Crònica de Melrose
La Crònica de Melrose és una crònica medieval, segurament compilada per monjos de l'abadia de Melrose, que cobreix el període comprès entre els anys 735 i 1270 de la història d'Escòcia.Ha arribat fins a nosaltres a través del manuscrit Cotton Faustina B ix, conservat a la Biblioteca Britànica.
 Foli 55r del Cotton MS Faustina B IX. Es tracta de la còpia més antiga conservada de la Crònica de Melrose.  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Abadia de Melrose |
| Llengua | llatí |
| Publicació | segle XIII |
| Dades i xifres | |
| Gènere | crònica |
Estructura
La crònica està dividida en dues parts diferenciades. La primera, que cobreix els anys 745-1140, es basa principalment en una complilació de la Crònica anglosaxona i dels treballs de cronistes com Simeó de Durham o Roger de Hoveden. A partir de 1140, data de la fundació de l'abadia de Melrose, la crònica esdevé un text completament inèdit, que els historiadors consideren de menor qualitat que la primera part.[1] L'abat Jocelin, que va dirigir Melrose de 1170 a 1174, podria ser el promotor d'aquesta segona part.
Història
Segurament el manuscrit va ser retirat de l'abadia de Melrose en el moment de la dissolució dels monestirs durant el segle xvi. A partir d'aquell moment va passar per les mans dels antiquaris John Leland (1506-1552) i Robert Bruce Cotton (1570/1571-1631). Com la resta de la seva col·lecció de manuscrits, el 1702 el net Cotton va donar a la nació la Crònica de Melrose. El 1753 va entrar al Museu Britànic i, finalment, es va dipositar a la Biblioteca Britànica el 1973.[2]
Referències
Bibliografia
- Stevenson, Joseph. Chronica de Mailros, e Codice Unico (llibre) (en llatí). Edinburg: The Bannatyne Club, 1835.