Dany indirecte a l'ADN
El dany indirecte a l'ADN succeeix quan un fotó ultraviolat és absorbit a la pell per un cromòfor que no té la capacitat de convertir l'energia en calor innòcua ràpidament.[2] Les molècules que no tenen aquesta capacitat presenten un estat excitat de llarga duració. Aquest temps de vida llarg condueix a una alta probabilitat de reaccionar amb altres molècules, el que s'anomena reaccions bimoleculars.[2] La melanina i l'ADN tenen uns temps de vida d'estat excitat molt curts de l'ordre dels femtosegons (10-15 s).[3] El temps de vida de l'estat d'excitació d'aquestes substàncies és de 1.000 a 1.000.000 de vegades més llarg que el temps de vida de la melanina[2] i, per tant, poden causar dany a les cèl·lules que entren en contacte amb elles.[4][5][6][7]
La molècula que originalment absorbeix la radiació del fotó ultraviolat es diu "cromòfor". Les reaccions bimoleculars poden ocórrer entre el cromòfor excitat i l'ADN, o entre el cromòfor excitat i una altra molècula, per produir radicals lliures i espècies reactives de l'oxigen (ROS). Aquestes espècies químiques reactives poden arribar a l'ADN per difusió i la reacció bimolecular danya l'ADN (estrès oxidatiu). És important assenyalar que el dany indirecte a l'ADN no provoca cap senyal d'avís o dolor en el cos humà.
Les reaccions bimoleculars que causen el dany indirecte a l'ADN es poden veure a la figura següent:
¹O₂ és el reactiu perjudicial oxigen singlet:
Localització del dany
A diferència del dany directe a l'ADN, que succeeix en àrees directament exposades a la llum UV-B, els radicals lliures poden viatjar a través del cos i afectar altres zones i, fins i tot, òrgans interns. El caràcter itinerant del dany indirecte a l'ADN es pot observar en el fet que un melanoma maligne pot succeir en llocs que no han estat directament il·luminats pel sol, en contrast amb el carcinoma basocel·lular i el carcinoma escatós, que només apareixen en zones il·luminades directament del cos.