Cucurbita argyrosperma
Cucurbita argyrosperma és una carabassa típica de Mèxic, on es coneix com pipián, que pertany a la família de les Cucurbitàcies.
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 20742586 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Cucurbitales |
| Família | Cucurbitaceae |
| Tribu | Cucurbiteae |
| Gènere | Cucurbita |
| Espècie | Cucurbita argyrosperma K.Koch, 1866 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
És originària del sud de Mèxic.
És una planta herbàcia anual i enfiladissa cultivada principalment a Mèxic i alguns estats dels Estats Units com Florida. A Europa és pràcticament desconeguda.
Se n'aprofita tant les flors (és monoica), com els brots tendres i la polpa del fruit. A més, amb les llavors es preparen nombroses salses.
La domesticació d'aquesta carbassa mexicana es va produir fa més de 7.000 anys.
D'entre les 5 espècies conreades de carbassa, és la de menor difusió. Però recentment ha estat objecte de nombrosos estudis científics i se n'ha estès el conreu als Estas Units, on un dels tres tipus conreats es coneix com Cushaw.
Característiques del fruit
La forma de l'ovari determina la del fruit, que és una pepònide de prop de 50 cm de llarg, llisa i amb forma de pera, l'extremitat més estreta de la qual és recta o lleugerament corbada. L'escorça sovint és irregularment virada en verd i blanc. La polpa, de textura ferma, és blanquinosa, groga o verdosa. El fruit conté unes 200 llavors el·líptiques blanquinoses o grogoses, d'uns 1,5 x 3,5 cm, amb un endocarpi blanc, dolç i ric en oli.
Hàbitat i distribució
Hi ha dues subespècies:
- C. argyrosperma subsp. sororia (només en estat silvestre)
- i C. argyrosperma subsp argyrosperma (sinònim C. palmieri)(silvestre i cultivada).
Hi ha tres cultivars de la subespècie C. argyrosperma argyrosperma:
- Cucurbita argyrosperma subsp. argyrosperma var. argyrosperma
- Cucurbita argyrosperma subsp. argyrosperma var. stenosperma
- Cucurbita argyrosperma subsp. argyrosperma var. callicarpa.
Conreu
Les tres varietats cultivades tenen una distribució ben delimitada, en general es conrea en zones càlides, relativament seques, amb una estació de les pluges ben definida; pot arribar a fer-se a 1.800 m d'altitud, però tolera poc les baixes temperatures i l'excés de pluges.
