Diàspora armènia

La Diàspora Armènia es refereix a les comunitats d'armenis fora de la República d'Armènia, incloent-hi l'autoproclamada República de l'Alt Karabakh. Des de l'antiguitat, els armenis han establert comunitats a diverses regions del món. Tot i així, la diàspora armènia moderna es va formar majorment com a resultat del Genocidi Armeni de 1915, quan els armenis que vivien a la seva pàtria ancestral a la Turquia occidental, coneguda pels armenis pel nom d'Armènia Occidental, van ser sistemàticament exterminats pel govern turc.[1]

Mapa de la diàspora armènia

Avui en dia més de la meitat dels armenis viuen fora del que queda dels territoris històrics, sent Rússia, França i els Estats Units d'Amèrica els països on hi ha més armenis. Les dificultats econòmiques experimentades per la República d'Armènia des de la seva independència a inicis de la dècada de 1990 va revifar l'emigració d'armenis, principalment a Europa i a Nord-amèrica.

Terminologia

Jachkar al mur de l'església armènia de Sant Sergi, a Teodòsia, Crimea.

En armeni, es refereix a la diàspora amb la paraula spyurk (spʰjurkʰ), escrit com a սփիւռք amb l'ortografia clàssica i սփյուռք amb l'ortografia reformada.[2][3] Durant el passat la paraula gaghut (գաղութ ɡɑˈʁutʰ) s'usava principalment per referir a les comunitats armènies fora de la pàtria armènia. És un préstec del cognat arameu (siríac clàssic[4] de l'hebreu galut (גלות).[5][6]

Història

La diàspora armènia ha estat present per més de 1.700 anys.[7] La diàspora armènia moderna es va formar principalment pel Genocidi Armeni després de la Primera Guerra Mundial. D'acord amb Randall Hansen, "Tant en el passat com avui en dia, les comunitats armènies al voltant del món s'han desenvolupat de maneres significativament diferents dins de les restriccions i oportunitats trobades a diverses cultures i països amfitrions."[1]

Després de la caiguda de l'Imperi Otomà, els nacionalistes turcs liderats per Mustafà Kemal Atatürk van prendre la regió d'Armènia Occidental. Com a resultat del genocidi, els armenis van ser forçats a fugir a diferents parts del món (aproximadament mig milió d'armenis es van exiliar) i van crear comunitats armènies noves lluny de la seva terra de naixement. A través dels casaments i de la procreació, el nombre d'armenis a la diàspora que són descendents d'aquells armenis que van sobreviure i van fugir d'Armènia Occidental és avui en dia de l'ordre de diversos milions. Des de la divisió de la Unió Soviètica, aproximadament un milió més d'armenis es van unir a la diàspora a causa de les difícils condicions econòmiques a Armènia. Jivan Tabibian, un acadèmic armeni i en el passat membre del cos diplomàtic d'Armènia va dir que els armenis «no estan arrelats a un lloc... però són intensament conscients del seu lloc.»[8]

Refugiada armènia i el seu fill (1919).

Durant el segle iv, ja existien comunitats armènies fora de la Gran Armènia. Havien sorgit comunitats armènies de la diàspora a l'Imperi Sassànida i l'Imperi Persa, i també per defendre les fronteres de l'est i del nore de l'Imperi Romà d'Orient.[9] Per repoblar les àrees amb menys gent de l'imperi, els armenis van ser traslladats a aquestes regions. Alguns armenis es van convertir a l'ortodòxia grega a l'hora que van retenir l'armeni com a llengua, mentre que d'altres tossudament es van mantenir fidels a l'Església Armènia malgrat la pressió de les autoritats. Un nombre creixent d'armenis voluntàriament van emigrar o van ser forçats a emigrar cap a la Cilícia durant els segles XI i xii. Després de la caiguda del regne dels Mamelucs i la pèrdua de la condició d'estat d'Armènia el 1375, al voltant de 150.000 armenis van emigrar a Xipre, els Balcans i Itàlia.[9] Tot i que ja existia una diàspora armènia durant l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana, va créixer amb l'emigració des de l'Imperi Otomà, Rússia i el Caucas.

La diàspora armènia es divideix en dues comunitats – els que van emigrar de l'Armènia otomana o Armènia Occidental i els que van emigrar de la Unió Soviètica i de la República d'Armènia des de la independència.

La diàspora armènia va créixer considerablement durant i després de la Primera Guerra Mundial a causa de la dissolució de l'Imperi Otomà.[10] Tot i que molts armenis van morir durant la guerra d'independència turca, alguns armenis van aconseguir fugir i establir-se a diverses parts del món.

Distribució

Article del New York Times sobre el genocidi i la diàspora armènia.

Avui en dia, la diàspora armènia refereix a les comunitats d'armenis que viuen fora de la República d'Armènia i la República de l'Alt Karabakh, atès que aquestes regions formen part de la pàtria armènia original. La població total estimada d'armenis vivint al món és de 11 milions de persones.

D'aquesta població total, aproximadament 3 milions viuen a Armènia, 130.000 a la no reconeguda de facto República de l'Alt Karabakh i 120.000 a la regió de Djavakheti a la veïna Geòrgia. Això deixa aproximadament 7 milions d'armenis a la diàspora (amb les poblacions més grans a Rússia, els Estats Units, França, Argentina, Líban, Síria, Iran, Turquia, Canadà, Ucraïna, Grècia i Austràlia).[11]

Menys de la meitat de la població mundial d'armenis viuen a Armènia. L'àrea pre-Primera Guerra Mundial on vivien era sis cops més gran que l'àrea actual de l'Armènia moderna, i incloïa les regions orientals de Turquia, el nord de l'Iran, la part sud de Georgia, l'Alt Karabakh i el Nakhtxivan de l'Azerbaidjan. Aquestes regions eren part de l'Imperi Otomà i d'altres estats.[12]

Població per país

La taula següent presenta una llista de països i territoris on hi viuen armenis, amb el seu nombre d'acord amb dades oficials i estimacions per diverses organitzacions i la premsa.

Les estimacions poden variar àmpliament, perquè no hi ha disponibilitat de dades fiables per alguns països. A França, Síria, Iran, Líban, Alemanya i molts altres països, no es va registrar l'etnicitat als censos de població i és virtualment impossible determinar el nombre real d'armenis que hi viuen. Hi ha dades a la major part dels països de la Unió Europea sobre les persones estrangeres (nascuts a fora o amb una ciutadania estrangera) però això no mostra un panorama complet i difícilment pot usar-se com a font per al nombre d'armenis, perquè a molts països, sent França l'exemple més destacat, la major part d'armenis no són de la República d'Armènia i no tenen cap connexió legal amb la seva terra ancestral. A més a més, no tots els ciutadans armenis i les persones nascudes a Armènia són d'ètnia armènia, però la gran majoria d'ells sí que ho són, ja que el 97,9% de la població del pais és armènia.[13]

Per a altres països, com ara Rússia, es creu que el nombre oficial d'armenis ha estat subestimat, perquè molts emigrants viuen al país.

Llista de països i territoris amb població armènia
OrdrePaís/territoriDades oficials (les últimes disponibles)Dades no oficials o estimacionsArticle
1 Rússia1.182.388 (Cens 2010)[14]&0000000002200000.000000 1.500.000.[15] 2.000.000,[16] 2.500.000,[17] 2.900.000[18]Armenis de Rússia
2 Estats Units d'Amèrica483.366 (ACS 2011)[19]&0000000001235000.000000 1.000.000,[20] 1.500.000[21]Armenis dels Estats Units d'Amèrica
3 França12.355 (2005, nascuts a Armènia)[22]&0000000000450000.000000 300.000,[15] 400.000,[23] 500.000,[24] 750.000[25]Armenis de França
4 Geòrgia248.929 (2002 census)[26]Armenis de Geòrgia
5 Ucraïna99.894 (2001 census)[27]&0000000000130000.000000 100.000,[28] 250.000[29]Armenis d'Ucraïna
6 IranN/A&0000000000100000.000000 70.000–80.000,[30] 120.000[31]Armenis de l'Iran
7 Turquia[nota 1]N/A&0000000000060000.000000 50.000,[15] 50.000–70.000,[32] 60.000[33]Armenis de Turquia
8 LíbanN/A&0000000000100000.000000 70.000–80.000,[34] 100.000[15]Armenis del Líban
9 Argentina1.227(2001, nascuts a Armènia)[35]&0000000000070000.000000 70.000[36]Armenis de l'Argentina
10 SíriaN/A&0000000000067500.000000 35.000–40.000,[37] 60.000,[38]Armenis de Síria
11 Canadà50.500 (2006 census)[39]&0000000000062500.000000 50.000,[40] 60.000–65.000[41]Armenis del Canadà
12 Grècia7.742 (2001, ciutadans armenis)[42]&0000000000060000.000000 60.000,[43] 70.000-80.000[44]Armenis de Grècia
13 Abkhàzia[nota 2]41.907 (2011 census)[45]&0000000000060000.000000 50.000,[46] 70.000[47]Armenis d'Abkhàzia
14 Bulgària10.832 (2001 census)[48]&0000000000050000.000000 50.000[49]Armenis de Bulgària
15 Uzbekistan50.537 (1989 census)[50]&0000000000050000.000000 42.359,[51] 50.000,[52]Armenis de l'Uzbekistan
16 Espanya11.706 (2011, ciutadans armenis)[42]&0000000000045000.000000 45.000,[53] 80.000[54]Armenis d'Espanya
17 Alemanya11.205 (2011, ciutadans armenis)[42]&0000000000045000.000000 30.000,[55] 50.000-60.000[56]Armenis d'Alemanya
18 Polònia3.000 (2011 census)[57]&0000000000040000.000000 15.000–30.000,[49] 40.000,[58] 50.000[59]Armenis de Polónia
19 Austràlia15.791 (2006 census)[60]&0000000000037500.000000 50.000[61]Armenis d'Austràlia
20 BrasilN/A&0000000000035000.000000 30.000,[62] 35.000-40.000[63]Armenis del Brasil
21 Belarús8.512 (2009 census)[64]&0000000000027500.000000 25.000,[65] 30.000[66]Armenis de Belarús
22 Turkmenistan31.829 (1989 Soviet census)[67]&0000000000025000.000000 20.000-22.000,[68] 30.000[69]Armenis del Turkmenistan
23 Kazakhstan11.031 (2010 official est.)[70]&0000000000022500.000000 20.000-25.000,[71] 25.000[72]Armenis del Kazakhstan
24 Regne Unit1.720 (2011, ciutadans armenis)[73]
&0000000000017000.000000 18.000[74]Armenis del Regne Unit
25 Hongria161 (2011, ciutadans armenis)[42]&0000000000015000.000000 6.000,[49] 30.000[75]Armenis d'Hongria
26 UruguaiN/A&0000000000015000.000000 15.000[76]Armenis de l'Uruguai
27 IrakN/A&0000000000010000.000000 10.000[77]Armenis de l'Iraq
28 Països Baixos705 (2011, ciutadans armenis)[42]&0000000000012000.000000 12.000[78]Armenis dels Països Baixos
29 Bèlgica9.633 (2011, ciutadans armenis)[42]&0000000000007000.000000 7.000[79]Armenis de Bèlgica
30 KuwaitN/A&0000000000006000.000000 6.000[80]Armenis de Kuwait
31 EgipteN/A&0000000000006000.000000 6.000[81]Armenis d'Egipte
32 República Txeca2.100 (2011, nascuts a Armènia)[22]&0000000000006000.000000 ~10.000[82]Armenis de la República Txeca
33 Suècia1.672 (2011, nascuts a Armènia)[22]&0000000000005500.000000 5.000[83]Armenis de Suècia
34 Àustria2.667 (2009, ciutadans armenis)[42]&0000000000004000.000000 4.000[84]Armenis d'Àustria
35 Romania1.780 (2002 census)[85]&0000000000004000.000000 5.000,[86] 7.500-10.000[49]Armenis de Romania
36 Letònia2.742 (2008 yearly statistics)[87]&0000000000003750.000000 3.000[88]Armenis de Letònia
37 Suïssa612 (2010, ciutadans armenis)[89]&0000000000003750.000000 4.500[90]Armenis de Suïssa
38 VeneçuelaN/A&0000000000003500.000000 3.500[91]
39 Estònia1.402 (2011 census)[92]&0000000000003000.000000 3.000[93]Armenis d'Estònia
40 Itàlia666 (2011, ciutadans armenis)[42]&0000000000003000.000000 3.000[94]Armenis d'Itàlia
41 Dinamarca605 (2011, nascuts a Armènia)[22]&0000000000003000.000000 3.000[95]Armenis de Dinamarca
42 Emirats Àrabs UnitsN/A&0000000000003000.000000 3.000[65]Armenis als Emirats Àrabs Units
43 Tadjikistan5.651 (1989 Soviet census)[96]&0000000000003000.000000 3.000[97]Armenis del Tadjikistan
44 JordàniaN/A&0000000000003000.000000 3.000[98]Armenis de Jordània
45 Moldàvia2.873 (1989 Soviet census)[99]&0000000000003000.000000 2.000-4.000[100]Armenis de Moldàvia
46 Lituània1.477 (2001 census)[101]&0000000000002500.000000 2.500[102]Armenis de Lituània
47 IsraelN/A&0000000000002500.000000 2.000,[103] 3.000[104]Armenis d'Israel
48 Xipre1.341 (2001 census)[105]&0000000000002000.000000 2.000[106]Armenis de Xipre
49 Azerbaidjan[nota 3]183 (2009 census)[108]2.000–3.000,[109] 5.000[110]Armenis de l'Azerbaidjan
50 Kirguizstan1.364 (1999 census)[111]&0000000000000950.000000 900-1.000[112]Armenis del Kirguizstan
51 XileN/A&0000000000001500.000000 1.500[113]
52 Noruega275 (2012, país d'origen)[nota 4]&0000000000001000.000000 1.000[115]
53 Finlàndia93 (2011, ciutadans armenis)[42]&0000000000000600.000000 200,[116] 1.000[65]
54 Malta10 (2008, ciutadans armenis)[42]&0000000000000500.000000 500[117]
55 Eslovàquia261 (2005, nascuts a Armènia)[22]&0000000000000500.000000 500[118]
56 Eslovènia7 (2005, nascuts a Armènia)[22]&0000000000000500.000000 500[118]
57 AlbàniaN/A&0000000000000400.000000 400[119]
58 MèxicN/A&0000000000000400.000000 400[120]
59 Sèrbia222 (cens del 2011)[121]&0000000000000300.000000 300–350[122]Armenis de Sèrbia
60 Macedònia del NordN/A&0000000000000300.000000 300[123]
61 Sud-àfricaN/A&0000000000000300.000000 300[124]
62 PerúN/A&0000000000000250.000000 250[124]
63 Nova ZelandaN/A&0000000000000200.000000 200[125]
64 ÍndiaN/A&0000000000000200.000000 200[126]
65 Irlanda70 (2011, nascuts a Armènia)[22]&0000000000000150.000000 150[127]
66 Portugal105 (2009, nascuts a Armènia)[22]&0000000000000105.000000
67 EtiòpiaN/A&0000000000000085.000000 80-90[128]
68 CubaN/A&0000000000000080.000000 80[129]
69 SingapurN/A&0000000000000080.000000 80[130]Armenis de Singapur
70 XinaN/A&0000000000000055.000000 50-60[131]Armenis de la República Popular de la Xina
71 Japó21 (2000, ciutadans armenis)[132]&0000000000000055.000000 50-60[133]
72 TailàndiaN/A&0000000000000045.000000 40-50[134]
73 MarrocN/A&0000000000000030.000000 25-30[135]
74 Luxemburg7 (2001, ciutadans armenis)[42]&0000000000000007.000000
75 Bangladesh&0000000000000001.000000 1[136]Armenis de Bangladesh
Total
5.605.725
6.849.192 — 10.507.133


Notes

Referències

Bibliografia

  • Ayvazyan, Hovhannes. Enciclopèdia de la diàpora armènia (en armeni). 1. Erevan: Armenian Encyclopedia publishing, 2003. ISBN 5-89700-020-4. 
  • de Waal, Thomas. Black Garden: Armenia and Azerbaijan Through Peace and War (en anglès). Nova York: New York University Press, 2003. ISBN 9780814719459. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diàspora armènia
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica