, natz = naturalitzada, subespontània;  c, cult = cultivada;  [... = introduïda (sense especificar);}  

^{Forma vital (g = alçària de les gemmes persistents) Forma vital de Raunkiær, WCSP, Flora dels Països Catalans, ...}.}

^{f.v.: Phan = Phanerophyta (faneròfits; g > 2-3 m);  Nphan = Nanophanerophyta (nanofaneròfits; 2-3 > g > 0,2-0,5 m);}

^{Alçària (h): alçària total de l'arbre o de la planta (m)}

^{[pr]: nom preferent;  [flos]: flor;  [amnt]: ament;  [frut]: fruit;  [semn]: llavor;  [cupl]: cúpula, involucre;}  

^{[silv]: salvatge, silvestre;  [cult-frut], [prod-frut]: cultivada /producció de fruit;  [cult-orn] = cultivada ornamental}