Declaració d'Independència de Catalunya

Des de l'anunci del resultat del referèndum per part del president de la Generalitat el 10 d'octubre, i la immediata seva proposta d'ajornar la declaració d'independència per tal de propiciar el diàleg, algunes personalitats s'han pronunciat sobre si la resta d'estats del món reconeixerien o no una República Catalana. La majoria de veus provenen de l'estat espanyol, en la línia expressada uns dies abans pel portaveu del govern espanyol i ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, assegurant que la Unió Europea la rebutjaria.^[9]

Els primers estats a pronunciar-s'hi foren alguns de llatinoamericans, com Mèxic o Xile, anunciant que no reconeixerien Catalunya com un estat independent.^[10][11] Pel que fa als estats de la Unió Europea, el govern britànic hauria fet arribar a la premsa que no reconeixia l'estat català,^[12] per bé que el govern escocès manifestà que respectava la decisió de Catalunya,^[13] en una línia similar a la que sorgí de veus del Sinn Féin, com l'eurodiputat Matt Carthy.^[12] No obstant això, el ministre d'Afers Exteriors de Lituània, Linas Linkevicius, declarà el seu suport a la integritat territorial d'Espanya, tot i que feu una crida al diàleg, un argument semblant a l'expressat pel govern d'Andorra. Més contundents foren les declaracions del ministre d'Afers Exteriors italià, Angelino Alfano, que condemnà la declaració de la República Catalana en considerar-la fora de la llei, o les del primer ministre d'Estònia, Jüri Ratas, que apel·là a la resolució de la situació en el marc establert per la Constitució i la legislació espanyola.^[12]

Per la seva banda, Dejan Levanic -president dels socialdemòcrates eslovè- va felicitar el poble de Catalunya,^[12] i el seu número dos al parlament, Jan Škoberne, assegurà que el seu país sí que reconeixeria el nou estat català,^[14] i el diputat lapó Mikko Kärnä felicità el naixement de la República Catalana i va anunciar que sotmetria una moció al parlament de Finlàndia per tal de debatre'n el reconeixement.^[12] Ossètia del Sud va donar suport al dret dels catalans a decidir, i des de Flandes, el president Geert Bourgeois no entrà a valorar la legalitat del gest català, però en va destacar el valor polític i va fer una crida al diàleg. Pel que fa al continent americà, des del Quebec, Martine Ouellet -cap del Bloc Québecois- va declarar que tant el Quebec com el Canadà haurien de reconèixer Catalunya, tot qualificant el procés independentista català de "democràtic i pacífic". Des de l'Argentina, el diputat pel Frente de Izquierdas Juan Carlos Giordano va declarar que presentaria una moció perquè el país sud-americà reconegués la nova república. Finalment, entrant ja en l'àmbit de les organitzacions internacionals, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va manifestar el valor de l'estat espanyol com a membre de l'organització i va declarar que l'afer català calia resoldre'l en el marc de l'ordre constitucional espanyol.^[12]

El 16 de novembre de 2021 es confirmà que la Comissió Europea es reuní amb el secretari d'estat del PP Jorge Toledo el 2 d'octubre de 2017, l'endemà del referèndum del Primer d’Octubre. Aquesta reunió fou confirmada pel llavors comissari de la Comissió Europea, Frans Timmermans, responent la pregunta referida a aquest tema de part dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que li feren arribar a partir d'un article del diari La Razón, en el qual s'assegurava que el 4 d’octubre de 2017 era previst que Timmermans fes oficial l'oferta de la Comissió Europea d’exercir de mediadora en el conflicte català, i va ser el govern de Rajoy que ho va evitar in extremis el 2 d'octubre, quan hi va haver “una crisi de primera magnitud” perquè el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, havia deixat escrit que "allargava la mà per a la mediació". Frans Timmermans, però no explicà quins arguments defensà cada una de les parts ni feu públic el discurs original que s'hauria llegit sobre la mediació en cas de produir-se. Així, al ple del Parlament Europeu que va debatre la situació a Catalunya el 4 d’octubre de 2017, el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va dir finalment que el referèndum havia estat il·legal i que calia respectar la llei espanyola, i aquesta va ser la posició oficial.^[15]