Dansa (trobadors)
gènere trobadoresc
La dansa és un gènere trobadoresc. Si ens centrem en criteris de versificació, on sols es tenen en compte els aspectes mètrics i no la temàtica, es pot dividir en balada i dansa.
Emparentada amb els goigs. Normalment està formada per algunes estrofes de vuit versos i abans i després un refrany de quatre versos o bé després una tornada amb rima habitualment igual a la de quatre versos de l'estrofa anterior.
Del rei Jaume II el Just hi ha una curiosa dansa -fixeu-vos en les similituds d'aquesta composició amb els goigs- de temàtica moral i intencionalitat política, en què les al·legories ens donen la clau. Aquesta dansa s'aparta una mica de l'esquema típic.[1]
Mayre de Deu e fylhaverge humil e belavostra nau vos apelaque l'aydetz, qar perylha.IPerylhan vay en l'ondad'aquest mon per tempesta;e·l nauchier no·s n'a cura,e tant fortun'aondaque nulls no·y leva testae l'aura qu'es escura.E s'ayso gayre duravostra nau es perdudasi, per la vostr'ajuda,no troba port o ylha.IINau, leyn, vexel o barcaparlan en ver lenguatge,devem tuyt ben entendreque signifiquet l'archaon l'umenal lynatgeplac a Deus tot compendreper complir et atendreso que ja promes era:que d'aquell restaurera,el cel, manta seÿlha.IIILa nau es carregadae de son port se llunha,quar trop greu vent la forsa;e's mal amarinada,tant que negu no·y punhacossi la nau estorsa.Ha! com fort trai ves orsa,que pels timons no·s guiani fay la dreta viasol una pauca mylha.Mayre, tu·m dona forsacontra ma leugeria,e.m garda de la viade peccat, que·ns exylha. | Mare de Déu i filla,verge humil i bella,vostra nau us cridaque l'ajudeu, perquè perilla.IPerillant va en l'onadad'aquest món tempestuós;i el navegant no en té cura,i és tant la fortuna adversaque mai no aixeca el capi l'aura és obscura.I si això gaire duravostra nau és perdudasi, amb la vostra ajuda,no troba port o illa.IINau, lleny, vaixell o barcaparlant en llenguatge clarhem d'entendre tots béque significa l'arcaon el llinatge humàplagué a Déu reunirper complir i esperarallò que ja promès era:que d'aquell [el llinatge] restauraràen el cel, gran ...IIILa nau és carregadai de son port s'allunya,ja que un gran vent l'obliga;està mal amarinada,tant que ningú no s'esforçaa buscarr que la nau se salvi.Ah! com deriva cap al nord,que pels timons no es guiani fa el camí rectesols una petita milla.Mare, dona'm forçacontra ma debilitat,i guarda'm del camídel pecat, que ens destrueix |
Referències
Bibliografia
- Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, p. 47-48, paràgraf 37
Enllaços externs
- Els trobadors catalans, amb la seua autorització.