Croca de llevant
La croca de llevant (Anamirta cocculus),[1] és una planta amb flors enfiladissa de la família de les menispermàcies nativa del sud-est d'Àsia. El seu fruit, que pot ser anomenat croca o també croca de llevant,[1] és d'on s'extreu la picrotoxina, un alcaloide verinós amb propietats estimulants.
Anamirta cocculus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Menispermaceae |
| Tribu | Coscinieae |
| Gènere | Anamirta |
| Espècie | Anamirta cocculus Wight i Arn., 1834 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Menispermum cocculus |
| Sinònims | Cocculus populifolius Menispermum cocculus |
Addicionalment pot rebre el nom d'anamirta.[1]
Descripció
Aquesta planta té la tija grossa (fins de 10 cm de diàmetre); les flors són de color blanc groguenc i flairoses mesuren de 6 a 10 cm de diàmetre; el seu fruit és una drupa, "d'un 1 cm de diàmetre quan és sec".[2]
Substàncies químiques
La tija i arrel contenen alcaloides quaternaris com la berberina, palmatina, magnoflorina i la columbamina.[3] Les llavors proporcionen picrotoxina, un sesquiterpè, mentre que la closca de la llavor contenen alcaloides terciaris.[4][3]
Usos
Les seves llavors matxucades són un pediculicida efectiu i tradicionalment també es fan servir per atordir els peixos per a pescar-los o com a plaguicida.[5][2] En la farmacologia, rep el nom de Cocculus indicus.
Encara que siguin verinosos s'havia fet servir en begudes com la cervesa durant el segle xix[6] Charles Dickens havia comentat aquesta pràctica[7]
La fusta d'aquesta planta es fa servir com a combustible i per esculpir.[2]
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Croca de llevant |