Crànios

ciutat a Cefalònia

Crànios[1] (grec antic: Κράνιοι, llatí: Cranii) va ser una ciutat de l'illa de Cefal·lènia situada al fons de la badia d'Argostoli, dalt d'un pujol.

Infotaula de geografia físicaCrànios
Imatge
TipusJaciment arqueològic i polis Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaCefalònia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaArgostoli Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 09′ 51″ N, 20° 30′ 56″ E / 38.1642°N,20.5156°E / 38.1642; 20.5156
Dades i xifres
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia

Es va aliar a Atenes l'any 431 aC junt amb les altres tres ciutats de l'illa, Same, Pronnes i Pale, segons que diu Tucídides. També diu que hi va haver una expedició de Corint contra l'illa l'any 430 aC en la qual van desembarcar prop de Crànios, però els habitants els van atacar per sorpresa els van vèncer i els van fer partir. L'any 421 aC, després de la Pau de Nícies, els atenesos van establir a la ciutat a petició dels lacedemonis als habitants de Pilos quan aquesta fortalesa es va rendir.

Titus Livi parla de la conquesta de Cefal·lènia per Marc Fulvi Nobílior l'any 189 aC, i diu que Crànios es va rendir sense combatre. També en parlen Estrabó, que diu que al seu temps era una ciutat sense gaire importància, i Plini el Vell.

Les seves restes es troben a la moderna ciutat d'Argostoli, on es conserven restes de les muralles.[2]

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García